Avui, encara confinats perimetralment, hem fet una nova excursió per la Serra de Collserola. Aquesta vegada començant per Molins de Rei i passant pel cim del Puig d'Olorda, el cim més destacat d'aquesta zona de Collserola. Hi hem anat agafant el tren fins a Molins de Rei, que ha estat el punt de partida de la nostra excursió.
Des de l'estació hem començat a caminar pels carrers de la ciutat pujant en direcció a Castellciuró, als afores de Molins. Aviat hem trobat les marques del GR92, que avui hem seguit a bona part del nostre recorregut. En pocs minuts hem arribat a les ruïnes del castell, del que només queden alguns murs de les antigues construccions, mig enrunats.
Hem deixat enrere el castell i poc després hem deixat el GR per agafar un camí a la dreta en direcció a la masia de can Ferreres. Des d'allà, per pistes i camins, hem pujat fins al cim del Puig d'Olorda (434 m), un bon mirador sobre el Baix Llobregat. En el cim hi ha una gran torre de vigilància d'incendis i una gran creu de ciment.
Hem baixat per l'altra banda fins a la Santa Creu d'Olorda, un petit agrupament de cases amb una església i un berenador molt popular però avui tancat a causa de les restriccions provocades per la pandèmia. Aquí hem retrobat el GR92 i l'hem seguit una estona. Hem arribar a un curiós cim, el Turó de Can Pasqual (467 m), marcat amb el característic cilindre de formigó de les vèrtexs geodèsics. És un cim imperceptible i el cilindre està al costat del camí, en un punt sense cap prominència i voltat d'arbres.
Més endavant hem fet un petit tram d'una variant del GR per pujar una altre cim, el Turó de Can Castellví (464 m), més decebedor encara que l'anterior perquè ni tan sols hi ha res que indiqui quin és el punt culminant. Hem baixat per l'altra banda enllaçant novament amb el GR, que hem seguit una estona més fins enllaçar amb una pista ben ampla, on hem deixat definitivament el GR. La pista ens ha portat en pocs minuts fins al Coll de Can Cuiàs.
Des del coll, situat sobre la carretera BV-1468, hem agafat una altra pista que ens ha portat fins al Collet de l'Espinagosa, situat a la mateixa carretera. Des d'aquí ja era fàcil completari l'itinerari baixant directament a Barcelona però abans hem volgut pujar un altre cim, el Turó d'en Corts, que està ben a prop. El cim és tan poca cosa com els altres i només hi ha una placa de l'Institut Cartogràfic clavada a terra.
Després ja hem iniciat la fase final del nostre recorregut baixant cap a Can Caralleu i entrant a la trama urbana de Barcelona per baixar cap a la Diagonal. Abans d'arribar-hi encara hem trobat dos punts singulars: hem travessat dos parcs urbans, el de Vil·la Cecília i el de Vil·la Amèlia, i finalment hem arribat a l'estació de metro de Maria Cristina on hem donat per acabada l'excursió agafant el metro per tornar a casa.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques; només en publiquem una al final d'aquesta entrada.
ENTRADES RELACIONADES:
 Els turons de Roquetes, 2020 |
 Vallvidrera - S. Climent, 2010 |
 GR92: Serra de Collserola, 2003 |
PARTICIPANTS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada