La jornada d'avui és llarga i complicada, de manera que cal sortir aviat. De bon matí, amb un ambient fresc, ens posem en marxa. Avui no portem mules i ens acompanya l'Alí i un noi de Tafraout que ens fa de guia. El camí segueix paral·lel a la carena del Jebel Tafraout a mitja alçada entre els cims i el fons de la vall. La nostra ruta segueix una gran diagonal, guanyant alçada a poc a poc i superant uns quants colls i collets en els estreps que baixen de la carena principal. Aviat comencem a trobar les primeres congestes de neu. Per sort, avui no portem les mules. Aquí segur que no haurien pogut passar i hauríem tingut un problema important. Estem molt alts però encara continuem pujant. L'altímetre ens diu que ens acostem als 2.900 metres i seguim pujant. El noi que ens acompanya coneix perfectament el camí però no diu ni una sola paraula; només obre el pas pujant sense parar, ben tapat amb la caputxa de la seva xilaba. Just quan l'altímetre marca els 3.000 m arribem a la carena i se'ns obre un nou panorama. A baix, més de 1.500 m sota nostre, veiem el poble de Taghia, propera fita dels nostre camí. Darrere s'aixequen dues imponents muntanyes: el Jebel Azourki (3.677 m), molt nevat, i el Jebel Aroudane (3.359 m) amb el seu gran llom marró. Encara ens cal remuntar una mica per la carena fins al coll, un pas estratègic que comunica les dues valls. El descens és pel nord i, encara que el camí és molt evident i ben traçat, hi ha força neu i cal anar amb compte. Baixem fent llaçades travessant congestes que tapen a estones el camí. La progressió és lenta però ja veiem Taghia i això ens anima molt. Superem sense problemes els passos nevats i acomiadem el noi que ens ha guiat fins aquí. Ara el camí ja és evident i la neu ha quedat enrere. Trobem una magnífica font i aprofitem per menjar una mica. Finalment arribem a Taghia, un poble que ja coneixíem de la nostra darrera visita a l'Atlas l'any 2003 quan vam fer la ruta del Mgoum. Anem directament a la gite d'etape, on prenem un te amb el propietari, que encara se'n recorda de nosaltres. A partir d'aquí ja coneixem el camí; en poc més d'una hora ens portarà a Zawyat-Ahancal, final del nostre camí per l'Atlas.
Podeu veure aquí un muntatge audiovisual realitzat per en Joan Guirao amb les fotos de la sortida:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada