La Serra de les Pasteres forma part de la Serra Cavallera. És el sector d'aquesta llarga serra comprès entre el Coll de Pal i la Collada de Collsalarca, per sobre d'Ogassa i Sant Martí de Surroca. És un llom allargat sense cap dificultat i amb una gran panoràmica, que no arriba, per poc, als 2.000 metres d'altitud.
Després d'uns dies de pluja i neu, avui la previsió del temps era bona i hem vingut fins aquí per gaudir novament dels paisatges pirinencs. Les parts altes de la muntanya estaven enfarinades, especialment les cares nord, però això no suposava cap dificultat especial.
Hem pujat per una pista, estreta però formigonada, fins a la Collada de la Caritat. Des d'aquí ja es veia bona part de la carena que havíem de resseguir. Feia bon temps però hi havia algunes boires i les planes es veien cobertes per un mar de núvols.
Hem iniciat la caminada seguint unes marques de pintura groga i algunes traces de camí. Després d'un curt tram de pista hem entrat en una àmplia zona de prats per on hem anat guanyant alçada en direcció a la carena. No hi ha camí, ni tan sols fites. Només hem anat trobant algunes traces de camí que sempre acabaven perdent-se.
Més amunt, quan ja ens acostàvem a la carena, hem trobat un camí que amb dues llaçades ens ha portat fins al Coll de Collsalarca (1.777 m), en el llom llom de la Serra de les Pasteres. Des del coll teníem un gran panorama en direcció al Pirineu Oriental. Es veia des del Puigmal fins al Canigó, encara que algunes parts estaven tapades pels núvols.
Des del coll hem iniciat una llarga caminada per la carena amb grans panorames a banda i banda. A la vessant nord hi havia neu, només una enfarinada, mentre al sud la muntanya estava neta. Hi ha un petit corriol que ressegueix tota la carena fins al cim del Puig del Pla de les Pasteres (1.894 m), el punt més destacat del recorregut d'avui.
El cim està sobre unes roques, que fan que aquest cim sigui el més destacat de la Serra de les Pasteres, tot i que no és el més alt. Després de fer la foto de cim hem seguit carenant amb petites pujades i baixades fins arribar a la Pedra dels Tres Bisbats (1.899 m). Aquest cim és el més alt de la serra però és molt indefinit. Només una petita pedra marca el punt més alt.
Seguint la carena, ja de baixada, aviat hem arribat al Coll de Pal (1.779 m). Aquí hem deixat definitivament la carena per iniciar el descens cap a la vall. Hem passat per una font amb un gran abeurador i hem enllaçat amb una pista que ja no hem deizat fins al final.
La pista passa molt a prop del Refugi Montserrat, un refugi lliure senzill però ben condicionat, amb llar de foc i lliteres. Hem dinat al costat del refugi, en un gran prat assolellat, abans de seguir el nostre camí.
Més avall, la pista està formigonada i baixa suaument fins enllaçar amb el camí de pujada per on, en pocs minuts, hem retornat a la Collada de la Caritat on havíem iniciat la caminada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Puig
Estela, 2024 |
Rec dels
Aligons, 2024 |
Taga en
Travessia, 1972 |
PARTICIPANTS:
Albert - Josep Mª - Joan G. - Pablo - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada