Foto d'arxiu: el Trencabarrals, 2010
Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Benet. Fem tres vies:
- La Prenyada, via Normal
- La Prenyada, via Original
- El Trencabarrals, via Normal
Les dues primeres són fàcils i permeten pujar sense massa complicacions a un dels cims més característics de la zona.
La via Normal del Trencabarrals puja primer en lliure de tercer grau fins a un gra replà que les guies antigues anomenen Plaça de Catalunya. Sortim flanquejant a l'esquerra fins a l'inici d'una canal per on pugem fins a una petita cornisa on fem la segona reunió. Sortim per la dreta anant a buscar una altra canal que ens porta a un replà amb un arbret, on podem fer reunió o bé seguir, ja més fàcilment, fins al cim. El més impressionant d'aquesta ascensió és el ràpel, de 35 metres i gairebé tot volat per la cara oest. En aquell temps rapelàvem normalment amb el sistema Dülfer, sense cap estri, únicament amb la corda passada per l'esquena i sota la cuixa. En aquest ràpel, per la seva especial dificultat, vam fer una excepció i vam baixar amb el sistema Comicci, que és semblant però la corda no passa per sota de la cuixa sinó per un mosquetó. També vam utilitzar un nus prussic per assegurar-nos.
La via Normal del Trencabarrals puja primer en lliure de tercer grau fins a un gra replà que les guies antigues anomenen Plaça de Catalunya. Sortim flanquejant a l'esquerra fins a l'inici d'una canal per on pugem fins a una petita cornisa on fem la segona reunió. Sortim per la dreta anant a buscar una altra canal que ens porta a un replà amb un arbret, on podem fer reunió o bé seguir, ja més fàcilment, fins al cim. El més impressionant d'aquesta ascensió és el ràpel, de 35 metres i gairebé tot volat per la cara oest. En aquell temps rapelàvem normalment amb el sistema Dülfer, sense cap estri, únicament amb la corda passada per l'esquena i sota la cuixa. En aquest ràpel, per la seva especial dificultat, vam fer una excepció i vam baixar amb el sistema Comicci, que és semblant però la corda no passa per sota de la cuixa sinó per un mosquetó. També vam utilitzar un nus prussic per assegurar-nos.
RESSENYES:
3 comentaris:
Hola sempre que veig una foto del Trencabarrals me la miro amb respecte, i avui que vist la resenya de la via normal, ja no tinc cap dupta i entenc el respecte i les felicitacions quan vam baixar del cim de la agulla i ens vam aturar a fer una cervessa a San Benet. El meu germa Genis Font i el que escriu Juli Font, sense plantejaments previs intentavan la primera assencio a una agulla de Montserrat i pensant que feient la normal , vam fer una variant cap a finals del anys 70, O sigui primera tirada fins a la plaça de Catalunya i despres una segona tirada flanqueixant a la dreta per la pulida canal del mig fins a una savina(unic seguro) i cim. Reconec que vaig patir bastant abans de passarli la vaga a la savina, despres molt bones sensacions. Perdoneu pel meu catala , pero soc un canari arrelat a Catalunya i un enamorat de Montserrat i les seves agulles. Salud J.Font
Demano disculpes, de variant res, acabo de llegir al blog el coleccionista de vies i ho que vam fer es la via original al Trencabarrals. Aixo si res de claus,un unic suguro, una bona vaga a la primera savina de la canaleta. Juli Font
MOlt bé. Jo el que més recordo és el ràpel. Espectacular.
Publica un comentari a l'entrada