Blog de muntanya

diumenge, 6 de desembre del 2020

Turó de les Maleses i Sant Cebrià de Cabanyes

Fins fa una setmana no sabia que molt a prop de casa hi ha una magnífica ermita romànica. L'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes és un edifici singular que, per la bellesa i simplicitat del seu estil purament romànic, està a l'alçada de les ermites romàniques que trobem escampades pels Pirineus i Prepirineus. Les restriccions de moviment, que no ens permeten sortir fora de l'àrea metropolitana durant el cap de setmana, ens han obligar a buscar nous objectius i Sant Cebrià de Cabanyes és un objectiu de primera per fer una excursió matinal per la Serra de Marina.

L'itinerari que hem traçat és una ruta circular sortint de les proximitats de Montcada i passant pel cim del Turó de les Maleses abans d'arribar al nostre objectiu principal. Hem deixat el cotxe a l'inici de la pista de Vall Llosera i hem pujat per aquesta pista, que aviat hem deixat per seguir per la pista del Turó de Moià. Hem arribat al costat del cim d'aquest turó, ocupat per unes antenes de comunicacions i hem seguit per l'altra banda, per on aviat hem arribat a les proximitats de Sant Pere de Reixac. No hi hem arribat sinó que pocs metres abans hem agafat el camí de les fonts, que ja coneixíem d'alguna altra excursió.

El camí de les fonts puja per la vall del Torrent de Reixac passant per la font dels Avellaners i per la font dels Caçadors, i travessant els frondosos boscos de la vessant nord de la Serra de Marina. Un corriol amb fort pendent ens ha portat finalment fins al cim del Turó de les Maleses (464 m), un lloc que darrerament hem visitat sovint. Avui no ens hem entretingut mirant les restes arqueològiques del poblat ibèric, que ja tenim molt vistes, però ens hem aturat uns minuts per esmorzar contemplant les grans vistes del Vallès. Feia un aire gelat, de manera que ben aviat hem seguit el nostre camí.

A l'altre extrem del cim hem agafat un camí carener en direcció al Turó de Can Donadeu però poc abans d'arribar-hi hem agafat una pista a la dreta que aviat ha iniciat una llarga baixada pel vessant de Sant Fost de Campcentelles. Hem arribat a l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes i ens hem entretingut una estona admirant aquesta bella mostra del romànic abans de seguir el nostre camí.

Seguint la mateixa pista hem acabat a la carretera de La Roca. Hem travessat la carretera i hem baixat a la llera del Besòs per on hem retornat fins al punt de partida.

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Les fonts de
Reixac, 2020

Camí de les
Ermites, 2020

Turó de
Montcada, 2020

MÉS INFORMACIÓ . . .

dimecres, 2 de desembre del 2020

Bòfia dels Prats i cova de l'Ormini

Avui hem fet una sessió doble d'espeleologia entre el Pallars i l'Alt Urgell. Hem visitat dues coves, una primera més tècnica, amb ràpels, gateres i remuntades, i una altra més fàcil, apta per a excursionistes sense mitjans tècnics. Hem sortit de casa a les 6 del matí en direcció a Coll de Nargó. Hem agafat la carretera de Bóixols i poc abans d'arribar-hi hem entrat en un sistema de pistes que porten, a través del Grau dels Prats, a les antenes del Cap de l'Obaga Negra. Poc abans d'arribar-hi, en una marcada corba de la pista, uns metres per sota de les instal·lacions d'antenes del Cap de l'Obaga Negra, hem deixat el cotxe. L'avenc està a molt pocs minuts d'aquest punt.

Bòfia dels Prats o Avenc de l'Obaga Negra: L'entrada és espectacular, un gran forat de 10 x 15 metres sobre la sala principal. L'accés en ràpel és una mica precari, només un parabolt, però hem assegurat la instal·lació des d'un arbre proper. El ràpel de 15 metres és espectacular, gairebé tot volat, i cau a plom sobre un amuntegament de blocs. Des del fons del pou teníem una bona vista de la gran boca que dóna llum a tota la sala.

Hem baixat per un pendent per iniciar el recorregut conegut com a via de la Remuntada. Hi ha un pendent de roca, unes plaques llises per on hem remuntat amb l'ajut d'una corda fixa. Després, seguint un passamans, hem arribat a un estretament que ens ha portat a la segona sala. Allà s'obre un pou d'uns 10 metres de fondària, que hem baixat en ràpel.

Hem remuntat el pou tornant a la segona sala i hem seguit fins a l'altre extrem de la sala on hi ha una gatera amb concrecions i molta humitat, per on hem arribat a una petita sala. Després, per un segon tram de gatera, hem arribat a la capçalera d'un petit pou d'uns 5 metres. No hem baixat aquest pou sinó que ens hem limitat a admirar les estalactites que adornen la capçalera del pou.

Hem retornat a la sala principal, baixant en ràpel el tram de les cordes fixes, i ens hem preparat per remuntar el primer ràpel, de 15 metres volats. A poc a poc, amb l'ajut del material específic (croll i jumar), hem superat el pas sortint de l'avenc.

Aquí teniu el vídeo d'aquesta primera activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:

Cova de l'Ormini: després d'un bon recorregut en cotxe per les inacabables pistes i d'aturar-nos uns minuts a dinar, hem arribat a la cova de l'Ormini. Hem deixat el cotxe ben a prop i en pocs minuts hem arribat a la boca de la cavitat. La cova de l'Ormini no té cap dificultat tècnica i està a l'abast dels excursionistes; no cal utilitzar material ni tenir capacitat tècnica per a la pràctica espeleològica. Aquesta cova es coneix des de fa força temps i fins i tot en una època es va habilitat per a la seva explotació turística però avui està oberta i només resten unes escales metàl·liques i unes baranes com a testimoni d'aquela frustrada iniciativa turística. La boca d'entrada està dintre d'un petit edifici que formava part del projecte d'instal·lació turística que s'havia de posar en marxa en aquest indret i que mai es va arribar a posar en marxa.

La cova té belles formacions, que hem recorregut a peu aprofitant les instal·lacions abandonades, i hem fet moltes fotografies. És una única galeria principal sense ramificacions importants i unes escales metàl·liques enllacen els diferents nivell de la cova. Hi ha moltes formacions, algunes de gran bellesa, encara que la cova ha patit la visita de gent poc respectuosa amb aquesta bellesa que han embrutat algunes de les parets i han trencat estalactites.

Malgrat tot, la visita a la cova he estat molt interessant, tot i no tenir cap dificultat tècnica, i hem recorregut pràcticament tots els seus racons admirant tota mena de formacions. Després d'aquesta intensa visita hem sortit a l'exterior donant per acabada la jornada espeleològica. Començava a fosquejar i no podíem perdre temps perquè a les 10 havíem d'estar a casa a causa del toc de queda.

I aquí teniu el segon vídeo de la jornada, el de la Cova de l'Ormini. Com l'altre, ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog: