Amb la calor tan forta que patim, avui volíem fer alguna activitat refrescant, un barranc aquàtic on poder remullar-nos ben remullats i gaudir de la fredor de les aigües dels Pirineus. Havíem vist un article recent de la revista Muntanya sobre barrancs del Pirineu Oriental en el que es parlava d'aquest descens; també apareix en un llibre publicat recentment sobre barrancs dels Pirineus Orientals. Amb aquests avals pensàvem que seria una bona activitat i que podríem gaudir d'un descens interessant. Ha estat decebedor. El Barranc de Fontalba no justifica, ni de bon tros, el desplaçament a la Vall de Ribes ni tampoc la llarga pujada per la pista de Fontalba. Hi ha pocs ràpels, és molt obert i la majoria de ràpels són més aviat rampes de poc pendent. Hi havia força aigua, això sí, però ni un gorg on poder fer una sucada integral ni cap salt que doni una mica d'alegria al descens. Pot ser que després de fer el Gorg Blau i Sa Fosca a l'illa de Mallorca tot ens sembli poca cosa però, realment, desaconsellem fer aquest barranc (excepte a col·leccionistes compulsius).
Per fer el barranc és inevitable fer maniobra de cotxes, ja que cal pujar al Coll de Fontalba per la llarga pista i en acabar el barranc cal baixar al poble de Queralbs. Des del coll de Fontalba cal seguir el camí de Núria; poc després de passar la Dou de Fontalba (una sorgència de gran cabal), cal baixar pel dret a buscar el torrent al fons de la Vall, molt visible. Encara hem hagut de caminar una estona al costat del riu fins arribar al primer estretament on ens hem equipat. Hem fet un petit ràpel des d'una anella i hem seguit caminant riu avall. Més avall hem trobat alguns ràpels sense massa història, encara que amb un bon cabal que donava una miqueta d'emoció al descens i ens refrescava. Al final hem arribat al pas clau, el ràpel llarg, que es pot fraccionar, ja que té més de 50 metres. No té massa interès perquè es tracta d'una rampa relliscosa però és el millor que hem trobat. Hem arribat al final del descens on hi ha una petita resclosa i hem baixat uns metres més fins a la via del cremallera. Per baixar a Queralbs hem travessat un tram de túnel antic del cremallera enllaçant amb el camí que baixa de Núria. Un cartell ens ha recordat la trista realitat: encara ens quedaven gairebé dues hores de camí per arribar a Queralbs i després encara havíem de pujar en cotxe per la llarga pista per recuperar l'altre cotxe que havíem deixat al Coll de Fontalba. Definitivament, el torrent de Fontalba no justifica el desplegament de mitjans necessari per fer-lo.
Avui l'àlbum té poques fotos, com és habitual en les activitats de barranquisme, però la nostra productora associada, Mountain Films, ha produït un petit vídeo amb les escenes més interessants d'aquesta activitat i l'ha cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
Per fer el barranc és inevitable fer maniobra de cotxes, ja que cal pujar al Coll de Fontalba per la llarga pista i en acabar el barranc cal baixar al poble de Queralbs. Des del coll de Fontalba cal seguir el camí de Núria; poc després de passar la Dou de Fontalba (una sorgència de gran cabal), cal baixar pel dret a buscar el torrent al fons de la Vall, molt visible. Encara hem hagut de caminar una estona al costat del riu fins arribar al primer estretament on ens hem equipat. Hem fet un petit ràpel des d'una anella i hem seguit caminant riu avall. Més avall hem trobat alguns ràpels sense massa història, encara que amb un bon cabal que donava una miqueta d'emoció al descens i ens refrescava. Al final hem arribat al pas clau, el ràpel llarg, que es pot fraccionar, ja que té més de 50 metres. No té massa interès perquè es tracta d'una rampa relliscosa però és el millor que hem trobat. Hem arribat al final del descens on hi ha una petita resclosa i hem baixat uns metres més fins a la via del cremallera. Per baixar a Queralbs hem travessat un tram de túnel antic del cremallera enllaçant amb el camí que baixa de Núria. Un cartell ens ha recordat la trista realitat: encara ens quedaven gairebé dues hores de camí per arribar a Queralbs i després encara havíem de pujar en cotxe per la llarga pista per recuperar l'altre cotxe que havíem deixat al Coll de Fontalba. Definitivament, el torrent de Fontalba no justifica el desplegament de mitjans necessari per fer-lo.
Avui l'àlbum té poques fotos, com és habitual en les activitats de barranquisme, però la nostra productora associada, Mountain Films, ha produït un petit vídeo amb les escenes més interessants d'aquesta activitat i l'ha cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Torrent de la Corba, 2013 |  Gorges de Núria, 2012 |  Salt del Grill, 2005 |
2 comentaris:
Només com a comentari, diré que podrieu haver seguit fent el segón tram del Núria. Fa que el descens sigui més divertit :)
Potser sí, però hem arribat al final desanimats i, a més, les Gorges de Núria ja les hem baixat dues vegades...
Publica un comentari a l'entrada