Una nova aventura montserratina, aquesta vegada per la zona del Serrat de les Garrigoses, per sobre de les Coves del Salnitre. Ha estat un recorregut molt interessant, pujant per la Canal del Gat, que ja coneixíem, i baixant per una canal inèdita, la dels Sonats.
Com en ocasions anteriors, aquesta ruta ha estat inspirada per dos exploradors incansables dels racons amagats de Montserrat: en Ramir de Porrata i en David Bros. Aquesta vegada, però, no hem seguit estrictament la proposta sinó que hem fet una variant, seguint una línia de ràpels alternativa en una part del recorregut.
El punt de partida ha estat l'aparcament de La Salut, molt a prop de Collbató. Des d'allà, hem agafat el camí de les Coves del Salnitre. Poc abans d'arribar-hi, hem agafat el camí de la canal del Gat, que comença al darrere de les malles d'acer que protegeixen l'aparcament de les caigudes de pedres.
Hem iniciat l'activitat pujant la Canal del Gat, una típica canal montserratina, equipada en alguns sectors amb cordes de nusos que ens ajuden a superar diversos ressalts. Les cordes, que antigament estaven en molt mal estat van ser substituïdes fa poc temps i ara inspiren molta més confiança.
Sense problemes hem anat superant els petits obstacles de la canal fins que aquesta s'obre en una zona boscosa. Hem seguit pujant fins trobar un corriol que hem agafat a la dreta. Aquest camí va vorejant la carena del Serrat de les Garrigoses fins a rribar a un cim força destacat, la Roca 499i. Es tracat d'un cim sense nom però que apareix en el mapa clàssic de Ramon de Semir amb aquesta numeració.
Abans d'arribar a la 499i hem passat al costat del Gat, una roca el la que algú va veure una forma felina i ha donat donat nom a la canal que acaba al seus peus.
Des del cim de la Roca 499i ja es veia, més avall, la Punta Est, on comença la línia de ràpels de la Canal dels Sonats. Hem baixat fins al coll que separa els dos cims i hem remuntat els pocs metres que ens separaven del cim de la Punta Este del Serrat de les Garrigoses.
Els ràpels no comencen al mateix cim sinó que cal baixar uns metres fins trobar la primera instal·lació. Aviat hem localitzat dos magnífics parabolts amb anelles galvanitzades, un bon ancoratge per al primer ràpel.
Hem baixat el primer ràpel, que segons la ressenya que portàvem era de 57 metres, però aviat hem vist que la realitat era diferent del que estava ressenyat. A uns 40 metres de l'inici hi ha un replà amb una nova instal·lació de ràpel, també amb parabolts i anelles.
Una mica desconcertats, hem fet el segon ràpel, d'uns 50 metres, fins a una zona poc vertical. Pel camí, hem passat al costat d'una altra instal·lació, també amb dues anelles. Caminant, hem arribat a una nova instal·lació, que ja correspon al tercer ràpel del traçat original de la Canal dels Sonats. Havíem fet una variant !
Ens ha costat força recuperar la corda. Segurament a causa d'un protector de corda que havíem posat per evitar fregaments, la corda estava trabada. Descreuant les cordes, buscant l'angle correcte i amb un exercici de física aplicada (la lliçó del polipast) hem aconseguit desbloquejar-les sense haver de pujar amb el material de remuntar per desfer l'embolic.
Després del tercer ràpel hem travessat el camí de Pas de la Panxa i hem desgrimpat un tram de canal per arribar als dos ràpels finals, els més estètics, més nets i verticals. Amb dos ràpels de 25 i 40 metres hem arribat al camí de les Feixades, per on hem returnat en pocs minuts a les Coves del Salnite, on hem enllaçat amb el camí de pujada per retornat a La Salut.
I aquí teniu el vídeo, que aquesta vegada ha estat obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
Canals del Gat i
Xacó, 2022 |
Canal Pas de la
Panxa, 2021 |
Canals del Gat i
Xacó, 2011 |
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Manel - Míriam - Oriol - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada