diumenge, 10 de maig del 2015

Gran Paradiso (4.061 m) amb esquís

Gran Paradiso
Avui hem atacat el principal objectiu de la nostra estada als Alps italians. El Gran Paradiso és l'únic cim de 4.000 metres situat íntegrament en territori italià. La seva via normal des del refugi Vittorio Emanuele II és una de les més clàssiques ascensions amb esquís dels Alps. Els pendents suaus i el gran panorama d'aquesta ascensió la fan imprescindible per als esquiadors de muntanya. Nosaltres, a més, hem completat la jornada baixant per un itineraari diferent del de pujada, pel glaciar de Laveciau fins al refugi Federico Chabod. Hem sortit molt aviat, gairebé de nit, del refugi Vittorio Emanuele. Com és habitual en una ascensió tan clàssica i popular, hi havia força gent per aquesta ruta, tots amb el mateix objectiu. A bon pas hem anat superant el gran desnivell però amb pendent suau. Ben aviat s'ha obert davant nostre un gran panorama, encara més extens que el que vam veure ahir des de la Tresenta. Més amunt, hem pogut veure, gairebé a vista d'ocell, la Tresenta amb una perspectiva nova mostranta les seves cares ben dretes. Un tram força dret ens ha donat pas a la part final de l'ascensió, la part superior del glaciar, no massa dreta. Hem arribat a la petita cresta final que porta al cim i hem deixat els esquís per completar, amb piolet i grampons, els darrers metres. Gairebé arribant al petit replà on hi ha la Madonna que marca el punt culminant, hem superat el pas més difícil de l'ascensió, una petita cornisa de roca i neu penjada sobre el buit. Uns parabolts clavats a la roca ens han permès assegurar el pas amb el cordino i fins i tot muntar un passamans per facilitar la travessia. Finalment hem arribat al cim del Gran Paradiso (4.061 m) i, com és natural, hem fet les fotos de cim al costat de la Madonna. No hem pogut fer la panoràmica circular, que hauria estat espectacular pel gran panorama que es veu des d'aquí, perquè el cim és petit i hi havia gent pujant i baixant, de manera que no hi havia angle de visió per fer la panoràmica. De fet, el perill més gran d'aquesta ascensió és la massificació en els metres finals, que provoquen situacions de perill al creaur-se les cordades. Hem deixat enrere el cim i hem retornat al punt on teníem els esquís. Mentre els passejadors de raquetes començaven a baixar, els esquiadors hem preparat el material per iniciar una llarga i magnífica esquiada. Després de baixar el primer esglaó del glaciar hem deixat l'itinerari de pujada i hem girat en direcció al glaciar de Laveciau per completar la travessia fins al refugi Federico Chabod. Ha estat la millor esquiada de la temporada; 1.300 metres de desnivell amb molt bona neu i en un entorn espectacular. Baixar esquiant per les extensions del glaciar de Laveciau, evitant les esquerdes i tenint al davant la silueta gegantina del Mont Blanc és una experiència inoblidable. Al voltant dels 3.200 metres ens hem decantat a la dreta per sortir del glaciar i, saltant la morrena lateral, dirigir-nos directament al refugi Federico Chabod on hem acabat la travessia. Després, una tarda plàcida en el refugi: dinar, migdiada, contemplació del paisatge, solàrium i partida de cartes abans del sopar.
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els nostres seguidors:



ENTRADES RELACIONADES:
Albaron
amb esquís, 2009
Punta de la Sana
amb esquís, 2008
Gran Paradiso
1981

5 comentaris:

Anònim ha dit...

La cochina envidia nos obliga a buscar los fallos, por mínimos que sean: En el video, el rótulo con la altitud del Refugio Federico Chabod pone 3.750 m., cuando está mil metros de desnivel más abajo.

Y es que la envidia es muy mala.

Blog de Muntanya ha dit...

Efectivamente, la altura es 1000 metros menos pero que más da.... la foto con la Madonna és lo único que cuenta. Por cierto, hay otro fallo de nivel 1 en el vídeo. A ver si lo encuentras. Si no lo ves te retiraremos el título de troll oficial del Blog de Montaña.

Anònim ha dit...

¿Quieres que vea el video entero? He visto algunos trozos y ya vale.

Aparte de (en esta concreta película) una mejorable vocalización del Matías Prats de turno ¿cuál es el fallo de nivel 1?

Blog de Muntanya ha dit...

El otro fallo, imperceptible para los no iniciados, es que la primera escena bajando del Gran Paradiso en la que Joan baja esquiando y yo le sigo con la cámara, se ha traspapelado y no es del Gran Paradiso sino de la Tresenta. Como que la nieve es blanca igual y se ve poco fondo, es difícil de ver.
Ahora, como buen troll, imagino que desarrollarás una teoría conspirativa; empezarás hablando del Apolo XIII y acabarás deduciendo que todo es un montaje y que en realidad la Madonna está sobrepuesta en unas imágenes tomadas al final del telesilla de la Molina...

Anònim ha dit...

Es que yo pensaba que hacerse un selfie con Madonna era otra cosa...