Ayt Ali n-Ittou - Tissili - coll d'Itergarn - Imazayn
Deixem la plàcida comoditat de la gîte d' Ait Ali n-Ittou per emprendre una nova etapa. Primer baixem seguint la vall de Tessaout fins a la confluència amb la vall de Tissili, per on pugem deixant la vall principal. A partir d'ara sortim novament de les rutes que segueixen els turistes i entrem en un territori més solitari, on les comunicacions són difícils. Abans d'arribar a Tissili passem per algunes cases disperses i els nens ens surten a rebre. Acompanyats per tota una comitiva de nens que s'han anat sumant a la nostra expedició al llarg del camí, arribem al poble de Tissili. És un poble relativament important perquè hi puja una pista apta per a vehicles des de la vall principal. El muletier ens pregunta si ens ve de gust un te i li diem que sí. Ens porta pels carrers del poble fins a una casa, que sembla que és d'uns parents seus. Ens reben amb alegria i ens preparen un te a la manera tradicional. Després del te seguim el nostre camí, que surt de Tissili entre camps de conreu però ben aviat deixa les plàcides planes cultivades del voltant del poble per enfilar-se per un camí vertiginos que puja amb llaçades entre les roques. Hi ha molta activitat per aquesta zona; trobem moltes noies que baixen amb grans feixos d'herba i palla. Estan segant els camps de les terrasses superiors de la muntanya i les noies són les encarregades de baixar aquests feixos, que serviran de farratge per als animals. Després de la llarga pujada arribem a les planes superiors i podem veure d'on venien les noies que hem trobat baixant tan carregades. Deixem aquest racó de món i seguim pujant, ara per amples lloms, en direcció al coll de Itergarn (2.580 m), que ens donarà entrada a una nova vall on hi ha el poble d'Imazayn. La baixada fins a aquest poble, on tenim previst acabar l'etapa, ens ofereix nous paisatges. Aquí la terra no és tan resseca i pedregosa com en els territoris alts que ham travessat per arribar fins aquí sinó que hi ha matolls plens de flors groges que omplen l'aire d'aromes. Arribem i ens instal·lem a la gîte, força comfortable. Hi ha una dona sola, que no entén gaire bé el francès però que ja sap que quan uns caminants arriben després d'un llarg camí volen prendre un te i menjar alguna cosa. Ens serveix el te, que prenem amb el nostre guia, i després un dinar típic. Primer ens serveix un bol d'oli d'oliva i uns pans per sucar; després una magnífica truita berber sense cap salsa ni complement indessitjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada