dilluns, 9 d’octubre del 2023

Canal NW de Sant Jeroni

Blog de Muntanya
La cara NW de Sant Jeroni presenta una paret de més de 100 metres, que cau sobre la Canal del Migdia. No és tan vertical ni tan alta com la Paret de l'Aeri, situada a l'altra banda de la muntanya, però és un bon pany de paret on s'han obert diverses vies d'escalada entre les que destaquen les clàssiques Torras-Nubiola y Nubiola-Torras. 
En aquesta paret hi havia una vella línia de ràpels que es va instal·lar antigament com un accés ràpid a les vies d'escalada d'aquest sector. La instal·lació original la va fer l'Enric Poblet al voltant de 1980. Recentement s'han reinstal·lat aquests ràpels amb material i tècniques actuals, de manera que podem baixar amb seguretat i comoditat per aquest racó amagat de Montserrat.
L'inici del descens està molt a prop del cim de Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat. Es pot arribar al Mirador per molts camins però nosaltres hem triat el més curt i ràpid: la Canal de Sant Jeroni.
Hem sortit de Santa Cecília i hem anat a buscar el curt tram d'escales que dona accés a la canal. La pujada està equipada amb un tram de passamans i un tram amb una escala metàl·lica però no presenta grans dificultats encara que és una forta pujada, molt dreta.
Hem arribat a dalt de la carena al costat del Mirador del Moro, on hi ha unes grans antenes, i hem agafat el camí de Sant Jeroni, el camí amb una escala infinita per on puja cada dia, des del Monestir, una infinitat de turistes.
Hem seguit el camí de Sant Jeroni fins que, poc abans d'arribar al cim, l'hem deixat per agafar un corriol a l'esquerra marcat amb pintura blava. Hem baixat per un llom i després hem entrat en un petit bosc fins arribar a una alzina on hi ha instal·lada una corda de nusos. Aquí comença el descens de la canal NW de Sant Jeroni.
Hem baixat un petit ressalt amb l'ajuda de la corda de nusos, entrant a la canal ocupada per un bosquet. Baixant pel bosc hem arribat a la instal·lació del primet ràpel, un cable d'acer forrat de corda al voltant del tronc d'una alzina de bona mida.
El primer ràpel és d'uns 50 metres i baixa per un pany de paret al costat de la canal. Acaba en un petit replà al costat de la instal·lació del segon ràpel, muntat sobre uns bons parabolts. El replà és una mica incòmode per a grups nombrosos com nosaltres, cinc persones, però ben segur.
El segon ràpel és d'uns 40 metres i acaba en un bon replà. Des d'allà ja es veu la corda fixa que equipa el tram final de la paret però per arribar-hi cal fer un petit flanquejament una mica precari. Finalmente hem baixat per una canal amb l'ajut de la corda de nusos i hem arribat al bosc per on hem baixat fàcilment fins trobar el camí de la Travessia de Montserrat. 
Hem anat fins al Portell del Migdia i hem baixat pel camí de la Canal de la Font del Llum per retornar al punt de partida.
Ha estat una activitat molt interessant, tot i que curta, que ens ha permès recórrer racons amagats de Montserrat.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:


ENTRADES RELACIONADES:
La Talaia Gran
Via Cervera, 1977
Sant Jeroni
Via TIM, 1977
Vies Torras -
Nubiola, 1976

diumenge, 1 d’octubre del 2023

Grand Tapou (3.150 m) i Milieu (3.130 m)

Grand Tapou
Una gran jornada de muntanya amb l'ascensió als dos últims tresmils de la corona del Vignemale. Hem passat la nit acampats al costat dels estanys de Montferrat i amb les primeres llums hem iniciat l'ascensió per la via normal. És un camí fàcil que puja suaument per prats i pedreres amb un gran panorama.
Després d'una bona estona de pujada hem arribat al coll entre el Milieu i el Tapou. Des d'aquest punt hem pogut gaudir d'un panorama molt més extens en direcció oest. A sota mateix teníem la vall del riu Ara, on hi ha el refugi de Bujaruelo, y al darrere una gran extensió de muntanyes.
En dos minuts hem arribat al primer cim, el Pic du Milieu (3.130 m) des d'on el panorama era molt extens encara que en direcció nord la proximitat del Tapou i tot el massís del Vignemal ens tapava una mica les vistes. Hem fet una panoràmica circular:
Pic du Milieu
Vista des del Milieu, la cresta que separa aquest cim del Tapou semblava força dreta i rocosa però hem pujat amb molta facilitat fins al segon cim de la jornada, el Grand Tapou (3.150 m). Al davant mateix teníem el Montferrat i vèiem clarament l'esmolada cresta que separa aquest cim del Tapou. També vèiem tots els cims del Vignemale i moltes més muntanyes. Abans d'iniciar el reton, hem fet les fotos de cim i una nova panoràmica circular: 
Grand Tapou
Feia un dia magnífic i hauríem pogut estar molta més estona en el cim però encara ens quedava la baixada a Gavarnie i el llarg viatge per carretera fins a casa, de manera que aviat hem iniciat el retorn.
Hem baixat fins als llacs de Montferrat on hem recollit el material d'acampada i hem seguit baixant fins al Barrage d'Ossau, on ahir vam deixar el cotxe, iniciant el llarg viatge de retorn a casa. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Vignemale i
Montferrat, 2013
Cresta Petit-Gran
Vignemale, 1981
Ascensió al
Vignemale, 1975