Cap des Clòsos (2.418 m) amb esquís

Avui hem tancat la nostra estada de tres dies a la Vall d'Aran amb una nova ascensió panoràmica. El Cap des Clòsos és un altre clàssic de l'esquí de muntanya, tot i que és una ascensió curta que normalment es combina amb la d'altres cims propers com el Parrós. 

El punt de partida és el pàrquing del Pla de Beret, que forma part de les instal·lacions de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret i, per tant, té els accesos normalment oberts i ens permet iniciar l'ascensió a més de 1.800 metres, garantint que hi ha neu des de l'inici de l'ascensió durant bona part de la temporada d'esquí.

Hem deixat l'alberg Era Garona de Salardú, on ens hem allotjat aquests dies, i hem arribat a Beret quan encara no havien obert les pistes. Hem començat a pujar per un llom en direcció a la Cabana de Gessa, deixant enrere les pistes d'esquí.  Hem deixat a sota la cabana i hem anat entrant a la vall de l'Arriu de Barlonguera. 

Més amunt la vall s'obre i aviat hem vist el cim del Cap des Clòsos a dalt de tot. És una zona molt esquiable, amb pales amplíssimes de poc pendent per on hem anat guanyant alçada sense dificultat. Amb un parell de llaçades hem arribat al llom de la carena que uneix el Cap des Clòsos amb el Tuc de Pedescauç.

La part final de l'acensió l'hem fet seguint la carena, molt planera, per on hem pogut arribar al cim del Cap des Clòsos (2.418 m) amb els esquís als peus. El cim és molt gran, un extens altiplà panoràmic amb una gran vista, especialment del massís de la Maladeta. Hem fet volar el dron i també hem fet una panoràmica circular:

Per retornar al Pla de Beret hi ha dues opcions: es pot baixar seguint el mateix itinerari de pujada o anar a buscar una vall paral·lela, la del Miei, fent que el nostre itinerari sigui circular. Aquesta segona opció té l'inconvenient (o avantatge, segons com es miri) de seguir en una part del recorregut les pistes d'esquí de Baqueira-Beret.

Nosaltres hem triat la segona opció i hem baixat per la vall del Miei fins enllaçar amb les pistes de l'estació per on hem baixat plàcidament fins al punt de partida, donant per acabada la nostra estada de tres dies a la Vall d'Aran.  

I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Tuc d'Aubàs esquís, 2018

Tuc de Mauberme, 2017

Tuc dera Pincela, 2017

---

Cap de Marimanya (2.628 m) amb esquís

En el segon dia d'estada a la Vall d'Aran hem fet una nova ascensió, aquesta vegada sortint de l'aparcament de l'Orri al Pla de Beret. Hem fet l'ascensió al Cap de Marimanya pels Estanys de Rosari i de Bacivers, un itinerari molt esquiable, amb grans extensions nevades i pujada suau fins a la pala final.

Hem sortit de l'Orri de bon matí. Feia molt fred i, a més, la primera part de l'itinerari puja per una zona molt obaga. Hi havia moltes traces, ja que la proximitat de l'estació fa que vinguin molts esquiadors i raquetistes. Hem pujat per un bosc esclarissat guanyant alçada a poc a poc. Més amunt hem travessat la pista d'esquí que baixa del Bacivèr però aviat l'hem deixat enrere per acostar-nos a l'estany de Bacivèr.

Ja lluny de les pistes, hem vorejat l'estany i hem pujat per una valleta fins als Estanys del Rosari, situats al mig d'una gran extensió nevada. Des d'aquí ja es veia, una mica lluny, el Pas de la Ferradura, el coll per on havíem de guanyar la cresta final que porta al cim.

Hem travessat la gran extensió nevada amb suau pendent, vorejant els llacs fins arribar al peu de la pala final. De lluny semblava molt pendent però des del peu de la pala ja no ho semblava tant; amb quatre llaçades hem superat aquest tram, arribant al Pas de la Ferradura (2.577 m).

Hem deixat els esquís en el collet i hem completat els darrers metres a peu, arribant al cim del Cap de Marimanya (2.629 m). El cim és tan panoràmic com el que vam pujar ahir; es veia una gran quantitat de muntanyes, des del Pallars fins al Midi de Bigorre. Hem fet volar el dron i hem fet les fotos del cim, a més d'una panoràmica circular:

Després de descansar una mica en el cim hem iniciat el retorn baixant fins al Pas de la Ferradura, on ens hem calçat els esquís. La sortida era ben dreta però després d'un parell de girs el pendent es suavitza i hem pogut gaudir d'una bona esquiada. La neu no era perfecta però hem pugut baixar força bé fins enllaçar, en l'últim tram, amb les pistes d'esquí per on hem completat el descens.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per a la seva publicació:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Tuc de Baciver amb esquís, 2021

Barlonguera en travessia, 2014

Mont Valier, Antiques, 2014

---