Els seguidors del blog deuen recordar que al febrer de 2016 vam fer una exploració a la Cova de Les Rondes, situada a prop de la població de La Llacuna. En aquella ocasió la intenció era fer el recorregut integral de la cova, entrant per una boca i sortint per l'altra, després d'un recorregut subterrani d'uns 500 metres. Aquell dia, el caràcter laberíntic de la cova i la dificultat per superar alguns pasos molt estrets ens van desanimar i vam acabar fent només un recorregut parcial entrant i sortint per la mateixa boca. Vam arribar fins a un pas tan estret que no el vam poder superar i vam decidir abandonar la idea de fer el recorregut integral.
Els companys no van quedar gaire satisfets per l'activitat perquè la cova era bruta i humida i els passos entre el laberint de blocs no sempre eren fàcils de trobar. A més, els passos estrets i angoixants que vam haver de superar, tant a l'anada com a la tornada, van minar la moral de la tropa fins al punt que a la sortida algú va dir que es vendria tot el material d'espeleologia.
Jo vaig dir que havíem de tornar un altre dia, sense anar tan carregats de material i amb roba més lleugera per superar les estretors subterrànies de la cova però sempre que parlava del tema amb els companys posaven cara de pànic i donaven tota mena d'excuses per evitar repetir la davallada a l'infern de Les Rondes.
Avui he fet, en solitari, un segon intent a Les Rondes. He arribat de bon matí a l'entrada de la cova i m'he endinsat per l'estreta fisura que dóna entrada al laberint de fisures, blocs, gateres i pous. Poc després de l'entrada hi ha un parell de passos molt estrets. He arribat al pou de 8 metres que cal desgrimpar amb l'ajut d'una corda fixa. Més endavant he arribat al pas més tècnic del recorregut, el ràpel de 10 metres que té l'entrada per un forat molt estret i baixa per una estreta fisura. La corda de nusos que hi havia quan vam venir la darrera vegada ja no hi era. Avui hi havia una corda fixa amb aspecte de nova.
Superat el ràpel, he seguit el recorregut fins arribar al pas estret on vam abandonar en la nostra darrera visita a la cova. Amb menys dificultats de les previstes he superat el pas i he seguit avançant. Més endavant he trobat un pas encara més estret i amb forma de L. He intentat superar el pas però era massa estret, de manera que he decidit deixar-ho córrer i he tornat enrere. Just al peu del ràpel de 10 metres he trobat un grup d'espeleòlegs que venien a fer el recorregut. M'han dit que coneixien la cova i m'han convidat a anar amb ells.
Mentre ells acabaven de fer el ràpel he anat tirant endavant, refent novament el recorregut ja explorat. He arribat al pas en L i aquesta vegada l'he superat després de treure'm el casc, la jaqueta i el material d'escalada que portava penjat i fer un número de contorsionisme de circ. A continuació venia un tram relativament fàcil, de manera que he anat avançat fins que he trobat un pas encara més estret ! He intentat superar-lo però no he pogut i he tornat enrere. He superat novament el pas en L, que de baixada era més fàcil perquè tenia a favor la Llei de la Gravetat.
He anat reculant fins que, desconcertat, he arribat al peu del ràpel sense trobar el grup d'espeleòlegs. Aleshores he entès que jo havia seguit una galeria secundària que quedava cega en el darrer pas estret. En algun punt del recorregut m'havia desviat del recorregut principal. No hi havia ni rastre del grup d'espeleòlegs i no he volgut tornar enrere per buscar el camí correcte. El laberint m'havia vençut...
He remuntat el ràpel de 10 metres amb l'ajut del material d'escalada que havia portat en previsió i he tornat a sortir a la llum, donant per acabada l'aventura pel laberint subterrani.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'he fet molt poques. Tampoc hi ha vídeo perquè anant sol prou feina tenia com per anar filmant però aquí reproduïm el vídeo que vam gravar en la nostra anterior visita a la Cova de Les Rondes. Va ser produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
Els companys no van quedar gaire satisfets per l'activitat perquè la cova era bruta i humida i els passos entre el laberint de blocs no sempre eren fàcils de trobar. A més, els passos estrets i angoixants que vam haver de superar, tant a l'anada com a la tornada, van minar la moral de la tropa fins al punt que a la sortida algú va dir que es vendria tot el material d'espeleologia.
Jo vaig dir que havíem de tornar un altre dia, sense anar tan carregats de material i amb roba més lleugera per superar les estretors subterrànies de la cova però sempre que parlava del tema amb els companys posaven cara de pànic i donaven tota mena d'excuses per evitar repetir la davallada a l'infern de Les Rondes.
Avui he fet, en solitari, un segon intent a Les Rondes. He arribat de bon matí a l'entrada de la cova i m'he endinsat per l'estreta fisura que dóna entrada al laberint de fisures, blocs, gateres i pous. Poc després de l'entrada hi ha un parell de passos molt estrets. He arribat al pou de 8 metres que cal desgrimpar amb l'ajut d'una corda fixa. Més endavant he arribat al pas més tècnic del recorregut, el ràpel de 10 metres que té l'entrada per un forat molt estret i baixa per una estreta fisura. La corda de nusos que hi havia quan vam venir la darrera vegada ja no hi era. Avui hi havia una corda fixa amb aspecte de nova.
Superat el ràpel, he seguit el recorregut fins arribar al pas estret on vam abandonar en la nostra darrera visita a la cova. Amb menys dificultats de les previstes he superat el pas i he seguit avançant. Més endavant he trobat un pas encara més estret i amb forma de L. He intentat superar el pas però era massa estret, de manera que he decidit deixar-ho córrer i he tornat enrere. Just al peu del ràpel de 10 metres he trobat un grup d'espeleòlegs que venien a fer el recorregut. M'han dit que coneixien la cova i m'han convidat a anar amb ells.
Mentre ells acabaven de fer el ràpel he anat tirant endavant, refent novament el recorregut ja explorat. He arribat al pas en L i aquesta vegada l'he superat després de treure'm el casc, la jaqueta i el material d'escalada que portava penjat i fer un número de contorsionisme de circ. A continuació venia un tram relativament fàcil, de manera que he anat avançat fins que he trobat un pas encara més estret ! He intentat superar-lo però no he pogut i he tornat enrere. He superat novament el pas en L, que de baixada era més fàcil perquè tenia a favor la Llei de la Gravetat.
He anat reculant fins que, desconcertat, he arribat al peu del ràpel sense trobar el grup d'espeleòlegs. Aleshores he entès que jo havia seguit una galeria secundària que quedava cega en el darrer pas estret. En algun punt del recorregut m'havia desviat del recorregut principal. No hi havia ni rastre del grup d'espeleòlegs i no he volgut tornar enrere per buscar el camí correcte. El laberint m'havia vençut...
He remuntat el ràpel de 10 metres amb l'ajut del material d'escalada que havia portat en previsió i he tornat a sortir a la llum, donant per acabada l'aventura pel laberint subterrani.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'he fet molt poques. Tampoc hi ha vídeo perquè anant sol prou feina tenia com per anar filmant però aquí reproduïm el vídeo que vam gravar en la nostra anterior visita a la Cova de Les Rondes. Va ser produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Cova de les Rondes, 2016 |  Gorg Blau i Sa Fosca, 2015 |  Serra dels Bufadors, 2013 |
4 comentaris:
Rafel, per una part et felicito per l'excelent narracio d'aquest segon intent, per per l'altre part amb queda un dubte, havies dit a algu on eres?...has trobat la politja autoblocant que varem perdre?
Tens clar el cami que han seguit el grup d'espeleolegs..perque si es aixi sempre estem a temps de fer un tercer intent...
Joan G.
La narració és "real como la vida misma"
Havia deixat a la Magda la referència de on anava...
La politxa no hi era. L'he buscat però no l'he trobat
El camí dels espeleòlegs és tot un misteri... jo no hi torno fins que algú em digui que han senyalitzat els passos. Es perd molt temps buscant i, com veus, no sempre emb encert
He tornat a veure la pel·licula del 2016 i és molt descriptiva....
Hola aventurer i una mica imprudent.
Vinga a la tercera serà la bona!!!.
La descripció que en fas ja m'entra basarda. Uffff.....
Efectivament, a la tercera triomfarem !
El més dificil és trobar el camí però ara ja sabem que les dues vegades anàvem pel camí equivocat. Buscarem el bo.
Per altra banda, mirant per Internet he trobat que no som, ni molt menys, els únics que han fracassat en l'intent de fer el recorregut integral. S'hauria de senyalitzar la cova. Per on jo vaig anar hi havia uns senyals negres mig esborrats. Crec que el camí bo té senyals vermells però no en vaig veure gairebé cap.
Publica un comentari a l'entrada