dissabte, 2 de juliol de 2016

Ascensió al Robiñera (3.005 m)

Robiñera
El Robiñera és un dels tresmils més assequibles dels Pirineus i, quan les condicions són bones, té un magnífic panorama, que avui pràcticament no hem vist. Ahir al vespre vam arribar al pàrquing de la Fuente de Petramula, a on s'arriba per una pista que surt del poble de Chisagüés, a prop de Parzán. La pista està força bé i es pot pujar sense problemes amb un cotxe normal si anem amb compte. Hem plantat la tenda de campanya en el mateix pàrquing, que estava solitari, mentre començava a fosquejar. Hem sopat allà mateix mentre els núvols anaven passant amenaçadors; han començat a caure les primeres gotes i hem anat a dormir. Ha plogut bona part de la nit però al matí ja no plovia i el cel estava mig tapat. Tal com indicaven les previsions, els núvols estaven concentrats a les carenes frontereres mentre que cap a la vall es veia el cel blau. Hem recollit la tenda i hem iniciat l'ascensió. Hem agafat el camí del Collado de las Puertas, que ja vam seguir l'any 1986 quan vam fer La Munia. El camí puja molt ben traçat entre prats, elevant-se sobre la vall i amb grans vistes de les muntanyes de Pineta que ben aviat treuen el cap per sobre dels pics d'Estiba i Comodoto. Quan faltava poc per arribar al Collado de las Puertas, hem deixat el camí principal per prendre un corriol que va directament a la gran pala sud del Robiñera. És un immens pedregar però el caminet, molt ben traçat i senyalitzat amb innombrables fites, ens porta muntanya amunt amb certa comoditat, sense haver de lluitar amb el pedregam inestable. Als 2.900 metres hem arribat a l'inici de la cresta final, que sense neu és fàcil, i hem seguit amunt seguint les fites que ens indicaven els millors passos. La muntanya seguia tapada de núvols i boires, de manera que no hem pogut gaudir del gran panorama que normalment es veu des d'aquí. Hem arribat a l'avantcim, que el mapa marca com a cim principal, però encara hem seguit uns 200 metres per la cresta per arribar al cim principal del Robiñera (3.005 m), marcat amb una gran fita. Des d'aquí, quan fa bon temps, el panorama és extraordinari. Avui amb prou feina ens veiem els peus, de manera que no hem pogut fer les fotos panoràmiques que fem habitualment des dels cims que pugem. Sí que hem fet la panoràmica circular però a causa de la boira no ha quedat, ni de bon tros, tan bé com les que fem habitualment:

Hem esperat un estona, convençuts que en algun moment una clariana ens permetria veure la Munia, el Monte Perdido i el Vignemale, però no hem tingut sort. La boira ho cobria tot i només hem vist entre la boira petits retalls de panorama. Finalment hem iniciat el retorn, pel mateix camí de pujada, fins al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula del Robiñera. Aquesta vegada s'ha rodat amb l'ajut de nous mitjans tècnics. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Refugi de
Barroude, 2007
GR11: Parzán-
Pineta, 2000
Ascensió a
La Munia, 1986

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ahora me sustituyes por un dron. Como me chive a la Fátima, verás...

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Pues el cambio es muy favorable porque el dron, a pesar de que tiene un procesador de alta capacidad que le da una gran inteligencia, no se queja nunca. Digamos que es la antítesis del pitufo gruñón

Anònim ha dit...

No te fíes del dron, que lo mismo se ha afiliado ya al SEPLA, y te vas a enterar de lo que es gruñir.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

No te piques mucho por lo del pitufo gruñón. No va por ti lo de pitufo.