La segona etapa és molt més plàcida que la primera. El nostre camí ressegueix la verda vall del Mgoum, entre camps de conreu i passant per molts poblets. Tot passant podem veure la gent treballant al camp, els pagesos traginant amb les mules, les noies portant aigua del riu... A cada revolt del camí trobem una nova estampa rural, un quadre que reflecteix la vida de la gent que habita aquestes valls, on no s'hi pot arribar en cotxe sinó unicament a peu o en cavalleria, fent un llarg camí. El nostre pas pels pobles de la vall del Mgoum és tot un espectacle. La mula ben carregada i l'aprenent obren el pas; al darrere, els quatre turistes fan fotos sense parar, sorpresos per la riquesa de les imatges de la vida quotidiana dels berbers de l'Atlas. L'últim poble és Taghremt, que queda una mica apartat del centre de la vall. No passem per l'interior del poble sinó per la llera del riu, que aquí és molt ampla. Uns 500 metres vall amunt arribem a un curiós graner, pertanyent al poble de Taghremt. Aprofitem per fer una parada i menjar una mica. Un home que viu en una casa-cova ens convida a prendre un te i nosaltres acceptem encantats la invitació. Més amunt de Taghremt ja no hi ha més pobles. El paisatge és àrid i pedregós i el cami puja riu amunt en busca de les fonts del Mgoum. Finalment arribem a les fonts del Mgoum. En el moment d'arribar comença a ploure amb força i ens refugiem a la tenda de campanya d'uns turistes suïssos mentre l'aprenent s'instal·la a la cabana d'uns pastors. Quan para de ploure plantem la tenda i sopem. Tota la nit està plovent i bufa un vent molt fort que fins i tot ens trenca un pal de la tenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada