Blog de muntanya

dissabte, 5 de novembre del 2022

GR262 (Río Martín): Alcaine - Ariño

Hem fet la segona etapa del nostre recorregut pel Río Martín, entre les poblacions de Alcaine i Ariño. L'etapa té dues parts molt diferenciades, una primera part en què el camí s'allunya del riu, que ara forma l'embassament de Cueva Foradada, i una segona part per una pista al costat del riu.

Després d'esmorzar a l'alberg de Alcaine hem baixat pel congost del riu Radón fins a una pista per on hem anat a buscar el GR, just al costat d'un pont de formigó. A l'altra banda del riu hem iniciat una llarga travessia per una zona àrida, allunyant-nos del riu. El paisatge d'aquesta zona contrasta amb la frondositat del boscos de ribera que vam recórrer ahir per la riba del riu. Hi ha algunes cases enrunades i diverses explotacions mineres a cel obert, avui abandonades.

En un punt del camí hem trobat un aflorament de fòsils. Hi havia una bona concentració de diverses classes de cargols, petxines i braquiòpodes. Ens hem aturat a recollir algunes mostres abans de seguir el nostre camí per on hem anat trobant més fòssils a diversos llocs.

Més endavant hem passat per una zona cremada. Era una zona de matolls que s'havia cremat recentment i encara estava tot ennegrit. Hem travessat la zona cremada, relativament petita, arribant a un petit coll des d'on ja es veia Olite, a baix, al costat del riu. Hem baixat en direcció al poble però abans d'arribar-hi, seguint el GR, hem fet un gran gir per passar per un punt singular, unes roques on hi ha unes pintures rupestres. És el lloc conegut amb el curiós nom de Tia Chula.

Hem arribat al costat del riu i ens hem aturat a esmorzar en una àrea de picnic. Després, per una àmplia pista, hem arribat a Olite. El GR no entra a la població sinó que va pel costat del riu fins travessar un pont començant a allunyar-se del poble. Nosaltres hem volgut fer una petita visita a Olite, pujant al centre del poble i recorrent alguns dels seus carrers abans de baixar a buscar el pont.

A l'altra banda del pont hem agafat una pista que ens ha portat durant un llarg trajecte al costat del riu per un magnífic bosc de ribera, una pollancreda que en mostrava tots els colors de la tardor. La pista arriba fins al final de l'etapa però abans d'arribar-hi encara hem fet una curta variant per acostar-nos a la Sima de San Pedro.

Es tracta d'un enorme esvoranc natural d'uns 100 metres de fondària oberta al mig de la muntanya. El forat és aproximadament rodó i el seu diàmetre és també de 100 metres. Al fons hi ha un gran llac permanent. Hem fet algunes fotos i un vol de dron abans de retornar al GR per completar l'etapa.

Finalment hem arribat a Ariño, un poble bastant gran que va ser un centre miner fins que van tancar les mines que donaven vida al poble i a tota la comarca. Hem pujat a la part alta del poble i hem dinat en un bar mentre esperàvem el taxi que ens ha recollit retornant-nos a la nostra base d'operacions, Alcaine.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada de senderisme pel Río Martin. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Monegros
BTT (1), 1991

Monegros
BTT (2), 1991

Monegros
BTT (3), 1991

MÉS INFORMACIÓ . . .

divendres, 4 de novembre del 2022

GR262 (Río Martín): Montalbán - Alcaine

El Río Martín és un afluent de l'Ebre que rega una part del Baix Aragó. En alguns punts del seu recorregut forma engorjats i en els cingles que limiten aquests engorjats s'han trobat gran quantitat de pintures rupestres situades a moltes de les baumes que s'obren a les parets rocoses. Tota la zona està catalogada com a Parc Cultural i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

En el tram més interessant d'aquest riu hi ha un camí de gran recorregut, el GR262, ben traçat i perfectament senyalitzat, que permet recórrer amb comoditat la vall del Riu Martín i visitar els diferents punts singulars que es troben en el seu recorregut. En alguns punts, el GR262 supera petits obstacles, normalment estretaments del riu on caldria mullar-se, amb passeres, grapes, cables i altres equipaments que faciliten el pas dels caminadors.

Nosaltres hem vingut a la zona per recórrer en tres etapes la part més interessant d'aquest GR, des de Montalbán fins a Los Estrechos, prenent com a base la població d'Alcaine, allotjant-nos en un magnífic alberg on hem gaudit de totes les comoditats.

Avui hem iniciat la travessia des de la població de Montalbán. Després d'esmorzar a l'alberg ens hem desplaçat en taxi fins al punt d'inici de la travessia. Sortint de Montalbán, hem trobat les primeres marques del GR que ens han portat fins a la llera del riu. En el primer tram el camí va al costat del riu per uns boscos de ribera que en aquesta època de l'any ens mostraven tots els colors de la tardor. Més endavant el camí s'allunya una mica del riu per retornar-hi al cap d'una estona.

Hem arribat a Peñarroyas, una petita població on no hem vist ningú i ens hem aturat a esmorzar en uns bancs de la plaça. Després hem sortit per una forta pujada amb trams empedrats que ens ha portat fins al Mirador del Portillo, situat a dalt d'un cingle de roca vermella, la que dona nom al poble, amb vistes al riu i a Peñarroyas.

Després d'una estona, hem aribat a les primeres passeres. En una raconada del riu s'han instal·lat uns taulons de fusta que permeten passar per sobre d'un gorg sense mullar-se. Més endavant hem anat trobant altres petits trams equipats amb passeres, grapes i cables d'acer per evitar haver-se de mullar els peus en el riu.

El camí passa al costat de El Cerrao, una bauma allargada i tancada amb una reixa on s'han trobat pintures rupestres. Ens hem desviat uns metres del camí per acostar-nos a la bauma i veure les pintures. La primera impressió ha estat decebedora, ja que no es veu cap pintura pero fixant-nos bé hem vist les imatges pintades a la roca, poc contrastades però ben visibles.

Hem passat per la Fuente del Batán i poc després hem arribat a la població d'Obón. El GR no entra a la població sinó que la voreja per la riba del riu però nosaltres hem pujat al poble i hem dinat en un bar situat al centre d'Obón.

Sortint d'aquesta població, el camí puja allunyant-se una mica del riu fins al Mirador de Obón. Després baixa novament a la llera del Martín, just a l'entrada del Barranco del Regallo. Desviant-nos uns minuts del nostre camí, hem fet una curta incursió en aquest barranc secundari, equipat amb grapes i cables d'acer.

Hem retornat al camí principal, que ara segueix per la llera del riu en un tram engorjat amb algun passos equipats, fins a un eixamplament de la vall en el lloc anomenat La Coquinera, on hem travessat novament el riu per una passera.

Ja en la fase final del nostre recorregut, el camí ens ha portat a passar pel darrere d'una agulla rocosa per baixar novament a la llera i arribant ben aviat a les proximitats d'Alcaine. Hi ha un camí que puja directament al poble, situat a sobre mateix, però com que era aviat hem fet una variant, seguint una estona pel riu i pujant pel petit engorjat que forma el riu Radón quan desemboca en el Martín i arribant finalment a Alcaine.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: