A mitja nit ha deixat de nevar en el refugi V. Giacoletti i a tota la zona del Monte Viso en els Alps del Sud italians. Ha estat nevant des de mitja tarda fins a les 11 de la nit i a fora del refugi s'ha acumulat un bon gruix de neu tova. Avui el pla previst era travessar el Passo Giacoletti, un pas equipat similar al couluor del Porco que vam fer ahir, que permet passar ala vall francesa i arribar fàcilment al Passo Vallanta que ens permetria arribar fàcilment a Castello on tenim el cotxe. Però la nevada ens ha complicat les coses i pensem que aquest itinerari es faria molt llarg i difícil. L'alternativa inicial era anar a buscar el Colle de la Traversette però l'itinerari és llarg i també hem pensat que amb la neu es podia allargar massa. Finalment, després d'una reunió del gabinet de crisi, hem optat per la solució fàcil i tornar pel mateix camí per on vam venir. És llarg però ja coneixem el camí i sabem que no hi ha dificultats especials. Abans de sortir hem fet una ullada a la sala d'entrada del refugi on la gent deixa les botes de muntanya i hem comprovat que molts senderistes portaven per anar a la muntanya el mateix calçat que per jugar a tennis; avui es mullaran els peus ! Hem sortit del refugi obrint traça. Érem els primer que sortíem, ja que el nostre camí era molt llarg fins a Castello i no podíem perdre temps. Hi havia força neu però el camí està molt ben traçat i era fàcil de seguir-lo malgrat estar tapat de neu. Hem arribat a la bifurcació del Passo Giacoletti i hem comprovat que hi havia molta neu i, tal com havíem pensat, no era gens recomanable intentar el pas amb 30 cm de neu tova acabada de caure. Hem seguit el camí, en baixada, trobant cada vegada menys neu fins a les proximitats del Lago Chidretto, on hem iniciat la pujada al Colle del Viso. A poc a poc hem anat superant el desnivell fins arribar al coll. Hem observat que el camí que porta al Viso Mozzo tenia oberta una bona traça; hem deduït que com que avui no es podia fer el Viso a causa de la neu, la gent havia optat per fer aquest cim menor com a premi de consolació. Hem arribat al refugi Quintino Sella i hem fet una curta parada abans de reiniciar el camí. El sol ja escalfava força i la neu, a les parts més baixes, es fonia depressa però encara hi havia una bona nevada. Hem anat desfent el camí del primer dia, passant pel Passo Gallarino i el Passo San Chiaffredo, per iniciar la baixada directa a Castello, on hem arribat finalment donant per acabada la sortida als Alps d'aquest estiu. Com que era aviat hem iniciat el retorn a casa, un llarg viatge, però hem fet una parada en el Colle dell'Agnello, un port de muntanya de 2.748 metres per on passa la carretera de retorn a casa. Des d'aquest magnífic punt de vista hem pogut veure per darrera vegada el Monte Viso, avui enfarinat per la nevada d'ahir al vespre. També hem vist el Grand Queiras i, més lluny, altres muntanyes dels Alps del Sud.
Aquí tenim un vídeo amb un recopilatori de les activitats d'aquests quatre dies al voltant del Mont Viso. Ha estat produït per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del nostre blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Ref. Peruca Vuillermoz 2015 |  Tour de la Vanoise: L'Orguère, 2013 |  Refugi Elisabetta, 2012 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada