Vam iniciar la gran travessia Atlas-2005, en el nostre tercer viatge a l'Atlas, a Imilchil. De bon matí ens vam posar en moviment després de dormir força bé a l'hotel Izlan d'Imilchil. L'etapa d'aquell dia era fàcil, ja que només calia seguir una pista apta per a vehicles que resseguia tota la vall.
Vam travessar Imilchil i aviat vam veure els horts que marcaven una àmplia franja verda a banda i banda del riu. Vam trobar diverses cases aïllades i ens vam creuar amb força gent: nens que anaven a l'escola, homes i dones que baixaven als camps, homes amb mules ben carregades que entraven al poble.
Feia un dia magnífic, amb aquella llum africana tan càlida que ens portava records dels nostres anteriors viatges a l'Atlas. No feia gaire fred, encara que les muntanyes del voltant tenien congestes de neu. Era una plàcida passejada entre els camps de conreu, on la primavera que començava ja mostrava clarament el renaixement de la vida.
Seguint la pista riu amunt, vam anar passant per pobles i poblets fins arribar a Oudeddi, que la pista travessava pel bell mig. Vam passar pel davant de l'escola i els nens van sortir a la porta per veure passar la nostra comitiva. Ens saludaven amb curiositat i es deixaven retratar.
Després d'Oudeddi el paisatge va canviar. Ja no era la plàcida vall entapissada de camps de conreu sinó que la vall es feia més estreta i començava a engorjar-se. Només en alguns punts hi havia petits camps que aprofitaven algun eixamplament de la llera del riu.
La vall era cada vegada més engorjada i el riu baixava tèrbol. Vam suposar que era a causa del desglaç, que feia augmentar el cabal i arrossegava el fang de les muntanyes.
Per fi vam veure el final de l'etapa. En una petita elevació al costat del riu vam veure una bona extensió de cases. Semblava mentida que en aquell lloc tan perdut hi pogués haver un poble tan gran.
Vam entrar pels carrers del poble seguint l'Alí i les mules, creant una gran expectació entre els habitants d'Oulghazi, especialment entre els nens, que ens seguien amb curiositat. L'Alí ens va portar directament a una petita casa, al límit del poble, que seria el nostre allotjament per aquella nit.
Nosaltres no ens vam preocupar de les negociacions ni del preu; el nostre guia va negociar amb els propietaris un preu just per al nostre allotjament.
Vam passar la tarda descansant a Oulghazi. Vam fer una volta pel poble, ens vam remullar una mica al riu i vam fer fotografies als molts nens que venien a veure'ns.
1 comentari:
hola soy zaid ait malek de baena cordoba original de oudadi imilchil marruecos quiero conocerte por eso y mucha gracias por vista mi pueblo.mi email: lee-bruce2009@hotmail.com soy corredor de montaña con club de baena .
Publica un comentari a l'entrada