Una nova exploració subterrània, aquesta vegada per terres del Ripollès. La Cova de les Encantades té un recorregut total d'uns 850 metres, encara que està molt ramificada i el recorregut integral de totes les galeries ens podria costar unes quantes hores. Nosaltres hem fet un recorregut de 4 hores i mitja, suficients per gaudir plenament d'aquesta interessant cavitat, passant per alguns dels punts més singulars com ara la Sala Bernades amb la seva característica colada de color blanc.
Des de la carretera de Queralbs, poc abans d'arribar a aquesta població, hem agafat la petita carretera que porta a Vilamanya. Passat aquest poblet de quatre cases, la carretera es converteix en pista però en molt bon estat, apta per a tota mena de vehicles. Al final de la pista, en un petit prat al costat de la Font de l'Home Mort, hem deixat el cotxe i ens hem equipat per a l'activitat. Aquesta vegada, després de les darreres experiències espeleològiques, veníem equipats amb un mono, que és el vestuari normal dels espeleòlegs de veritat. La foto de grup realitzada abans d'iniciar l'aproximació a la cova dóna fe de l'elegància del nou vestuari, amb el color Burdeos que segurament marcarà la tendència d'aquesta temporada a totes les coves i avencs del continent.
L'aproximació és relativament curta, encara que avui hi havia una mica de neu que feia relliscosos els pendents herbosos per on, sense camí, es puja per arribar a la cova. En tres quarts d'hora hem arribat a l'entrada, situada a ras de terra, i ens hi hem introduït.
El recorregut de la cova ens pot ocupar des d'una hora fins a un dia sencer, si volem recórrer totes les branques d'aquest sistema de galeries. Nosaltres hem fet un recorregut que ens ha ocupat 4 hores i mitja, tot i que hem invertit una part important d'aquest temps en fer fotos i vídeos i en anades i vingudes buscant el camí. La cova és una mica laberíntica i hem constatat una vegada més la dificultat d'orientar-se dintre de la cova amb les topografies que es publiquen. Hi ha grimpades i desgrimpades, gateres amples i estretes, passos equipats, goteres i fang...
El nostre pla era fer un itinerari circular passant per la Sala Bernades, el punt més singular de la Cova de les Encantades. Hem fet un llarg recorregut per la galeria principal i hem estat a punt de tancar l'itinerari circular quan, després de superar algun pas equipat amb cordinos de seguretat, hem arribat a l'inici d'un pou equipat amb una corda fixa. Era fàcil baixar en ràpel però no portàvem material per remuntar en cas necessari i no hem volgut baixar sense tenir assegurada la retirada. Hem retornat a la gran sala de l'entrada de la cova i hem anat directament a la Sala Bernadas, on hem constatat que el ràpel que havíem descartat acabava justament en aquesta sala, de manera que hem tancat l'itinerari circular.
Finalment hem donat per acabada la visita a la cova, satisfets per l'interessant recorregut subterrani que hem fet i per la bellesa de les formacions de tota mena que hem pogut admirar: estalactites, estalagmites, banderes, excèntriques, colades i gorgs.
Hem sortit de la cova i hem comprovat que el sol havia fos bona part de la petita capa de neu que al matí cobria la part baixa de la muntanya. Hem baixat fins al punt de partida, al costat de la Font de l'Home Mort, iniciant el retorn a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots el seguidors del Blog de Muntanya.
Des de la carretera de Queralbs, poc abans d'arribar a aquesta població, hem agafat la petita carretera que porta a Vilamanya. Passat aquest poblet de quatre cases, la carretera es converteix en pista però en molt bon estat, apta per a tota mena de vehicles. Al final de la pista, en un petit prat al costat de la Font de l'Home Mort, hem deixat el cotxe i ens hem equipat per a l'activitat. Aquesta vegada, després de les darreres experiències espeleològiques, veníem equipats amb un mono, que és el vestuari normal dels espeleòlegs de veritat. La foto de grup realitzada abans d'iniciar l'aproximació a la cova dóna fe de l'elegància del nou vestuari, amb el color Burdeos que segurament marcarà la tendència d'aquesta temporada a totes les coves i avencs del continent.
L'aproximació és relativament curta, encara que avui hi havia una mica de neu que feia relliscosos els pendents herbosos per on, sense camí, es puja per arribar a la cova. En tres quarts d'hora hem arribat a l'entrada, situada a ras de terra, i ens hi hem introduït.
El recorregut de la cova ens pot ocupar des d'una hora fins a un dia sencer, si volem recórrer totes les branques d'aquest sistema de galeries. Nosaltres hem fet un recorregut que ens ha ocupat 4 hores i mitja, tot i que hem invertit una part important d'aquest temps en fer fotos i vídeos i en anades i vingudes buscant el camí. La cova és una mica laberíntica i hem constatat una vegada més la dificultat d'orientar-se dintre de la cova amb les topografies que es publiquen. Hi ha grimpades i desgrimpades, gateres amples i estretes, passos equipats, goteres i fang...
El nostre pla era fer un itinerari circular passant per la Sala Bernades, el punt més singular de la Cova de les Encantades. Hem fet un llarg recorregut per la galeria principal i hem estat a punt de tancar l'itinerari circular quan, després de superar algun pas equipat amb cordinos de seguretat, hem arribat a l'inici d'un pou equipat amb una corda fixa. Era fàcil baixar en ràpel però no portàvem material per remuntar en cas necessari i no hem volgut baixar sense tenir assegurada la retirada. Hem retornat a la gran sala de l'entrada de la cova i hem anat directament a la Sala Bernadas, on hem constatat que el ràpel que havíem descartat acabava justament en aquesta sala, de manera que hem tancat l'itinerari circular.
Finalment hem donat per acabada la visita a la cova, satisfets per l'interessant recorregut subterrani que hem fet i per la bellesa de les formacions de tota mena que hem pogut admirar: estalactites, estalagmites, banderes, excèntriques, colades i gorgs.
Hem sortit de la cova i hem comprovat que el sol havia fos bona part de la petita capa de neu que al matí cobria la part baixa de la muntanya. Hem baixat fins al punt de partida, al costat de la Font de l'Home Mort, iniciant el retorn a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots el seguidors del Blog de Muntanya.
ENTRADES RELACIONADES:
 Torrent de Fontalba, 2015 |  Puig de Dórria, 2006 |  GR11: Queralbs Planoles, 1997 |
DESNIVELL: 250 m l'aproximació i moltes pujades i baixades a l'interior de la cova.
RECORREGUT: 1 km l'aproximació + el recorregut de la cova + 1 km de retorn.
HORARI: 40 minuts d'aproximació i 4 h 30 de recorregut per la cova.MAPA:
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- Barrancs, torrents, canyons i cavitats del Pirineu de Girona, editat per l'Associació d'espeleòlegs i barranquiestes, amb motiu de la celebració de la concentració anual de barranquistes de l'any 2015, celebrada a Sant Joan de les Abadeses.
- Excursions a l'interior de la terra, de Ferran Alexandri
PARTICIPANTS:
Joan G. - Marc - Merche - J. Rafel. Equip de suport: Albert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada