Ahir al vespre vam anar a dormir en el refugi lliure de Broate amb un cel ple d'estels, convençuts que avui seria una gran jornada de muntanya. Tot i que les previsions meteorològiques no eren massa bones, havíem vist en una web especialitzada en meteorologia de muntanya (ja no recordo el nom perquè l'he esborrat dels "preferits" del navegador) que per a avui dissabte s'esperava una finestra matinal de bon temps al Pirineu català. Quan he tret el cap fora del refugi, poc després de les cinc del matí, estava tot tapat i plovia. La vall que puja cap al Sotllo estava ocupada per una densa boira i a dalt el cel era negre. Hem esperat una mica, ens hem llevat, hem esmorzat i el temps no ha canviat. Ha deixat de ploure però seguia tapat i hem vist clar que el front que havia d'arribar a migdia s'havia avançat i no hi havia res a fer. Estava clar que avui no era el nostre dia i que la gran jornada de muntanya que esperàvem avui, el Guins d'Ase, el Sotllo i la Pica d'Estats hauran d'esperar temps millors. Hem fet la motxilla i hem iniciat el descens pel mateix camí de pujada. Hi ha trams una mica delicats, que amb la roca mullada poden ser perillosos però hem arribat sense novetat al cotxe.
Ja de tornada, hem pensat en aprofitar el viatge per fer una petita exploració al Forat de l'Or, una important cova que es troba a peu de carretera en el pas de Terradets. La cova té una gran profunditat, amb diversos sifons que tallen el pas i només es poden superar amb equip de submarinisme. Fins i tot hi ha galeries que no s'han acabat d'explorar a causa de la dificultat de superar els sifons. Nosaltres ens hem conformat amb un curt recorregut fins que el primer sifó ens ha tallat el pas, i hem explorat algunes galeries laterals, equipades amb cordes fixes. Finalment hem donat per acabada la sortida, tornant cap a casa.
ENTRADES RELACIONADES:
Ja de tornada, hem pensat en aprofitar el viatge per fer una petita exploració al Forat de l'Or, una important cova que es troba a peu de carretera en el pas de Terradets. La cova té una gran profunditat, amb diversos sifons que tallen el pas i només es poden superar amb equip de submarinisme. Fins i tot hi ha galeries que no s'han acabat d'explorar a causa de la dificultat de superar els sifons. Nosaltres ens hem conformat amb un curt recorregut fins que el primer sifó ens ha tallat el pas, i hem explorat algunes galeries laterals, equipades amb cordes fixes. Finalment hem donat per acabada la sortida, tornant cap a casa.
ENTRADES RELACIONADES:
 Intent al Monturull, 2011 |  Pluja a Montserrat, 2010 |  Intent a la Coma Baixa, 2003 |
2 comentaris:
En esa salida no había ningún/a gafapasta, pero sí un/a gafe. ¿Quién será el/la Ceniciento/a?
Pues no había ningún gafe/gafa... todos los miembros de la expedición tienen acreditada una larga trayectoria de días de sol y moscas.
El problema creo que es distinto. Creo que alguien que no vino a esta salida nos echó mal de ojo. Debe ser alguien a quien le habría gustado venir pero por alguna causa no pudo acompañarnos y adoptó la táctica del Perro del Hortelano que, como sabes, es ese animal doméstico que ni come ni deja comer. No come los productos del huerto pero tampoco permite que nadie se acerque a los tomates y lechugas. Creo que la cosa va por ahí...
Publica un comentari a l'entrada