El Montgròs, a la regió montserratina dels Ecos, és un dels cims més coneguts del massís. Tot i que no és una agulla prominent i estilitzada, com les roques més populars per als escaladors, les seves àmplies parets presenten moltes vies d'escalada de tots els graus de dificultat. Nosaltres hem anat a la cara sudoest, amb la intenció de fer la via Nautilus, una via llarga i ben assegurada amb gairebé 150 metres d'escalada més alguns trams de transició per l'àmplia paret. Avui la previsió del temps no era gaire bona i es preveien pluges a la tarda però hem aprofitat el matí per fer la via abans que comencés el mal temps.
La primera tirada de la via Nautilus té 70 metres i, per tant, no la podíem fer amb les nostres cordes de 60. Hi ha una variant, la Kronos, que arriba a la primera reunió amb una tirada de 55 metres, i la nostra intenció era utilitzar aquesta variant d'entrada. Però en aquell pany de paret comencen fins a 6 vies d'escalada i nosaltres hem agafat per error una variant diferent, la Echoes, similar a l'anterior però una mica més difícil.
Hem fet la primera reunió a una savina i ja hem començat a sospitar que havíem fet una variant imprevista. Després ve una tirada més fàcil i una transició que es fa caminant fins a l'inici del segon sector. Aquí sí que hem encertat la via correcta encara que aviat l'hem perdut, arribant a una reunió improvisada en un gran replà. El mimetisme dels parabolts i la boira que ja estava tapant tota la muntanya ens ha fet perdre novament la via en aquest enorme pany de paret.
La tirada final és la més difícil, ja que comença amb un pas de cinquè grau, però és curta i després de pocs metres acaba la dificultat. Finalment hem arribat al cim del Montgròs (1.133 m). La boira ho tapava tot i començava a plovisquejar però encara teníem un segon objectiu: la bauma del Montgròs.
A la paret est del Montgròs, molt a prop del cim, hi ha una bauma coneguda des de fa força temps pels escaladors i excursionistes perquè permet fer un bivac en un indret ben singular, una bauma penjada sobre la paret del Montgròs amb grans vistes sobre la Canal del Migdia i bona part de Montserrat. Ja feia temps que teníem intenció de visitar aquest indret i avui hem tingut l'oportunitat d'explorar la bauma del Montgròs.
Des del coll que separa el Montgròs de la Roca Plana dels Llamps hem flanquejat en direcció a la gran paret est de la roca. Hem baixat una mica fins trobar una mena de cornisa per on hem arribat caminant fins a la bauma. És un forat de poca fondària i de dimensions més petites del que havíem imaginat però amb prou espai perquè hi puguin dormir com a mínim quatre persones amb certa comoditat. Malauradament no hem pogut fer la foto que ens hauria agradat: panorama montserratí vist des de la finestra de la bauma. La boira ho tapava tot i el panorama era inexistent. Malgrat les limitacions de la boira ens ha semblat molt interessant la visita a la bauma i no descartem venir algun dia a fer un bivac en aquest extraordinari refugi.
Mentre visitàvem la bauma ha començat a ploure, encara que sense gaire intensitat. Hem iniciat el retorn al punt de partida pel Pas de la Salamandra, la Canal del Migdia i el Coll de l'Ajaguda. La pluja ha estat feble i intermitent, de manera que no hem arribat al cotxe gaire remullats.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films amb la col·laboració de Nonstop i Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
 Coma dels Naps Montgròs, 2013 |
 La Cajoleta i el Montgròs, 2010 |
 Escalada als Ecos, 2009 |
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Joan C. - Sonia - J. Rafel
3 comentaris:
Un día molt aprofitat tot i que la variant d'entrada Echoes la trobo precaria, molta pedra solta que em va generar tensió. Desprès me va agradar més.
I també un bon dia de navegación per la paret, buscant les reuniones perdures.
Hauran d'inventar un detector de parabolts o unes ulleres antiboira.
Publica un comentari a l'entrada