Etapa molt curta, que fem sense necessitat de muletier. És una matinal, tot de baixada per un bon camí fins al poble de Ayt Ali n-Ittou, on hi ha una gîte de veritat. Aquesta vall ja està molt civilitzada i en els petits poblets que passem ja veiem que hi ha llum elèctric i algunes cases tenen també antena parabòlica. El temps continua dolent i la pluja no deixa de caure durant tot el trajecte. Quan la pluja apreta ens refugiem en alguna bauma i, en una ocasió, ens aixopluguem en una casa aïllada. Finalment arribem a Ayt Ali n-Ittou i ens instal·lem a la gîte. Aquesta sí que és de les bones, amb llum elèctric i un gran ambient, ja que s'hi allotja un grup de turistes amb els seus guies. Estenem la roba mullada, descansem una mica i dinem. A la tarda fem una excursió fins a Magdaz, un poble berber molt típic que està a una hora de camí. Aquest poble és com un museu d'arquitectura popular, amb les cases de fang i el castell de pedra amb una curiosa estructura espiral de fusta de savina que dóna solidesa a l'edifici. Tot el poble té el to vermellós de l'argila amb la que s'han construït les cases. Voltem pel poble i recorrem els seus carrers costeruts entre la curiositat dels seus habitants. Tornem a Ayt Ali n-Ittou i sopem una magnífica tagine de be que ens fa oblidar totalment les penúries de la nostra estada a la gîte de Ichbakan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada