Va ser una etapa molt curta, que vam fer sense necessitat de muletier. Va ser una matinal, tota de baixada, per un bon camí fins al poble d’Ayt Ali n-Ittou, on hi ha una gîte de veritat. Aquesta vall ja estava molt civilitzada i en els petits poblets per on vam passar ja vam veure que hi havia llum elèctrica i que algunes cases tenien també antena parabòlica.
El temps va continuar dolent i la pluja no va deixar de caure durant tot el trajecte. Quan la pluja apretava ens refugiàvem en alguna balma i, en una ocasió, ens vam aixoplugar en una casa aïllada. Finalment vam arribar a Ayt Ali n-Ittou i ens vam instal·lar a la gîte. Aquesta sí que era de les bones, amb llum elèctrica i un gran ambient, ja que s’hi allotjava un grup de turistes amb els seus guies.
Vam estendre la roba mullada, vam descansar una mica i vam dinar. A la tarda vam fer una excursió fins a Magdaz, un poble berber molt típic que està a una hora de camí. Aquest poble és com un museu d’arquitectura popular, amb les cases de fang i el castell de pedra amb una curiosa estructura espiral de fusta de savina que dóna solidesa a l’edifici. Tot el poble té el to vermellós de l’argila amb què s’han construït les cases.
Vam voltar pel poble i vam recórrer els seus carrers costeruts entre la curiositat dels seus habitants. Finalment vam tornar a Ayt Ali n-Ittou i vam sopar una magnífica tagine de be que ens va fer oblidar totalment les penúries de la nostra estada a la gîte d’Ichebakan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada