Una ascensió relativament fàcil, tornant a la Vall de Rialb, que ja vam visitar la setmana passada. Aquesta vegada la sortida se'ns ha complicat una mica per causes diverses però finalment hem fet aquest cim, que no era el que havíem programat però que ens ha ofert una bona jornada d'esquí en un entorn magnífic.
Avui teníem programada una ascensió a la Vall de Ransol i hem entrat a Andorra pel nord però al arribar al Pas de la Casa el cel estava ben tapat i plovia lleugerament. Una mica desconcertats, perquè les previsions indicaven bon temps, hem decidit esmorzar en un bar mentre esperàvem a veure com evolucionava la méteo. Al cap d'una estona ja no plovia i s'han començat a obrir clarianes, de manera que hem seguit el nostre camí cap a Ransol. En arribar a l'inici de la carretera de la Vall de Ransol hem comprovat que les nevades dels dies anteriors l'havien deixat ben blanca, de manera que havíem d'allargar considerablement l'itinerari fent la caretera a peu o intentar-ho amb cadenes. Les nevades dels dies anteriors havien deixat un bon gruix de neu nova i hem pensat que hi havia el risc de perdre molt temps posant les cadenes i després haver de deixar el cotxe a mig camí.
Hem decidit canviar de vall i ens hem dirigit a la Vall de Rialb, on la setmana passada vam fer el Pic de Bessalí amb molt bones condicions i sabíem que la carretera està normalment oberta. Efectivament, tot i que havia caigut mig metre de neu sobre la que hi havia la setmana anterior, la carretera estava oberta i hem arribat, sense problemes però una mica tard, a l'aparcament de la Vall de Rialb.
Hem iniciat la pujada per aquesta vall, molt nevada però amb una neu pesada i humida. Hem arribat, poc després de passar el refugi de Rialb, a la bifurcació dels camins del Port de Siguer i la Portella de Rialb. Aquesta vegada hem agafat el camí de la dreta amb la intenció d'intentar l'ascensió al Pic del Port de Siguer. A mesura que pujàvem en direcció al port hem anat veient perspectives espectaculars del Pic de la Font Blanca. També hem vist el Pic de Bessalí, el que vam pujar la setmana passada. Finalment hem arribat al Port de Siguer, porta de l'Ariège. Al davant teníem l'Estany Blau i el Pic de Thoumasset. Feia un vent gelat i la carena estava molt ventada i amb plaques de gel. Com que no teníem massa clar l'itinerari i, a més, el cim es veia molt lluny, hem valorat que era millor deixar aquest cim per una altra ocasió i atacar el Turó de Port Vell, més proper i una mica més baix.
Hem girat en direcció al Turó però no per la cresta, que estava ben gelada sinó flanquejant per sota fins ben a prop del cim. Els darrers metres, una curta careneta aparentment sense dificultat, tenia també plaques de gel, de manera que hem optat per deixar els esquís i fer el petit tram final amb grampons. Finalment hem arribat al cim del Turó de Port Vell (2.489 m). No és un gran cim però per la seva situació té un extens panorama, especialment sobre el Pic de la Font Blanca i el Thoumasset. Hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat fins als esquís i ens els hem calçat per iniciar el descens. La neu estava una mica pesada però hem baixat força bé, tot i que a la part final de la vall, sense gaire pendent, hem hagut de remar una mica.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les escenes més interessants d'aquesta ascensió.
Avui teníem programada una ascensió a la Vall de Ransol i hem entrat a Andorra pel nord però al arribar al Pas de la Casa el cel estava ben tapat i plovia lleugerament. Una mica desconcertats, perquè les previsions indicaven bon temps, hem decidit esmorzar en un bar mentre esperàvem a veure com evolucionava la méteo. Al cap d'una estona ja no plovia i s'han començat a obrir clarianes, de manera que hem seguit el nostre camí cap a Ransol. En arribar a l'inici de la carretera de la Vall de Ransol hem comprovat que les nevades dels dies anteriors l'havien deixat ben blanca, de manera que havíem d'allargar considerablement l'itinerari fent la caretera a peu o intentar-ho amb cadenes. Les nevades dels dies anteriors havien deixat un bon gruix de neu nova i hem pensat que hi havia el risc de perdre molt temps posant les cadenes i després haver de deixar el cotxe a mig camí.
Hem decidit canviar de vall i ens hem dirigit a la Vall de Rialb, on la setmana passada vam fer el Pic de Bessalí amb molt bones condicions i sabíem que la carretera està normalment oberta. Efectivament, tot i que havia caigut mig metre de neu sobre la que hi havia la setmana anterior, la carretera estava oberta i hem arribat, sense problemes però una mica tard, a l'aparcament de la Vall de Rialb.
Hem iniciat la pujada per aquesta vall, molt nevada però amb una neu pesada i humida. Hem arribat, poc després de passar el refugi de Rialb, a la bifurcació dels camins del Port de Siguer i la Portella de Rialb. Aquesta vegada hem agafat el camí de la dreta amb la intenció d'intentar l'ascensió al Pic del Port de Siguer. A mesura que pujàvem en direcció al port hem anat veient perspectives espectaculars del Pic de la Font Blanca. També hem vist el Pic de Bessalí, el que vam pujar la setmana passada. Finalment hem arribat al Port de Siguer, porta de l'Ariège. Al davant teníem l'Estany Blau i el Pic de Thoumasset. Feia un vent gelat i la carena estava molt ventada i amb plaques de gel. Com que no teníem massa clar l'itinerari i, a més, el cim es veia molt lluny, hem valorat que era millor deixar aquest cim per una altra ocasió i atacar el Turó de Port Vell, més proper i una mica més baix.
Hem girat en direcció al Turó però no per la cresta, que estava ben gelada sinó flanquejant per sota fins ben a prop del cim. Els darrers metres, una curta careneta aparentment sense dificultat, tenia també plaques de gel, de manera que hem optat per deixar els esquís i fer el petit tram final amb grampons. Finalment hem arribat al cim del Turó de Port Vell (2.489 m). No és un gran cim però per la seva situació té un extens panorama, especialment sobre el Pic de la Font Blanca i el Thoumasset. Hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat fins als esquís i ens els hem calçat per iniciar el descens. La neu estava una mica pesada però hem baixat força bé, tot i que a la part final de la vall, sense gaire pendent, hem hagut de remar una mica.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les escenes més interessants d'aquesta ascensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada