dissabte, 7 d’octubre de 2017

Cap de Boumort i Cingles de Pessonada

Cingles de Pessonada
Avui hem fet una sortida amb dues fases ben diferenciades. En realitat podem dir que han estat dues excursions: una matinal, en realitat de matinada, i l'altra de matí i tarda. A més, teníem un altre objectiu, potser el principal de la sortida, que era poder sentir la "brama" dels cèrvols, que es dóna cada any per aquestes dates a la reserva de Boumort.
Ahir al vespre vam arribar al refugi forestal de Boumort per una pista relativament bona però només apta per a tot-terrenys. El refugi és lliure i no gaire confortable, ja que cal dormir a terra, però veníem preparats i ens vam acomodar de la millor manera possible. Pels boscos del voltant, en aquella hora del capvespre, sentíem brams en totes direccions però que no vam poder veure cap cèrvol.
Encara era fosc quan ens hem llevat en el petit refugi forestal. Després de recollir tot el material hem iniciat la primera excursió, que era un curt recorregut amb ascensió al punt més alt de la Serra. Sense cap dificultat hem pujat per un caminet que en poc temps ens ha portat al cim del Cap de Boumort (2.077 m). Era encara fosc quan hem arribat al cim però aquesta excursió nocturna ens ha permès sentir els primers brams del dia i també poder gaudir de l'espectacle de la sortida del sol des d'aquest gran mirador. Hem pogut gaudir de la visió inèdita de la silueta del Pedraforca retallada en el cel vermell de la sortida del sol. Hem esperat una estona fins que s'ha fet de dia. Després hem fet una panoràmica circular:

A la baixada hem fet una petita variant per poder fer una ullada des de les altures a la Vall de Cabó, un indret solitari que ens ha impactat per la seva bellesa vista des dels altiplans del Boumort.
Aquí teniu la pel·licula d'aquesta primera fase de la sortida. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:



Des del refugi, ja en cotxe, hem recorregut una llarga pista que porta fins al poble de Pessonada, on començava la segona part de l'activitat d'avui. A la sortida del poble hem agafat el camí de La Portella pels Escaligons, un camí amb dos petits trams equipats que s'enfila fins a dalt del Cingles de Pessonada. El camí planeja fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Plana i després comença a pujar pel cingle. Vist de lluny sembla impossible que hi hagi un camí que superi el cingle però a mesura que pugem, el camí va buscant els passos fàcils i ens porta sense dificultat al cim. Únicament hi ha un parell de passos equipats, dos petits murs que se superen amb l'ajut d'uns esglaons metàl·lics.
Des de la Portella, marcada amb una gran fita, hem seguit per sobre del cingle amb grans vistes de la Conca de Tremp. Ens hem desviat una mica per baixar a la Feixa de Batllevell, on hi ha algunes cledes. Hem tornat al capdemunt del cingle i hem seguit una mica més. Més amunt ens hem desviat novament per recórrer una feixa estreta i vertiginosa que porta a un antic punt d'observació del temps de la Guerra Civil. Hem menjat una mica abans de retornar novament a la part superior del cingle, on hi ha encara diverses trinxeres, per acabar de pujar fins al cim de la Rocalta (1.489 m). El dia es mantenia magnífic, sense cap núvol, i el panorama era molt extens, especialment sobre la Conca de Tremp i els Montsecs. Hem fet una panoràmica circular:

Hem iniciat la baixada i aviat hem arribat a la Portella, el punt on al matí havíem arribat a dalt del cingle. Podríem haver baixat pel mateix camí de pujada, els Escaligons, però hem optat per baixar per un itinerari diferent. Un bon camí va resseguint el cingle mentre aquest va perdent alçada. Hem arribat a una curiosa ermita, la de Sant Joanet, a sota d'una bauma. Finalment hem arribat al pla, per on, entre camps de conreu, hem retornat fàcilmet a Pessonada.
I aquí teniu el segon vídeo, el dels Cingles de Pessonada. Com l'altre, ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:





ENTRADES RELACIONADES:
Torreta de
l'Orri, 2017
BTT Serra de
Boumort, 1999
Barranc de
l'Infern, 1991

ASSISTENTS: Albert, Joan G., Lídia, Merche, J. Rafel
DESNIVELL: 214 + 670 = 884 m
RECORREGUT5'3 + 12 = 17' 3 km
HORARI9 h (les dues excursions + aturades).
L'ACCIDENT DEL DRONel punt d'observació de la Guerra Civil és una petita bauma protegida per un mur gruixut, a prova d'artilleria. Quan hi hem arribat hem pensat que era un bon lloc per prendre unes imatges amb el dron. La vista del cingle vertiginós des d'un punt d'observació penjat en el buit ens podia donar una magnífica toma. He posat a volar el dron però quan s'ha allunyat uns pocs metres del cingle ha passat l'inexplicable. De sobte, el dron ha deixat de respondre als controls i ha marxat sense control. Mentre el pilot intentava fer-lo tornar a casa, el dron, amb vida pròpia, ha iniciat una gran corba retornant al cingle amb una trajectòria suïcida fins estavellar-se contra la roca. Amb el cop ha saltat la bateria, que ha quedat penjada en una terrassa inaccessible a mig cingle mentre perdíem de vista el cos del dron. Hem suposat que havia caigut al peu del cingle, si més no del primer esglaó, d'uns 40 metres. Després de fer el cim, ja de baixada, hem entrat novament a la Feixa de Batllevell. Hem arribat al peu del cingle, en el punt on pensàvem que havia caigut i allà estava. Havia caigut sobre les herbes, que havien esmorteït l'impacte. L'hem provat comprovant que funcionava perfectament, de manera que el accident ha acabat únicament amb la pèrdua d'una de les dues bateries que teníem.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Pues que le descuenten al piloto de su sueldo el importe de la batería.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

El piloto no tuvo la culpa. Fue un fallo del piloto automático. La Asociación Internacional de Politos Automáticos ha iniciado el expediente de retirada de la licencia de vuelo.

Jaume Oller Saló ha dit...

Llarga vida al Gran Falcó sense plomes!!!!

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Ja saps que el falcó és com els gats: té set vides. Encara n'hi queden tres !