Avui hem iniciat la temporada d'esquí de muntanya amb l'acensió al Pic de Besalí, a la vall de Rialb. Aquest cim és com el germà petit del Pic de Font Blanca, que domina aquesta vall andorrana. És un cim modest però ens ha ofert una magnífica ascensió amb un dia claríssim i amb força neu, més de la que esperàvem trobar.
Hem sortit de casa al matí i poc després de les 9 ja estàvem a l'aparcament de l'inici de la Vall de Rialb, a punt per a l'ascensió. Pensàvem que la neu estaria justeta i ens ha sorprès agradablement comprovar que podíem sortir de l'aparcament amb els esquís als peus. Els dos esquiadors i la raquetista hem iniciat la pujada per la Vall de Rialb, per un camí entre el bosc. Aviat hem deixat enrere el bosc, pujant per la suau vall de Rialb, ben nevada. Després de passar al costat del refugi lliure de Rialb hem deixat a la dreta el camí del Port de Siguer, girant a l'esquerra per la vall principal. Hem anat pujant cap a la Portella de Rialb mentre al darrere nostre anava apareixent la silueta del Pic de Thoumasset, per sobre del Port de Siguer.
Sense cap dificultat especial, per suaus pendents, hem arribat a la Portella de Rialb (2.509 m). A l'altra banda hem vist un nou panorama, amb l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís en primer terme. Des del coll es pot pujar directament al cim per la carena però el pas no és gaire esquiable. L'itinerari millor és flanquejant en direcció sud per anar a buscar la pala oest que ens permet arribar al cim amb els esquís als peus. El flanquejament era una mica delicat, ja que la neu estava força gelada però l'hem superat sense problemes i hem completat els darrers metres, amb un gran panorama, fins al cim del Besalí (2.639 m).
Al davant mateix teníem el Pic de la Font Blanca, que per aquesta banda presenta un aspecte impressionant. També teníem una bona vista d'altres muntanyes andorranes i del Thoumasset, que treu el cap des de l'Ariège per sobre del Port de Siguer. Hem fet una panoràmica circular:
Després d'uns minuts de descans hem iniciat el descens, pel mateix camí de pujada. La neu estava força bé en general, excepte un petit tram de neu crosta. Finalment hem arribat, sense descalçar-nos en cap moment els esquís, al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les escenes més interessants d'aquesta ascensió.
Hem sortit de casa al matí i poc després de les 9 ja estàvem a l'aparcament de l'inici de la Vall de Rialb, a punt per a l'ascensió. Pensàvem que la neu estaria justeta i ens ha sorprès agradablement comprovar que podíem sortir de l'aparcament amb els esquís als peus. Els dos esquiadors i la raquetista hem iniciat la pujada per la Vall de Rialb, per un camí entre el bosc. Aviat hem deixat enrere el bosc, pujant per la suau vall de Rialb, ben nevada. Després de passar al costat del refugi lliure de Rialb hem deixat a la dreta el camí del Port de Siguer, girant a l'esquerra per la vall principal. Hem anat pujant cap a la Portella de Rialb mentre al darrere nostre anava apareixent la silueta del Pic de Thoumasset, per sobre del Port de Siguer.
Sense cap dificultat especial, per suaus pendents, hem arribat a la Portella de Rialb (2.509 m). A l'altra banda hem vist un nou panorama, amb l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís en primer terme. Des del coll es pot pujar directament al cim per la carena però el pas no és gaire esquiable. L'itinerari millor és flanquejant en direcció sud per anar a buscar la pala oest que ens permet arribar al cim amb els esquís als peus. El flanquejament era una mica delicat, ja que la neu estava força gelada però l'hem superat sense problemes i hem completat els darrers metres, amb un gran panorama, fins al cim del Besalí (2.639 m).
Al davant mateix teníem el Pic de la Font Blanca, que per aquesta banda presenta un aspecte impressionant. També teníem una bona vista d'altres muntanyes andorranes i del Thoumasset, que treu el cap des de l'Ariège per sobre del Port de Siguer. Hem fet una panoràmica circular:
Després d'uns minuts de descans hem iniciat el descens, pel mateix camí de pujada. La neu estava força bé en general, excepte un petit tram de neu crosta. Finalment hem arribat, sense descalçar-nos en cap moment els esquís, al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les escenes més interessants d'aquesta ascensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada