Foto d’arxiu: l’Aiguille de l’M des de Chamonix, 2010 (esquerra)
L’Aiguille de l’M és una magnífica escalada, tot un clàssic del massís del Mont Blanc.
L’escalada de l’aresta N-NE és relativament curta però de certa dificultat i puja per un
terreny de bona roca granítica que la fa molt atractiva. La dificultat global és de quart
grau, tot i que hi ha algun pas de quart superior o cinquè.
Vam sortir al matí del càmping de Chamonix per agafar el telefèric de l’Aiguille du Midi,
però no fins a dalt sinó fins a l’estació intermèdia del Plan de l’Aiguille. Des d’aquest
punt vam fer la llarga aproximació fins al peu de l’agulla (gairebé dues hores) i vam
iniciar l’escalada.
Amb passos atlètics i molt bona roca, vam anar superant la via. Portàvem una cordada de
francesos al davant i, en arribar a la tercera tirada, es van encallar. Aquesta tirada
puja per una canal-xemeneia on cal progressar una mica amb encastament i una mica amb
ramonage. Un dels francesos de la cordada que portàvem al davant ho va passar tan malament
que va fer cinc “saques” abans de superar el pas.
Vam quedar impressionats per l’espectacle que ens va oferir la cordada de francesos, però
quan ens va tocar a nosaltres vam superar el pas sense cap problema. En realitat no era
gens difícil si s’utilitzava la tècnica adequada.
Vam arribar al cim de l’Aiguille de l’M (2.844 m) i vam iniciar la baixada, que es fa
desgrimpant per la vessant NE per un sistema de canals, diedres i couloirs fins a
retrobar l’itinerari de pujada i retornar al Plan de l’Aiguille.
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada