La segona etapa va ser molt més plàcida que la primera. El nostre camí va resseguir la verda vall del Mgoum, entre camps de conreu i passant per molts poblets. Tot passant, vam poder veure la gent treballant al camp, els pagesos traginant amb les mules, les noies portant aigua del riu... A cada revolt del camí vam trobar una nova estampa rural, un quadre que reflectia la vida de la gent que habitava aquestes valls, on no s'hi podia arribar en cotxe sinó únicament a peu o en cavalleria, fent un llarg camí.
El nostre pas pels pobles de la vall del Mgoum va ser tot un espectacle. La mula ben carregada i l'aprenent obrint el pas. Al darrere, els quatre turistes vam fer fotos sense parar, sorpresos per la riquesa de les imatges de la vida quotidiana dels berbers de l'Atlas.
L'últim poble va ser Taghremt, que quedava una mica apartat del centre de la vall. No vam passar per l'interior del poble sinó per la llera del riu, que aquí era molt ampla.
Uns 500 metres vall amunt vam arribar a un curiós graner, pertanyent al poble de Taghremt. Vam aprofitar per fer una parada i menjar una mica. Un home que vivia en una casa-cova ens va convidar a prendre un te i nosaltres vam acceptar encantats la invitació.
Més amunt de Taghremt ja no hi ha més pobles. El paisatge és àrid i pedregós i el camí puja riu amunt en busca de les fonts del Mgoum. Finalment vam arribar a les fonts del Mgoum. En el moment d'arribar va començar a ploure amb força i ens vam refugiar a la tenda de campanya d'uns turistes suïssos mentre l'aprenent es va instal·lar a la cabana d'uns pastors.
Quan va parar de ploure, vam plantar la tenda i vam sopar. Tota la nit va estar plovent i va bufar un vent molt fort que fins i tot ens va trencar un pal de la tenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada