Després dels comiats ens vam posar novament en marxa. L'etapa d'aquell dia ens havia d'apropar a les muntanyes nevades que estàvem veient des de feia un parell de dies. Primer vam baixar des de l'altiplà on estava situat el poble de Tagertetouch fins al poble d'Amidal. Després vam remuntar una vall fins a superar un coll de gairebé 2.900 m, que ens permetria baixar a Tafraout, punt final de l'etapa.
El camí recorria els altiplans entre camps de conreu i savines més que centenàries. Les muntanyes nevades eren cada vegada més properes i el paisatge anava canviant per moments.
De baixada cap a Imidal ens vam aturar a descansar i menjar una mica en un petit prat entre camps de conreu. Allà al costat, un home llaurava el camp amb una arada tradicional i dues mules. Aviat vam començar a parlar i ens va convidar a casa seva a prendre un te. No ho vam dubtar: vam baixar tots plegats a la casa del llaurador.
Després de deixar els nous amics, vam seguir endavant. El camí continuava passant entre camps de conreu, la majoria acabats de llaurar. Aviat vam començar a veure el poble d'Amidal, següent fita del nostre recorregut. Estava situat al costat d'un rierol que baixava de les muntanyes i que donava una mica de verdor a la petita vall.
No ens vam aturar al poble, que es veia molt solitari, sinó que vam seguir riu amunt en direcció al coll que havíem de superar. Ens vam aturar a dinar en un prat, poc més enllà del poble d'Imidal, i vam fer una petita migdiada per recuperar forces abans de la pujada final.
Des del coll, situat a uns 2.900 m, vam poder veure un nou panorama: havíem superat la barrera de muntanyes nevades que havíem estat contemplant des de feia dos dies.
Aviat vam veure, al fons de la vall, les primeres cases de Tafraout, on ens vam allotjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada