Blog de muntanya

dissabte, 29 de març del 2014

Petit Peric (2.690 m) amb esquís

El Petit Peric és un cim relativament fàcil, que pot considerar-se com d'iniciació a l'esquí de muntanya. Avui les previsions meteorològiques no eren massa bones, ja que s'anunciaven núvols i forts vents, però la borrasca venia del sud, de manera que hem triat un objectiu relativament fàcil i ben al nord, per tenir alguna garantia d'èxit. No ens hem equivocat i, tot i que el dia no ha estat gaire bo, hem pogut fer aquest cim, modest però amb grans panorames. El punt de partida és l'estació d'esquí de Les Angles, tot i que el llibre d'esquí de muntanya a la Cerdanya proposa pujar amb un telecadira fins al cim del Mont Llaret, des d'on es baixa al coll de la Balmeta, ja ben a prop dels Perics. Nosaltres hem iniciat l'ascensió des de la part alta de l'estació, on comença l'itinerari de raquetes de la Font Grossa; hem sortit amb els esquís als peus per aquest camí, una pista ben ampla que recorre, gairebé sense pendent, un llarg recorregut. Passada la Font Grossa la pista es converteix en un caminet que supera un parell de ressalts i passa al costat de l'estany de la Balmeta, arribant al coll del mateix nom on hi ha una cabana. Des d'aquí el Petit Peric es veu a tocar però encara queda la major part del desnivell, ja que fins aquí hi havia quilometratge però poc desnivell. Hem trobat una parella de francesos i ens han dit que volien fer el Peric però el fort vent els ha fet recular en el tram de cresta que puja des del coll dels Perics. Sense problemes hem arribat al peu de la gran pala sud del Petit Peric; són 400 metres de desnivell que hem superat aguantant una forta ventada que anava pujant d'intensitat a mesura que guanyavem els metres. Finalment hem arribat al cim, amb el cel ben gris i el vent molt fort. Des d'aquí teníem una gran vista, dominada pel Peric, ben a prop, i el Carlit; també hem vist el Mortiers i el Terrers, el Roc de Madres i moltes més muntanyes. Hem fet la panoràmica circular:

Després de fer les fotos de cim i treure pells hem iniciat el descens per la magnífica pala, una mica gelada i amb irregularitats modelades pel vent. Hem arribat a la cabana de la Balmeta i ens hem aturat a menjar una mica abans de completar el retorn, pel mateix camí de pujada. La pista, tot i ser planera, no ens ha fet remar tant com esperàvem i ben aviat hem arribat al punt de partida.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió al Roc
Blanc, 2011

Per la Vall de
Laurenti, 2008

Mortiers i Terrers
amb esquís, 2008

dissabte, 15 de març del 2014

Tosse de Pédourrés en travessia

La Tosse de Pédourrés és un cim molt esquiable, un dels clàssics de l'esquí de muntanya a l'Ariège. Ja l'havíem fet la temporada passada però en aquella ocasió el mal temps, la boira i el vent no ens van deixar gaudir dels grans panorames i del magnífic ambient de muntanya d'aquesta ascensió, de manera que, tot i fent cim, no vam quedar satisfets. Per això, malgrat que encara no fa un any que vam pujar la Tosse, avui l'hem repetit amb molt bones condicions i hem gaudit d'una magnífica jornada de muntanya. A més, hem allargat l'activitat retornant per la Vall de Siscar, convertint l'ascensió en un itinerari circular que recorre les valls d'Arques i Siscar.
De bon matí hem arribat a L'Hospitalet-près-l'Andorre i hem iniciat l'ascensió pel vell camí al costat del gran tub que porta aigua a pressió a la central hidroelèctrica. No hi havia massa neu però hem sortit amb els esquís als peus i hem pujat sense massa problemes fins a la cruïlla dels camins de les dues valls. La neu estava una mica justa però ben aviat hem entrat a la Vall d'Arques, ja ben nevada, i hem resseguit aquesta àmplia vall fins a l'estany de Pédourrés. Aquí comença la pala del Pédourres, una pala amb pendent relativament petit i molt àmplia. A poc a poc hem anat superant la pala i hem arribat al cim de la Tosse de Pédourrés (2.468 m). El dia era molt bo i el panorama era espectacular. Cap al sud destacava el Pic d'Albe, que hem mirat amb molta atenció pensant en futures esquiades i el Rulhe, que vam pujar l'estiu passat per la Vall de Juclar i que des d'aquí es veia impressionant. Cap a l'est destacaven el Puigpedrós de Llanós i el Coma d'Or, que vam pujar fa quinze dies.
Hem tret les pells i hem baixat per la magnífica pala fins al costat de l'Estany de Pédourrés. Hem tornat a posar pells i hem iniciat la pujada en direcció a la Portella de Siscar per entrar a la vall del mateix nom. Des del coll se'ns ha obert un nou panorama, dominat pel Pic d'Escobes i el Roc Melé. Hem tret les pells per darrera vegada i hem iniciat l'esquiada final per la vall de Siscar, al principi molt bé, amb una neu molt bona. Ens hem aturat a menjar una mica a la cabana de la Vessine i hem seguit baixant per la vall. Ens ha tocat remar una mica a les parts planeres de la vall i a la part final la neu ja no estava tan bé però hem arribat finalment al punt de partida donant per acabada la jornada d'esquí.
Aquí teniu la pel·lícula cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog: