Takerddit - Amezri - Ichebakan
Guiats per un nou muletier, vam iniciar aquesta nova etapa que ens havia de portar a la vall de Tessaout. Primer vam travessar les grans terrasses de Tarkeddit, passant per indrets àrids i pedregosos. Després, seguint un camí molt pintoresc entre savines monumentals, vam baixar a la vall fins arribar al primer poble, Amezri. Aquí ens va sorprendre la verdor dels camps, un paisatge molt diferent dels àrids pedregars de les muntanyes del Mgoum i Tarkeddit.
En la nostra llarga travessia de les terrasses de Tarkeddit vam passar per un poble de pastors. Semblava més aviat un campament d'estiu on vivien els pastors durant el bon temps per aprofitar amb els seus ramats les pobres pastures d'aquestes muntanyes. Aquest poblat va ser el més pobre que vam veure en tot l'Atlas.
Al final de l'altiplà vam començar una vertiginosa baixada per un camí penjat que vorejava els estimballs per llocs inversemblants. Després de superar la baixada del gran esglaó que limita l'altiplà de Tarkeddit, el camí va seguir baixant per immenses tarteres de pedra petita. Aquí vam trobar un bosc esclarissat de savines monumentals. Aquestes savines tenen centenars d'anys i sobreviuen de manera gairebé miraculosa en un ambient ressec, arrelant en una terra molt pobre i seca.
Al fons ja es veia la verda vall, cada cop més propera. Finalment vam arribar a la vall. De sobte, allà on arribava la sèquia que portava l'aigua des del riu, començava un món nou: la gran plana agrícola de la vall de Tessaout. Els camps ben treballats donaven un color nou al paisatge. Per tot arreu hi havia gent treballant i els nens sortien al camí a veure'ns passar.
Vam entrar a Amezri i vam recórrer el carrer principal que travessa el poble. A la sortida del poble hi havia una gîte d'etape, on teníem previst aturar-nos a dinar. Finalment vam arribar a la Gîte d'Amezri i una noia de la casa ens va preparar una magnífica tagine. Després de tres dies menjant només del que portàvem, aquest plat ens va semblar boníssim.
Després de dinar ens vam acomiadar d'en Brahim, el muletier que ens havia guiat fins aquí, i vam descansar una mica abans de fer la segona part de l'etapa, ja amb la motxilla a l'esquena, fins a Ichebakan. Aquesta segona part va ser curta i fàcil però es va posar a ploure i això ens va complicar les coses. Finalment vam arribar a Ichebakan i ens vam instal·lar a la gîte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada