Foto d’arxiu: el Trencabarrals, 2010
Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Benet. Vam fer tres vies:
- La Prenyada, via Normal
- La Prenyada, via Original
- El Trencabarrals, via Normal
Les dues primeres són fàcils i permeten pujar sense massa complicacions a un dels cims més característics de la zona.
La via Normal del Trencabarrals puja primer en lliure de tercer grau fins a un gran replà que les guies antigues anomenaven Plaça de Catalunya. Des d’aquí se surt flanquejant a l’esquerra fins a l’inici d’una canal, per on es puja fins a una petita cornisa on es fa la segona reunió. Se surt després per la dreta, anant a buscar una altra canal que ens porta a un replà amb un petit arbret, on es pot fer reunió o bé continuar, ja més fàcilment, fins al cim.
El més impressionant d’aquesta ascensió era el ràpel, d’uns 35 metres i gairebé tot volat, per la cara oest. En aquell temps rapelàvem habitualment amb el sistema Dülfer, sense cap estri, únicament amb la corda passada per l’esquena i sota la cuixa. En aquest ràpel, per la seva especial dificultat, vam fer una excepció i vam baixar amb el sistema Comici, que és semblant però amb la corda passant per un mosquetó en lloc de fer-ho per sota la cuixa. També vam utilitzar un nus prússic com a assegurança.
RESSENYES:
3 comentaris:
Hola sempre que veig una foto del Trencabarrals me la miro amb respecte, i avui que vist la resenya de la via normal, ja no tinc cap dupta i entenc el respecte i les felicitacions quan vam baixar del cim de la agulla i ens vam aturar a fer una cervessa a San Benet. El meu germa Genis Font i el que escriu Juli Font, sense plantejaments previs intentavan la primera assencio a una agulla de Montserrat i pensant que feient la normal , vam fer una variant cap a finals del anys 70, O sigui primera tirada fins a la plaça de Catalunya i despres una segona tirada flanqueixant a la dreta per la pulida canal del mig fins a una savina(unic seguro) i cim. Reconec que vaig patir bastant abans de passarli la vaga a la savina, despres molt bones sensacions. Perdoneu pel meu catala , pero soc un canari arrelat a Catalunya i un enamorat de Montserrat i les seves agulles. Salud J.Font
Demano disculpes, de variant res, acabo de llegir al blog el coleccionista de vies i ho que vam fer es la via original al Trencabarrals. Aixo si res de claus,un unic suguro, una bona vaga a la primera savina de la canaleta. Juli Font
MOlt bé. Jo el que més recordo és el ràpel. Espectacular.
Publica un comentari a l'entrada