diumenge, 22 de gener de 2017

Pic de Foréant (3.081 m) amb esquís

Pic de Foréant
Ja feia temps que volíem venir al Queyras, una zona dels Alps molt apta per a l'esquí de muntanya, situada a la part més propera de la serralada alpina. Quan vam programar la sortida, amb la intenció de gastar els darrers moscosos de l'any 2016, hi havia molt poca neu als Pirineus. Posteriorment hi ha caigut una gran nevada però hem mantingut la sortida perquè ara cal esperar que la neu caiguda als Pirineus s'acabi d'assentar i ens ofereixi grans oportunitats de gaudir de l'esquí de  muntanya fins ben entrada la primavera. Ha estat un encert perquè hem gaudit d'uns dies de bon temps en el Queyras mentre en els Pirineus es desfermaven tempestes i llevantades de tota mena.
Ahir a la tarda vam arribar al poble de Molines-en-Queyras, a prop de l'estació d'esquí de Saint Véran, en el cor del Parc Natural del Queyras, on hem establert el centre d'operacions per als tres dies d'activitats de muntanya que tenim previstos. Ens vam allotjar a la gîte d'ètape Les Arolles, una típica gîte francesa amb tots els serveis necessaris, amb un règim de mitja pensió a molt bon preu i amb molta qualitat. El sopar d'ahir al vespre ja va ser una mostra de les delícies gastronòmiques que ens reservava en Romain, el cuiner de la gîte, un alsacià empaltat al Queyras que fa gaudir els clients de la gîte dels plats típics de la cuina alsaciana. Després d'una sopa de verdures ens va servir un baekeoffe de bacó i per postres una mena de lionesa gegant amb crema anglesa i chantilly.
Aquest matí, després d'un bon esmorzar a la gîte, hem sortit per fer la primera ascensió al Queyras. El punt de partida és el Pont de Lariane, situat sobre la carretera que uneix França i Itàlia a través del Col d'Agnel. Aquesta carretera està tancada a l'hivern però la primera part es manté oberta justament fins al Pont de Lariane, que amb una altitud de 2.024 m ofereix un magnífic punt de partida per fer diverses ascensions amb esquís. L'objectiu triat ha estat el Pic de Foréant, de 3.081 metres d'altitud. Quan hem arribat al punt de partida el termòmetre del cotxe marcava vuit graus negatius. A més, bufava un vent fort que feia que la sensació tèrmica fos gairebé siberiana; ens ha recordat aquella ascensió al Bastiments en què el bigoti d'en Joan Yuste va quedar com un llagostí de Pescanova. Ben equipats, hem iniciat l'ascensió recorrent tres km i mig per la caretera nevada fins al Torrent du Devez per on hem iniciat pròpiament l'ascensió. El vent era intens i el fred molt viu però a poc a poc hem anat guanyant el desnivell per uns pendents nevats sense massa dificultat. Més amunt el pendent s'adreça i la neu estava cada vegada més gelada; quan ja teníem a la vista la fita del cim hem decidit deixar els esquí i superar els darrers metres amb els grampons als peus. Ens pocs minuts hem arribat al Pic de Foréant (3.081 m) mentre el vent gelat ens martiritzava. Només hem estat en el punt culminant el temps just de fer la foto de cim i la panoràmica circular:

Ràpidament hem baixat a recuperar els esquís i hem iniciat l'esquiada amb una neu variable però abundant fins arribar al cotxe. El cel s'havia anat tapant, especialment per les muntanyes de la frontera italiana, i la temperatura era encara molt baixa, de manera que hem retornat ràpidament a la gîte on ens esperava la calefacció, la dutxa calenta i el sopar alsacià.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:

La Tresenta
2015
Roche Faurio
2014
Bastiments
2008

ASSISTENTS:  Joan C. - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: +1.096 m, - 1.096 m
RECORREGUT: 15 km.
HORARI PUJADA: 4 h 25 min. (aturats 61 min).
VISTA AMB DOARAMAveure
EL DESCENS: tot i que a la part principal d'aquesta entrada del blog hi trobareu el vídeo oficial de la sortida, també hem fet un vídeo complementari, de la sèrie making off, amb la gravació extensa de la baixada amb esquís. S'ha de dir que és només un seguit de seqüències de la baixada, potser molt monòton, però que hem volgut conservar per a qui es vulgui distreure veient aquesta larga esquiada per les muntanyes del Queyras:



APRÈS SKI: el sopar d'avui ha estat una nova experiència gastronòmica alsaciana. Hem començat amb un puré de llenties perfumat amb herbes aromàtiques. Després porc rostit amb salsa de mostassa i arròs blanc. Abans de les postres, un tall de formatge tomme de montagne du Queyras i per postres un gelat de ruibarbre en un llit de melmelada de fruits vermells. Evidentment, per pair el sopar i celebrar l'èxit de l'ascensió del dia, hem acabat brindant amb un xupito de génepi.