Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m)

Una gran ascensió de muntanya a un tresmil de la Vall de Boí. Ahir vam pujar al refugi Ventosa i Calvell i avui hem completat aquesta ascensió, no massa llarga però una mica complicada a causa de les característiques del terreny, amb zones cobertes per tarteres de grans blocs.

Hem esmorzat al refugi amb les primeres llums del dia i al voltant de les set del matí hem iniciat l'ascensió. El camí comença amb una curta baixada fins als Estanys de Culieto, seguint el camí del Coll de Contraix. Després de passar el segon llac, l'Estany Gran de Colieto, hem deixat el camí principal per agafar el corriol desdibuixat que porta a la Punta Alta.

Aviat hem trobat el primer obstacle, quan hem hagut de travessar el torrent saltant per les pedres relliscoses. Després, el camí puja més ben marcat fins arribar a l'Estany del Mamut. Aquest estany, que els mapes moderns anomenen Estany de la Roca, té la particularitat que hi ha una roca formant un illot al mig de l'estany.

Des d'aquí ja es veia el cim i el pedregam que cal superar per arribar-hi. El camí puja per una marcada canal entre blocs buscant els millors passos encara que amb alguns trams sense camí que cal superar seguint les fites mentre saltem entre els blocs.

Més amunt ens hem enfilat per una canal secundària, també amb alguns petits passos de grimpada entre els blocs, fins arribar a una petita bretxa per on hem entrat a la canal principal, que puja del Coll Arenós, per on hem arribat a la part final del recorregut i hem superat l'amuntegament de blocs que forma el cim de la Punta Alta (3.014 m).

El dia era extraordinari i el panorama molt extens, dominat per la proximitat dels Bessiberris i la Maladeta. Només un mar de núvols ocupava la Vall d'Aran privant-nos de veure els seus cims més característics. Hem fet una panoràmica circular: 

Hem celebrat el final de temporada del grup de caminadors amb un ampolla de cava i hem fet les fotos del cim abans d'iniciar el retorn pel mateix camí de pujada.

La baixada és llarga però a poc a poc hem anat baixant per la pedrera, que ens ha semblat més fàcil del que havíem pensat pujant. Hem fet una petita aturada al costat de l'Estany del Mamut per reagrupar-nos i hem arribat al refugi on havíem encarrregat el dinar, un menú molt senzill format per un plat de macarrons, per recuperar forces abans de completar el descens fins a la Presa de Cavallers.

Després de dinar encara ens quedava un recorregut d'unes dues hores fins a Cavallers, on ahir vam començar aquesta activitat.

I aquí teniu el vídeo de l'ascensió a la Punta Alta. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió  a la Punta Alta, 1977

Ascensió  a la Punta Alta, 1976

Ascensió  a la Punta Alta, 1976

---

Refugi Ventosa i Calvell

Hem vingut a la Vall de Boí amb l'objectiu de pujar al cim de la Punta Alta. Avui tocava fer l'aproximació: la pujada al refugi Ventosa i Calvell que serà la base des de la qual atacarem el cim.

Avui som una bona colla, 18 persones, perquè es tracta de la sortida de final de curs del grup de caminadors que habitualment fem la sortida mensual per recórrer les camins de gran recorregut (GR). 

Hem quedat a les tres de la tarda al pàrquing de Cavallers i des d'allà hem iniciat la caminada. La pujada al refugi és fàcil i relativament curta; es puja per un bon camí, molt marcat, en poc més de dues hores. Nosaltres hem trigat una mica més però a les sis de la tarda ja estàvem tota la colla en el refugi, esperant que ens posessin el sopar.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Creu de Colomers, 2009

Ascensió al Montardo, 1995

Agulles del Travessany, 1977

---

Pic de la Pleta Pelada (2.550 m), amb esquís

En el segon dia d'estada a la Vall de Boí hem fet una incursió a la Vall de Manyanet. Aquesta vall, entre la Ribagorça i la Vall Fosca, és ampla i voltada de cims arrodonits, un bon terreny de joc per a l'esquí de muntanya. L'accés natural és a partir del poble del mateix nom, Manyanet, però cal una llarga caminada, normalment sense neu, per arribar a la part alta de la vall.

L'accés alternatiu que hem utilitzat és a partir de l'estació d'esquí de Boí-Taüll que permet, si més no, tenir garantida la neu durant bona part de la temporada. A més, el ticket d'esquí de muntanya que ofereix l'estació permet pujar en telecadira fins al coll de Raspes Roies, evitant les pistes d'esquí i salvant el desnivell inicial per deixant-nos a l'abast tots els cims de la Vall de Manyanet.

Hem arribat a l'estació d'esquí de Boí-Taüll quan tot just obrien les instal·lacions i hem agafat el telecadira anomenat Mulleres. Des de l'estació superior hem baixat esquiant una curta pista per agafar el segon telecadira, el de Roies, que ens ha portat fins al coll de Raspes Roies, situat a 2.540 m.

Des del coll ja es veu tota la Vall de Manyant i, al davant mateix, el Pic de la Pleta Pelada amb la seva extensa pala i el bony rocós que forma el cim. Hem baixat esquiant en direcció al fons de la vall buscant la millor neu, que a aquestes hores encara estava ben gelada. Hem arribat al torrent i hem posat les pells per iniciar la remuntada.

La pala que cau sobre la vall des de la Pleta Pelada és molt extensa; hem anat pujant, buscant les parts més suaus i amb millor neu, guanyant el desnivell a poc a poc. Hem arribat a una petita fondalada, al peu de la pala final, la més dreta. Hem començat a pujar la pala, força pendent i amb trams gelats, fins poc abans del coll, on hem deixat els esquís per completar el darrer tram fins al collet per un petit tram gelat i una pedrera inestable. Després, per una curta cresta sense dificultat, hem arribat al Pic de la Pleta Pelada (2.550 m).

Feia un dia extraordinari amb una gran visibilitat; un panorama molt extens que arribava fins al Puigmal i el Pedraforca. Hem fet una panoràmica circular:

El retorn es pot fer pel mateix itinerari, remuntant el Coll de Raspes Roies, però hem pensat que seria millor un retorn diferent que convertiria l'tinerari en circular. Des del mateix cim ja es veia el Port de Llevata amb l'àmplia vall que hi porta, ben nevada. Hem baixat esquiant fins al fons de la vall, amb neu irregular, i hem seguit baixant una mica més fins trobar una bona canal ben nevada per on hem iniciat la remuntada.

La pujada al Port de Llevata és fàcil: un pendent suau per grans extensions nevades fins poc abans del coll, on cal superar els darrers metres una mica més pendents. Finalment hem arribat al Port de Llevata o de Ginebrell (2.436 m). Només ens quedava una plàcida esquiada de pista fins al pàrquing de Boí-Taüll, on hem acabat l'activitat.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada d'esquí. Ha estat produït per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per als nostres seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Tuc de Carants, 2019

Pic de Filià, 2019

Corrunco de Durro, 2018

---

Bony de la Redona (2.626 m), amb esquís

Ascensió curta i fàcil, apta per a una matinal, que hem fet en el nostre primer dia d'estada a la Vall de Boí. Hem arribat a mig matí a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. La primera impressió ha estat decebedora: hi havia menys neu de la que esperàvem; les grans nevades anunciades no havien estat tan intenses com pensàvem i la muntanya presentava extenses àrees pelades. Però per altra banda el dia era extraordinari, sense cap núvol a l'horitzó i sense vent. Una jornada ideal per gaudir de l'esquí de muntanya, tot i que la neu era justeta.

Sense perdre temps ens hem equipat i hem iniciat l'ascensió. Bona part del recorregut va per la pista d'esquí denominada Vista Aran - Collbirós encara que hem fet alguna variant per evitar trams de pista que, per altra banda, estava ben solitària. 

Poc abans d'arribar al coll entre el Pic de Raspes Roies i el Bony de la Redona, l'itinerari té dues opcions: es pot seguir fins al coll o anar a l'esquerra a buscar un llom que porta directament al cim. Tenint en compte l'estat de la neu ens ha semblat millor anar fins al coll i completar l'ascensió per la cresta sud. No ens hem equivocat: des del coll hem pogut pujar amb els esquís als peus fins al mateix cim del Bony de la Redona (2.626 m).

Aquest cim, tot i ser relativament baix, ofereix un panorama molt extens, especialment en dies com avui, amb una gran visibilitat. Entre moltes altres muntanyes, es veien el Monte Perdido, l'Aneto, el Posets, el Comaloforno, la Punta Alta... i els cims més propers de la Vall de Sant Martí.

Hem fet volar el dron per captar unes imatges espectaculars i també per fer la foto de cim. Després hem fet una panoràmica circular:

Hem estat una bona estona al cim  contemplant el panorama, abans d'iniciar el descens. Hem baixat fins al coll i des d'allà, ja per la pista d'esquí, hem baixat en pocs minuts fins a l'aparcament de l'estació. Després hem baixat fins a l'Alberg de Taüll, on ens hem allotjat.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada d'esquí. Ha estat produït per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per als nostres seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Castell de Rus, 2017

Tuc de Moró, 2008

Tuc de Carants, 1982

---

Ascensió al Tuc de Carants (2.790 m)

L'ascensió al Tuc de Carants per la Vall de Sant Martí i els Estanys del Pessó és un clàssic de l'esquí de muntanya. Ara, però, la neu ja s'està retirant de la muntanya i la Vall de Sant Martí està en bona part neta de neu, de manera que no és una ascensió recomanable amb esquís si no volem portar-los a l'esquena una bona estona. Per això avui ens hem passat a la infanteria i hem fet aquesta ascensió a peu i, en part, amb raquetes.
Hem sortit del pont del Riu de Sant Martí, a la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. El dia estava mig tapat però les previsions eren bones i, tal com havíem previst, la Vall de Sant Martí es veia totalment neta de neu. Hem iniciat l'ascensió seguint un camí marcat com a GR, ja que es tracta d'una variant del GR11 que passa pel Port de Rus.
Al cap d'una estona hem deixat el GR per agafar un camí a l'esquerra amb forta pujada, marcat amb uns pals de fusta pintats de groc i algunes fites. Hem arribat a l'Estany del Pessó de Baix, totalment gelat, i l'hem vorejat per anar a buscar la canal que puja a l'estany superior. A partir d'aquí ja hi havia neu però encara hem pogut anar pujant a peu evitant les congestes fins arribar a l'Estany Gran del Pessó, molt més gran que l'anterior i també totalment gelat.
Des d'aquest estany ja es veia el llom que porta al cim del Tuc de Carants i una àmplia vall lateral que porta a la Collada del Montanyó. Hem començat a pujar per aquesta vall, en bona part neta de neu però aviat hem vist que la pujada seria més fàcil pujant amb les raquetes per les congestes i evitant les tarteres. Ens hem calçat les raquetes i en ben poca estona hem arribat a la collada.
Hem deixat les raquetes i hem iniciat el darrer sector de l'ascensió, un llom força dret que porta directament al cim. Hem superat el llom gaudint d'un panorama cada vegada més extens, evitant la neu perquè el pendent era fort. Finalment hem arribat al cim del Tuc de Carants (2.790 m). El dia estava una mica tapat, privant-nos de gaudir plenament del magnífic panorama que ofereix normalment aquest cim, però teníem una bona vista del gran Pic del Pessó i les muntanyes de la Vall de Boí. També hem vist el Pic de Filià, que vam pujar amb esquís fa un parell de setmanes, i cims més llunyans com els Bessiberris i la Maladeta. Hem esmorzat una mica i hem fet una panoràmica circular:

Hem iniciat el retorn baixant en direcció a la Collada del Montanyó. Al davant, a l'altra banda de la collada, teníem el Pic Roi. Estava tan a prop que no hem volgut deixar passar l'ocasió de fer una segona ascensió per arrodonir aquesta jornada de muntanya. Des de la collada, seguint traces de camí, hem arribat en poca estona al Pic Roi (2.750 m). Des d'aquí, a més de veure les mateixes muntanyes que havíem vist des de l'altre cim, hem pogut gaudir de la visió del Tuc de Carans, ben esvelt, amb el llom ben pendent per on havíem pujat. Hem fet una nova panoràmica circular:

Hem retornat a la collada i ens hem calçat les raquetes amb les quals la baixada ha estat directa i ràpida fins a l'Estany del Pessó de Baix. Després, ja a peu, hem baixat pel camí retornant al punt de partida, el pont del Riu de Sant Martí.
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta sortida. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pic de Filià, 2019

Castell de Rus, 2017

Tuc de Carants, 1982

---

Ascensió al Pic de Filià (2.764 m) amb esquís

El Pic de Filià, també anomenat Pic dels Pallassos, està situat a la capçalera de la Vall de Manyanet, una de les més solitàries dels Pirineus, al límit amb la Vall Fosca. La seva ascensió normal és per Manyanet però ara que la temporada d'esquí de muntanya s'acosta al final i la neu es va fonent per moments, és més recomanable prendre com a punt de partida l'estació d'esquí de Boí-Taüll, que ara ja ha tancat la temporada. D'aquesta manera tenim un punt de partida més alt, per sobre dels 2.000 metres, una orientació favorable i a la primera part podem aprofitar les pistes tancades de l'estació.
Hem arribat abans de les 9 del matí a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. Hem iniciat l'ascensió per les pistes, on es conservava perfectament la neu, fins arribar al Coll de Roies (2.540 m) on acaba un telecadira. Des d'aquest punt ja hem vist el Filià, en la llunyania, amb les pales de neu per on va l'itinerrai d'acensió, per la cara nord-oest. També es veia el Planell de la Bassa, amb un petit llac que és la referència per triar l'itinerari correcte sense baixar més del que cal. Hem tret les pells i hem deixat enrere l'estació d'esquí començant a baixar pel Clot de la Mina, una barrancada per on hem gaudit d'una magnífica esquiada fins al fons de la vall.
Procurant evitar alguns sectors sense neu o amb roques, hem arribat al punt més baix (2.250 m). Hem posat novament les pells i hem iniciat l'ascensió per la vall de Manyanet. Amb molt bona neu hem anat pujant pel torrent del Cap de Llevata fins que, al voltant del 2.350 m, hem girat a la dreta per encarar les grans pales que porten al cim del Filià. Més amunt hem arribat a un llom per on hem completat l'ascensió, arribant al cim amb els esquís als peus.
Des del Pic de Filià (2.764 m) hem pogut gaudir d'un gran panorama, especialment sobre la Vall Fosca, però també hem vist muntanyes més llunyanes com els Bessiberris i la Maladeta. Hem fet les fotos del cim, hem fet volar el dron, i hem fet també la panoràmica circular:

Des del cim del Filià, el retorn recomanat és pel Port de Rius i la Vall de Sant Martí però nosaltres ja havíem vist que la Vall de Sant Martí estava ben pelada, sense neu. Tot i que el desnivell a superar és més gran, hem preferit retornar pel mateix itinerari d'anada.
Hem iniciat el retorn amb una magnífica esquiada per la vall de Manyanet, amb molt bona neu. Després hem tornat a posar pells per travessar el Planell de la Bassa i iniciar la remuntada pel Clot de la Mina en direcció al Coll de Roies. A poc a poc hem anat superant el desnivell fins arribar al coll. El cel s'havia anat tapant i ara els núvols grisos amenaçaven tempesta, de manera que sense perdre temps hem iniciat l'esquiada per les pistes.
En poc temps hem baixat per les pistes fins a la base de l'estació i hem arribat al cotxe quan començava a ploure. Ha estat una gran ascensió, amb gairebé 1.500 metres de desnivell, però hem pogut gaudir plenament de l'esquí de muntanya per la solitària Vall de Manyanet amb molt bona neu i un magnífic entorn.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog.

---

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Castell de Rus, 2018

Tuc de Moró, 2008

Tuc de Carants, 1982

---

Corronco de Durro (2.538 m) amb esquís

Ja feia temps que volia fer el Corronco. En els anys 80 vaig fer dos intents de pujar-hi amb esquís però, tot i que és una activitat sense complicacionse especials, no va ser possible a causa del gel i la boira.
Aquesta vegada hem arribat  a la Vall de Boí decidits a completar allò que vam iniciar fa més de 30 anys. Ja feia dies que els mitjans de comunicació ens parlaven de nevades apocalíptiques i ens advertien que no féssim esquí "fora de pista" perquè el risc d'allaus era molt alt. Justament per això hem triat aquesta ascensió a un cim no excessivament alt, molt esquiable i amb poc risc d'allaus. A més, l'ascensió normal al Corronco té un punt de partida baix i per això és recomanable fer-la després de grans nevades, per evitar haver de carretejar els esquís fins trobar la neu.
Quan hem arribat a la Vall de Boi hem quedat sorpresos per la poca neu que hi havia. Es veien les muntanyes pelades i la neu es veia molt amunt i escassa. En el punt de partida, a poca distància del poble de Durro, el panorama era decebedor: no hi havia neu i era evident que caldria carretejat una bona estona els esquís fins trobar neu amb un mínim de continuïtat.
Hem iniciat l'ascensió amb els esquís a l'esquena per prats i camps. A poc a poc hem anat trobant clapes de neu cada vegada més seguides fins que després d'una hora de pujada, quan ja estàvem a 1.750 m d'altitud, ens hem posat finalment els esquís. La muntanya estava ventada i la neu dura però hem anat pujant sense massa dificultat fins arribar a la carena, al costat del Pilaret de Gespal, un petit bony amb nom propi. La carena estava molt ventada però encara hem trobat prou neu per pujar gairebé fins al cim amb els esquís als peus. Quan faltaven uns 50 metres per al final hem deixat els esquís i hem completat a peu aquests darrers metres per un pedregar.
L'ascensió no ha estat la millor del nostre historial esquiador però el panorama justificava plenament la pujada al Corronco. Hem menjat una mica i hem fet una panoràmica circular:

Quan hi ha bona neu, la baixada esquiant del Corronco admet moltes variants perquè és un terreny franc i obert però avui el més sensat era tornar pel mateix itinerari de pujada i així ho hem fet. La neu era dura en general però hem baixat en poc temps sense cap complicació
Hem arribat al cotxe i hem baixat a Barruera on ens hem allotjat a l'Alberg Vall de Boí. Després de descansar una mica hem baixat a sopar al Pont de Suert i finalment hem anat a dormir deixant el despertador programat a les 6'15.
Aquí podeu veure un curt vídeo amb un resum de l'ascensió:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Castell de Rus esquís, 2017

Intent al Corronco, 1986

Intent al Corronco, 1982

---

Castell de Rus i Tossal de la Mina, amb esquís

Hem sortit molt aviat de casa i poc després de les 9 del matí ja estàvem al pont sobre el Riu de Sant Martí, a la carretera que va de Taüll a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. La Vall de Sant Martí és amplia i molt esquiable i dóna accés a diverses ascensions clàssiques. Avui el nostre objectiu era el Castell de Rus, també anomenat Tossal de Raspes Roies, un cim que ja havím fet l'any 1986 però per la vessant oposada, la que dóna  a la vall Fosca. Hem pujat per un camí entre el bosc, una mica perdedor, però ben aviat hem entrat  a la part més àmplia de la Vall, una gran extensió nevada. A poc a poc hem anat guanyant desnivell fins arribar al Port de Rus, per on havíem pujat l'altra vegada des de Cabdella. Des del coll calia pujar per la carena, bastant fàcil però amb un petit sector pedregós amb força pendent que calia superar amb un parell de girs. Després, un pendent suau ens ha portat sense dificultat fins al cim del Castell de Rus (2.783 m). El panorama era extraordinari en direcció  a la Vall Fosca, on es veien perfectament el Montsent de Pallars i el Montorroio. Cap a l'altra banda es veien les muntanyes més properes, sobre l'estació d'esquí. Hem fet una panoràmica circular:

Després d'estar una estona contemplant el panorama hem iniciat l'esquiada baixant fins al Port de Rus. Des d'aquí podríem haver seguit baixant per la Vall de Sant Martí fins al punt de partida però teníem molt a prop el Tossal de la Mina, a l'altra banda del coll. Dit i fet, hem tornat a posar les pells i hem començat a pujar per la carena en direcció a aquest nou cim. Hem passat pel Tossal de Rus (2.669 m), un cim secundari de molt poca prominència. Poc més enllà l'aresta és fina i hem pensat que no era gaire esquiable de baixada, de manera que hem optat per deixar els esquís en un petit collet i completar a peu els darrers metres. Finalment hem arribat al Tossal de la Mina (2.723 m). El dia seguia totalment serè i la visibilitat era molt gran; des d'aquí teníem una gran visió de les muntanyes de la Vall de Boi. Hem fet una nova panoràmica circular:

Hem retornat al punt on teníem els esquís i hem iniciat una llarga esquiada per la Vall de Sant Martí fins al punt de partida on teníem el cotxe. Ha estat un descens molt bo, amb pales àmplies i sense massa pendent i només una part del bosc final ens ha donat algun petit problema. Finalment hem arribat al cotxe i hem marxat en direcció al refugi de Salardú, on hem dormit; demà tenim nous projectes d'esquí a la Vall d'Aran.
Aquí podeu veure el vídeo d'aquesta ascensió, que avui és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films:

---

---

ÀLBUM   DE  FOTOS

---

  TRACKS:  CASTELL DE RUS  -  TOSSAL DE LA MINA

---

ENTRADES RELACIONADES:

---

Tuc de Moró esquís, 2008

Castell de Rus esquís, 1986

Tuc de Carants esquís, 1982

---

Tuc de Llucià (2.777 m) amb esquís

El Tuc de Llucià és un clàssic de l'esquí de muntanya, ja que des del refugi de Colomers és una ascensió relativament fàcil. Nosaltres l'hem fet en travessia, sortint del refugi Ventosa i Calvell i baixant pel circ de Colomers fins al refugi del mateix nom. Ahir, baixant del Contraix, ja vam veure aquesta vesant del Tuc de Llucià comprovant que, encara que la neu era una mica justa, es podia fer amb esquís. La pala que cau sobre els estanys de Culieto es veia força bé i només s'entreveia alguna dificultat en l'arribada a la carena  cimera. Després d'esmorzar al refugi, hem sortit desfent la part final del camí d'ahir, baixant als estanys de Culieto i anant a buscar la gran pala sud del Tuc de Llucià. Avui el dia era encara més clar que ahir i, a més, el vent estava en calma. A poc a poc hem anat superant la pala mentre anaven sorgint a l'horitzó més i més  muntanyes. Una magnífica traça ens ha guiat fins gairebé al capdamunt de la carena però en els darrers 20 metres ens hem hagut de descalçar els esquís i pujar a peu fins situar-nos sobre la carena.  Novament amb esquís hem vençut els metres finals, meravellats davant l'extens panorama que se'ns obria per tot arreu. A més de totes les muntanyes que vam veure ahir des del Contraix, des d'aquí teníem una visió impressionant de la Punta Alta i del propi Contraix. Com que feia bon temps i no teníem pressa, ja que l'ascensió era relativament curta, hem estat una bona estona al cim contemplant el paisatge, menjant una mica i fent les fotos del cim i una nova panoràmica circular per a la col·lecció del blog. Després hem iniciat l'esquiada per la vall de Colomers. Al principi la neu estava encostrada però hem anat a buscar la part més assolellada i hem pogut gaudir d'una bona esquiada fins a la porta del refugi de Colomers on ens hem instal·lat.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots el seguidors d'aquest blog:

---

---

També tenim aquí la panoràmica del cim:

---

ÀLBUM   DE   FOTOS    -    T R A C K

---

Pic de Contraix (2.957 m) amb esquís

Avui hem fet l'etapa reina d'aquesta travessa pirinenca. El Contraix és un dels gegants de la zona, comparable al Gran Tuc de Colomers i a la Punta Alta, encara que el fet de no arribar (per poc més de 40 metres) als 3.000 metres fa que no tingui el prestigi que mereix. De bon matí hem deixat el refugi de l'Estany Llong on hem passat la nit i hem iniciat un curt descens amb els esquís a l'esquena fins al pla de la centraleta on comença el camí de la Vall del Contraix. Aquí ens hem sorprès desagradablement perquè l'inici de la vall estava pelat, sense neu. Amb els esquís  a l'esquena hem iniciat la pujada per la vall seguint el camí d'estiu fins que al voltant dels 2.080 metres la neu contínua ens ha permès posar-nos els esquís. Hi havia relativament poca neu però tenia continuïtat fins al fons de la vall on, per evitar els espadats que tanquen aquesta vall, hem pujat per unes pales a la dreta que ens han portat fins al petit altiplà on hi ha l'estany de Contraix, tot gelat. Des d'aquí ja teníem una visió impressionant del Contraix amb la cresta final que havíem de superar; a l'esquerra el Coll de Sarradé, via d'ascensió, i a la dreta el collet de Contraix per on havíem de passar després per arribar a la Vall de Colieto. Vorejant l'estany ens hem anat acostant a la pala que porta al Coll de Sarradé, que es veia força dreta. Hem pujat fent llaçades fins poc abans del coll on hem deixat els esquís. El guarda del refugi ja ens havia dit que la cresta final no tenia neu i, per tant, no calia carretejar els esquís més del necessari. Des del coll, una llarga cresta, fàcil però entretinguda, porta fins al cim. El dia era magnífic, molt clar i amb força sol però a mesura que anàvem pujant, el vent era cada vegada més fort i  en els darrers metres aixecava la neu formant remolins. Superat aquest tram final d'aresta, només ens hem entretingut en el cim el temps just per fer unes fotos i una gran panoràmica circular. Des d'aquí el panorama era molt més extens que el que vam veure ahir des de l'Agulla del Portarró. Es veia la Maladeta, els Bessiberris, la Punta Alta, el Gran Tuc de Colomers, la Pica d'Estats, el Mauberme ... i una infinitat més de muntanyes. Hem desfet el camí de l'aresta fins al coll i després de baixar un curt tram a peu hem recuperat els esquís i hem iniciat el descens en direcció a l'estany de Contraix. No hem arribat a l'estany sinó que hem procurat flanquejar sense perdre més altura que la necessària fins situar-nos al peu de la pala que puja al Collet del Contraix. Hem tornat a posar les pells i hem remuntat aquesta pala fins poc abans del collet completant a peu els darrers metres. La baixada per l'altra banda comença molt dreta per una canal estreta; hem baixat a peu uns trenta metres fins que ens hem pogut posar els esquís per iniciar el descens. Una bona esquiada ens ha portat fins al refugi Ventosa i Calvell; abans d'arribar, però, hem hagut de fer la remuntada final des dels llacs de Culieto, ja que el refugi està una mica elevat sobre la vall. Avui no estàvem sols al refugi però gairebé; només hi havia set persones en total. Com ahir, un bon sopar i a dormir aviat; dema hem de seguir...
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots el seguidors d'aquest blog:

---

---

També tenim aquí la panoràmica del cim:

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Agulla del Portarró (2.674 m) amb esquís

Hem iniciat una travessia pel Pirineu de Lleida amb aquesta ascensió relativament fàcil. Hem sortit al matí de casa i hem arribat a primera hora a Espot, on hem agafat un taxi que ens ha pujat a Sant Maurici. Com que el taxi ens ha fet esperar una mica ja era tard quan hem arribat a Sant Maurici, de manera que hem sortit ràpidament en direcció al Portarró d'Espot. És una ruta que ja coneixíem d'altres vegades i no presenta complicacions, de manera que en el temps previst hem arribat al Portarró. Tot pujant hem tingut grans vistes de les Agulles d'Amitges, el Bassiero i els Encantats.  Des del Portarró hem vist, a l'altra banda del coll, el Gran Tuc de Colomers i més enllà, quan hem començat a pujar cap a l'Agulla del Portarró, hem vist el nostre objectiu de demà: el Contraix. La pala de pujada a l'Agulla del Portarró es veia força bé encara que una mica justa de neu; sortien moltes pedres però semblava esquiable fins dalt.  A poc a poc hem anat superant la pala evitant els trams de pedres mentre el panorama es feia cada vegada més extens. Aviat hem pogut veure el Peguera i el Monestreró, impressionants vistos des d'aquí. També hem vist el Subenuix, que vam pujar amb esquís fa un parell de temporades. Hem arribat a la carena cimera que, planejant, ens ha portat fins al cim. Poc abans hem deixat els esquís perquè el tram final estava ventat i amb molta pedra i en un parell de minuts hem coronat l'Agulla del Portarró (2.674 m), primer cim d'aquesta sortida. El dia estava una mica gris i amb vent però des del cim hem pogut gaudir d'un gran panorama. Ens hem fixat especialment en el Contraix i la seva cresta final, que demà hem de recórrer. Hem fet les fotos del cim i hem iniciat el descens cap al Portarró des d'on hem agafat la vall contrària a la de pujada que ens ha portat en direcció a l'Estany Llong. A aquestes hores la neu ja no estava en molt bones condicions, de manera que no ha estat la millor esquiada de la temporada però hem arribat sense novetat al refugi de l'Estany Llong. Només hi havia el guarda, de manera que hem pogut gaudir d'aquest refugi en exclusiva. Un bon sopar i a dormir aviat que demà hem de seguir la ruta...
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots el seguidors d'aquest blog:

---

---

També tenim aquí la panoràmica des del cim:

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Creu de Colomers (2.896 m) amb esquís

Una magnífica jornada d'esquí de muntanya amb un recorregut per tres valls. Hem dormit al refugi Ventosa i Calvell i ens hem llevat a les 6 del matí. Després d'esmorzar ens hem posat en marxa; una petita baixada ens ha portat a l'inici de la Vall de Colieto, per on hem iniciat l'ascensió. El dia es presentava magnífic i al poc de sortir ja hem pogut veure la impressionant imatge del massís dels Bessiberris il·luminat pels primers raigs de sol. Per una valleta penjada amb aspecte de glaciar ens hem acostat fins a la carena cimera, a on ens hem enfilat superant uns metres de roca amb els esquís a l'esquena. Després, resseguint la carena i amb alguns passos aeris, hem arribat al cim de la Creu de Colomers (2.896 m). Des del cim hi havia un panorama molt extens, que abastava gairebé tot el Pirineu central; ens hem fixat especialment en alguns del objectius que tenim previstos, com el Mont Valier, que sobresortia esvelt amb la seva pala característica. També hem identificat, entre molts més cims, el Montardo, el Tuc de la Salana, el Bacivers, el Mauberme, el Tumeneja Nord, la Punta Harlé, el Pa de Sucre, tots el Bessiberris, la Punta Alta, l'Aneto i tot el massís de la Maladeta, el Tuc de Colomers i tots els cims que tanquen el circ de Colomers. Hem fet les fotos del cim i hem iniciat la baixada, que començava desfent el tram final de cresta fins trobar un pas que ens ha permès baixar a la neu i posar-nos els esquís. Hem baixat esquiant un petit tram fins a una bretxa característica que hem travessat i, baixant per una canal molt dreta, hem arribat a l'inici del circ de Colomers. Des d'aquest punt hem fet una llarga esquiada, amb bona neu, fins trobar la vall que porta al port de Caldes. Aquí hem fet una petita parada per posar les pells i menjar alguna cosa i hem iniciat la remuntada en direcció al port. A poc a poc hem anat superant el desnivell i aviat hem arribat al Port de Caldes, on hem gaudit d'una nova panoràmica, dominada aquí pel Montardo. Novament hem tret les pells i hem iniciat l'esquiada final que, passant per sota de les característiques Agulles del Travessany, ens ha retornat al refugi Ventosa i Calvell tancant aquest magnífic itinerari circular. La baixada fins al cotxe ha estat complicada, ja que la neu era poca i no gaire esquiable, però hem arribat sense novetats al punt final de l'excursió.

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Refugi Ventosa i Calvell

Hem vingut a la Vall de Boí per practicar l'esquí de muntanya. Hem sortit de casa a les 8 del matí i abans de les 12 hem arribat a la Vall de Boí. Poc després de Caldes de Boí, la carretera que puja a la presa de Cavallers estava tallada per la neu i hem hagut de deixar el cotxe. Després de menjar una mica i carregar tot l'equip, hem iniciat la pujada en direcció al refugi Ventosa i Calvell. Ens ha costat una hora i mitja arribar a la presa de Cavallers i després hem hagut de seguir, gairebé tot amb esquís, el camí que voreja l'estany fins a la Pleta del Riu Malo. Després hem superat la graonada de les Llastres de la Morta i hem arribat fins al refugi, que estava tancat. Ens hem instal·lat al refugi lliure, on érem en total 9 persones i hem passat la nit relativament bé. Des del refugi es veia la Creu de Colomers, el nostre objectiu de demà, a més d'una magnífica visió de tot el massís dels Bessiberris, destacant la silueta del Bessiberri Nord i el Comaloforno.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Tuc de Moró (2.731 m)

Aquesta vegada en solitari, aprofitant una sortida familiar amb una colla d'amics per fer esquí de pista a Boí-Taüll, he aprofitat un matí de sol radiant per fer aquesta ascensió. He pujat el Tuc de Moró (2.731 m) des de l'aparcament de l'estació d'esquí. En total dues hores i mitja de pujada (750 m de desnivell) amb una neu magnífica. El descens, per la vall de Sant Martí, també amb molt bona neu (mireu la traça a l'última foto de l'àlbum) però cap al final ja molt precària. En resum, una sortida matinal d'entrenament per a futures esquiades.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---