Blog de muntanya

dilluns, 6 de novembre del 2023

Cresta de la Clusa (sectors 4 i 5)

La Cresta de la Clusa és una activitat a mig camí entre la via ferrada i l'escalada. És una llarga cresta que ha estat equipada pels responsables del refugi de Sant Romà de la Clusa i ens ofereix una activitat molt variada amb trams d'escalada, trams equipats amb grapes, ràpels, grimpades aèries per les crestes vertiginoses i fins i tot un ràpel guiat per una tirolina.

És una activitat molt llarga i per això està dividida en cinc sectors que es poden fer individualment. Nosaltres vam venir el passat mes de juny per recórrer els tres primers sectors. Ens va semblar una activitat molt interessant, sense massa dificultat i en un entorn magnífic i per això avui hem tonat a la Clusa completar el recorregut de la cresta amb els dos sectors que ens faltaven.

El punt de partida està al costat de l'entrada del barranc del Pas de l'Escalell, que ja hem recorregut diverses vegades. Des d'aquest punt l'aproximació a l'inici del sector 4 és molt curta i fàcil; no arriba a la mitja hora.

Hem pujat per la pista i després els darrers metres sense camí per arribar al coll on vam acabar el sector 3. Allà mateix hem trobat el mur on comença el quart sector, senyalitzat amb una marca de pintura blanca.

La via comença superant un petit mur on hem trobat el primer parabolt. El més difícil d'aquesta primera tirada era no relliscar amb el fang que portàvem a les botes. Després de superar la placa d'entrada encara quedava un pas vertical a plena cresta abans de seguir, ja més fàcilment, pel llom de la cresta.

A la sortida de la segona reunió hi ha un petit pas de quart però a partir d'aquest punt i fins al final del sector la dificultat ja no supera el tercer grau.

Després de completar l'escalada del quart sector hem baixat amb tres ràpels d'uns 30 metres fins a un coll. Allà mateix hi ha un mur vertical que marca l'inici del darrer sector.

El gran mur està equipat amb grapes, de manera que no és més que una via ferrada però no té cable de vida sinó que cal assegurar com a les vies d'escalada, amb la corda passada per diversos parabolts.

Després de superar el mur i un tram més fàcil hem arribat al segon obstacle del sector: un marcat diedre amb tres grapes que cal superar combinant les preses artificials amb les naturals. Després la dificultat decreix i ja no hi ha cap més pas difícil fins al final.

En els darrers metres hem recorregut una fina aresta, poc pendent però vertiginosa, ben fàcil però molt estètica amb la gran visió de la vall coberta de boscos amb els colors de la tardor.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Cresta de la
Clusa, 2023

Barranc Pas de
l'Escalell, 2022

Barranc Pas de
l'Escalell, 2021

MÉS INFORMACIÓ . . .

divendres, 3 de novembre del 2023

Tres avencs: Bonic, de la Plomada i d'Esteles

Triple jornada espeleològica visitant tres avencs a la zona de l'Ordal. Tres avencs petits però que en conjunt ens han ofert una bona activitat en la que hem gaudit una vegada més dels paisatges subterranis i hem practicat les tècniques espeleològiques.

Avenc Bonic: Hem arribat a la gasolinera del Port de l'Ordal i des d'allà hem agafat la carretera que porta a les pedreres. Aviat hem deixat el cotxe per agafar un petit camí que en pocs minuts ens ha portat a l'entrada de la cavitat.

L'Avenc Bonic és una petita cavitat amb una fondària màxima de 20 metres i amb un accés relativament fàcil, ja que el ràpel d'entrada és poc vertical, gairebé una rampa. L'avenc està poc equipat, ja que només hi ha un spit a la capçalera i cal reforçar amb un ancoratge natural.

Després de poc més de 10 metres de ràpel, s'arriba a un bon replà on la cavitat es bifurca. Per una banda hi ha un petit pou que porta a una sala plena de blocs i sense interès mentre que per l'altra banda, ja sense corda, es baixa fins a una saleta on hi ha algunes formacions.

La realitat és que aquesta cavitat no fa honor al seu nom d'Avenc Bonic perquè hi ha poca cosa per veure i ens ha decebut una mica, tot i que la sala final sí que mereix una visita.

Aquí teniu el vídeo de la visita a aquesta cavitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Bloc de Muntanya per als seus seguidors:

Avenc de la Plomada: molt a prop de l'Avenc Bonic, en el camí de tornada, ens hem desviat un minut per acostar-nos al segon avenc de la jornada, el de la Plomada. Aquest avenc és força més interessant que l'anterior, tot i que té una fondària inferior, d'uns 12 metres.

L'entrada és un forat arran de terra i està equipat amb ancoratges químics. El ràpel baixa per una xemeneia estreta però no angoixant que acaba en una finestra sobre una gran sala. Aquesta sala està coberta de blocs i té poques formacions encara que de la finestra d'entrada penja una gran llengua.

En un racó d'aquesta sala hi ha l'entrada d'una gatera per on s'entra a una galeria on trobem moltes formacions, recorrent dues sales molt interessants.

Tot i que hem fet una infinitat de fotografies, la visita a l'Avenc de la Plomada ha estat curta perquè la cavitat és petita. Hem remuntat el pou d'entrada sense problemes i hem tornat al cotxe per iniciar l'aproximació a la tercera cavitat de la jornada.

I aquí tenim el vídeo d'aquesta segona activitat, també produt per Edicions JGB:

Avenc d'Esteles: hem agafat el cotxe per fer un petit tram motoritzat fins a una pista amb trams formigonats que porta al Coll d'Estela. La pista no és gaire recomanable per als vehicles de turisme, de manera que hem aparcat en una petita explanada i hem completat l'aproximació a peu.

Des del coll hem agafat un corriol que en dos minuts ens ha portat a l'entrada de l'avenc, on hi ha dues boques amb diversos ancoratges instal·lats amb químics. Hem triat la boca més gran i hem muntat el ràpel sobre dos químics. Un parell de metres per sota de la instal·lació hi ha un renviament penjat per evitar el fregament de les cordes.

El ràpel és d'uns 20 metres, totalment verticals, i acaba en una gran sala, a la parte superior d'una rampa pedregosa. Hi ha dos reenviaments més però no són necessaris perquè la corda no frega enlloc. De totes maneres hem instal·lat un dels reenviaments per practicar aquesta tècnica pensant en empreses futures.

Hem baixat la rampa de blocs inestables fins arribar al punt de màxima profunditat, uns 31 metres. Pràcticament no hi ha formacions però al fons de tot, al costat d'un petit pesebre, hi ha unes banderes amb dents de serra, les formacions més singulars d'aquesta cavitat.

Després d'explorar la gran sala hem iniciat la remuntada, que també ha estat una bona pràctica amb els dos reenviaments penjats.

I aquí teniu el tercer vídeo de la jornada, el de l'Avenc d'Esteles. Com els altres, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: