Al setembre passat, quan vam iniciar el recorregut del GR7, teníem previst començar-lo a Porta, a la Cerdanya francesa, per enllaçar amb el Camí dels Bons Homes que havíem fet anteriorment. Són quatre etapes afegides al tram català del GR7, travessant de nord a sud el Principat d'Andorra. Les dues primeres etapes, des de Porta fins a Les Escaldes, són de muntanya i estaven programades per als mesos de setembre i octubre però el mal temps ens va fer ajornada aquestes dues etapes deixant-les per a la sortida final de la temporada.
Avui, després d'una aturada tècnica per esmorzar en el bar del càmping Stel de Puigcerdà, hem arribat a Porta amb l'autocar. Hem iniciat la caminada travessant la via del tren per un petit túnel, just per on vam sortir quan vam acabar aquí una de les etapes del Camí dels bons Homes, i hem agafat una petita pista a l'esquerra, paral·lela al riu Querol. La pista s'ha convertit en un bon camí, que puja per la Vall de Campcardós. El nostre camí, el GR7, coincideix al llarg de tota la vall amb el Camí dels Bons Homes, tot i que nosaltres vam venir per la variant de Guils que es troba amb la branca principal, la de la Portella Blanca, justament a l'entrada de la Vall de Campcardós.
Hem seguit una bona estona pujant per la vall amb una gran visió del Peyraforca ,que presenta la seva cara més dreta mirant a la vall. Al cap d'una estona hem arribat a la Cabana de Campcardós, un petit refugi de pastors molt ben condicionat, on hem fet una petita aturada.
Hem seguit el nostre camí passant al costat dels estanys de Campcardós mentre al fons de la vall es començava a veure la Portella Blanca amb la taca de roca blanquinosa que li dóna nom. Hem superat els darrers metres arribant a la Portella Blanca d'Andorra (2.521 m). Es tracta d'un punt molt singular, on es troben les fronteres de tres paísos, i lloc de pas entre la Vall de Campcardós i la Vall de la Llosa. Hem fet un petit descans, menjant una mica i contemplant el panorama, i hem fet una panoràmica circular:
Al fons es veia la petita carena que separa la Vall de la Llosa del Grau Roig. El camí puja, més fàcilment del que semblava vist de luny, fins a la Portella d'Engaït. Des d'aquí es veia clarament el Grau Roig i fins i tot hem pogut distingir l'autocar plantat al mig de l'aparcament. El camí segueix la carena en direcció a l'altre coll, la Portella de Joan Antoni, passant pocs metres per sota del Pic d'Engaït. La tentació era massa forta i bona part del grup s'ha desviat una mica per pujar al Pic d'Engaït (2.776 m) arrodonint la jornada caminadora amb una ascensió. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Des del cim hem baixat per un llom ben ample fins a la Portella de Joan Antoni i ja directament cap al Grau Roig on ens esperava l'autocar per portar-nos a l'hotel Soldeu Maistre, on teníem reservat l'allotjament per a tot el grup.
Avui, després d'una aturada tècnica per esmorzar en el bar del càmping Stel de Puigcerdà, hem arribat a Porta amb l'autocar. Hem iniciat la caminada travessant la via del tren per un petit túnel, just per on vam sortir quan vam acabar aquí una de les etapes del Camí dels bons Homes, i hem agafat una petita pista a l'esquerra, paral·lela al riu Querol. La pista s'ha convertit en un bon camí, que puja per la Vall de Campcardós. El nostre camí, el GR7, coincideix al llarg de tota la vall amb el Camí dels Bons Homes, tot i que nosaltres vam venir per la variant de Guils que es troba amb la branca principal, la de la Portella Blanca, justament a l'entrada de la Vall de Campcardós.
Hem seguit una bona estona pujant per la vall amb una gran visió del Peyraforca ,que presenta la seva cara més dreta mirant a la vall. Al cap d'una estona hem arribat a la Cabana de Campcardós, un petit refugi de pastors molt ben condicionat, on hem fet una petita aturada.
Hem seguit el nostre camí passant al costat dels estanys de Campcardós mentre al fons de la vall es començava a veure la Portella Blanca amb la taca de roca blanquinosa que li dóna nom. Hem superat els darrers metres arribant a la Portella Blanca d'Andorra (2.521 m). Es tracta d'un punt molt singular, on es troben les fronteres de tres paísos, i lloc de pas entre la Vall de Campcardós i la Vall de la Llosa. Hem fet un petit descans, menjant una mica i contemplant el panorama, i hem fet una panoràmica circular:
Al fons es veia la petita carena que separa la Vall de la Llosa del Grau Roig. El camí puja, més fàcilment del que semblava vist de luny, fins a la Portella d'Engaït. Des d'aquí es veia clarament el Grau Roig i fins i tot hem pogut distingir l'autocar plantat al mig de l'aparcament. El camí segueix la carena en direcció a l'altre coll, la Portella de Joan Antoni, passant pocs metres per sota del Pic d'Engaït. La tentació era massa forta i bona part del grup s'ha desviat una mica per pujar al Pic d'Engaït (2.776 m) arrodonint la jornada caminadora amb una ascensió. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Des del cim hem baixat per un llom ben ample fins a la Portella de Joan Antoni i ja directament cap al Grau Roig on ens esperava l'autocar per portar-nos a l'hotel Soldeu Maistre, on teníem reservat l'allotjament per a tot el grup.
El vídeo d'aquesta etapa està en fase d'edició en els laboratoris d'Edicions JGB. Tan aviat com estigui acabat el publicarem aquí.
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic de la Portella de J.Antoni, 2011 |  Pic d'Envalira amb esquís, 2010 |  VF Bony d'Envalira, 2007 |
ASSISTENTS:
Albert, Jaume, Elisabet, Joan G., Miquel M., Jorge, Montse, Agnès, Lluís, Carles, Cati, Miquel B., Mònica, Trini, Begoña, Paco M, Ramon, Marta, Guille, Sandra, Magda, J. Rafel
DESNIVELL: +1.289 m, - 697 m
Albert, Jaume, Elisabet, Joan G., Miquel M., Jorge, Montse, Agnès, Lluís, Carles, Cati, Miquel B., Mònica, Trini, Begoña, Paco M, Ramon, Marta, Guille, Sandra, Magda, J. Rafel
RECORREGUT: 15'7 km
HORARI: 8 h (comptant aturades)
MAPA:
BIBLIOGRAFIA:
- GR7 Catalunya (Cossetània-Alpina)
- GR7-GR171-GR172-GR174 (FEEC)
2 comentaris:
És un recorregut que val molt la pena..molt recomanable
Efectivament, la vall de Campcardós és un indret molt interessant; una vall llarga, ampla i molt verda, voltada de muntanyes. La Portella Blanca és un indret singular i el Pic d'Engaït és un magnífic complement a un itinerari d'altura.
Publica un comentari a l'entrada