dissabte, 9 de maig de 2015

La Tresenta (3.609 m) amb esquís

Tresenta
Ens hem llevat poc abans de les sis del matí i hem esmorzat al refugi Vittorio Emanuele II abans d'iniciar l'ascensió programada per avui: la Tresenta. Es tracta d'una ascensió molt clàssica amb esquís, tot i que segons les condicions de la neu pot tenir certa dificultat. L'itinerari comença baixant uns metres fins al petit estany que hi ha al costat del refugi per entrar a la vall que ens porta en suau pujada en direcció a la Tresenta. Com ahir, érem dos esquiadors i dos passejadors de raquetes que, una vegada més, han passejat aquests estris aparentment inútils per la muntanya. Després d'una llarga caminada per les planúries nevades hem arribat al peu de la pala que porta a la Tresenta. Aquí l'itinerari a seguir és molt variable, en funció de l'estat de la neu, però nosaltres hem triat el que semblava més evident, que puja per una pala una mica dreta fins a un collet poc marcat a l'aresta nord de la Tresenta. Poc abans d'arribar a l'aresta, hem deixat els esquís per completat l'ascensió amb piolet i grampons. Els guardes del refugi ja ens havien dit que a la part alta de la muntanya hi havia molta pedra i no es podia arribar al cim amb els esquís als peus com es fa quan la neu és més abundant. Feia un vent molt fort i força fred, i a l'aresta final bufava en alguns moments amb gran intensitat però hem anat pujant pel llom de l'aresta fins que el llom nevat es converteix en una cresta de grans blocs, dreta i parcialment nevada. Hem evitat aquest obstacle per la dreta anant a buscar la part alta de la pala principal que puja directament al cim. Aquesta part final estava poc nevada, de manera que ha estat una ascensió mixta de pedra i neu, fàcil però una mica compromesa. Hem arribat al cim, batut per una ventada cada vegada més forta. En el cim de la Tresenta, una creu de ferro forjat, un gran panorama i la solitud d'arribar al cim abans que ningú. El panorama era molt extens; es veia perfectament el Massís del Mont Blanc, el Gran Paradiso a sobre mateix i moltes muntanyes més. No hem estat gaire estona al cim perquè el vent era molt intens, però hem fet una panoràmica circular:

Hem tornat a baixar pel camí de pujada fins retrobar els esquís i, ja esquiant, hem gaudit d'una bona baixada, amb bona neu però una mica curta. Després al refugi, migdiada, alguna cervesa (en Pablo i en Joan), partida de cartes, sopar a base de pasta i, per acabar, un xupito de génepi per celebrar l'èxit de la jornada.
Aquí teniu la pel·lícula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del nostre blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Roc de Bassagne
amb esquís, 2011
Pointe Calabre
amb esquís, 2011
Pics du Bezin
amb esquís, 2008

2 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Todas esas Birras Moretti se trasegó Mr. Heras?

J. Rafel Alsina ha dit...

Noooooooo !!!
Creo que un par de ellas se las bebió un esloveno con pinta de vikingo que estaba en el refugio.