Ja feia temps que volia fer el Corronco. En els anys 80 vaig fer dos intents de pujar-hi amb esquís però, tot i que és una activitat sense complicacionse especials, no va ser possible a causa del gel i la boira.
Aquesta vegada hem arribat a la Vall de Boí decidits a completar allò que vam iniciar fa més de 30 anys. Ja feia dies que els mitjans de comunicació ens parlaven de nevades apocalíptiques i ens advertien que no féssim esquí "fora de pista" perquè el risc d'allaus era molt alt. Justament per això hem triat aquesta ascensió a un cim no excessivament alt, molt esquiable i amb poc risc d'allaus. A més, l'ascensió normal al Corronco té un punt de partida baix i per això és recomanable fer-la després de grans nevades, per evitar haver de carretejar els esquís fins trobar la neu.
Quan hem arribat a la Vall de Boi hem quedat sorpresos per la poca neu que hi havia. Es veien les muntanyes pelades i la neu es veia molt amunt i escassa. En el punt de partida, a poca distància del poble de Durro, el panorama era decebedor: no hi havia neu i era evident que caldria carretejat una bona estona els esquís fins trobar neu amb un mínim de continuïtat.
Hem iniciat l'ascensió amb els esquís a l'esquena per prats i camps. A poc a poc hem anat trobant clapes de neu cada vegada més seguides fins que després d'una hora de pujada, quan ja estàvem a 1.750 m d'altitud, ens hem posat finalment els esquís. La muntanya estava ventada i la neu dura però hem anat pujant sense massa dificultat fins arribar a la carena, al costat del Pilaret de Gespal, un petit bony amb nom propi. La carena estava molt ventada però encara hem trobat prou neu per pujar gairebé fins al cim amb els esquís als peus. Quan faltaven uns 50 metres per al final hem deixat els esquís i hem completat a peu aquests darrers metres per un pedregar.
L'ascensió no ha estat la millor del nostre historial esquiador però el panorama justificava plenament la pujada al Corronco. Hem menjat una mica i hem fet una panoràmica circular:
Quan hi ha bona neu, la baixada esquiant del Corronco admet moltes variants perquè és un terreny franc i obert però avui el més sensat era tornar pel mateix itinerari de pujada i així ho hem fet. La neu era dura en general però hem baixat en poc temps sense cap complicació
Hem arribat al cotxe i hem baixat a Barruera on ens hem allotjat a l'Alberg Vall de Boí. Després de descansar una mica hem baixat a sopar al Pont de Suert i finalment hem anat a dormir deixant el despertador programat a les 6'15.
Aquí podeu veure un curt vídeo amb un resum de l'ascensió:
Aquesta vegada hem arribat a la Vall de Boí decidits a completar allò que vam iniciar fa més de 30 anys. Ja feia dies que els mitjans de comunicació ens parlaven de nevades apocalíptiques i ens advertien que no féssim esquí "fora de pista" perquè el risc d'allaus era molt alt. Justament per això hem triat aquesta ascensió a un cim no excessivament alt, molt esquiable i amb poc risc d'allaus. A més, l'ascensió normal al Corronco té un punt de partida baix i per això és recomanable fer-la després de grans nevades, per evitar haver de carretejar els esquís fins trobar la neu.
Quan hem arribat a la Vall de Boi hem quedat sorpresos per la poca neu que hi havia. Es veien les muntanyes pelades i la neu es veia molt amunt i escassa. En el punt de partida, a poca distància del poble de Durro, el panorama era decebedor: no hi havia neu i era evident que caldria carretejat una bona estona els esquís fins trobar neu amb un mínim de continuïtat.
Hem iniciat l'ascensió amb els esquís a l'esquena per prats i camps. A poc a poc hem anat trobant clapes de neu cada vegada més seguides fins que després d'una hora de pujada, quan ja estàvem a 1.750 m d'altitud, ens hem posat finalment els esquís. La muntanya estava ventada i la neu dura però hem anat pujant sense massa dificultat fins arribar a la carena, al costat del Pilaret de Gespal, un petit bony amb nom propi. La carena estava molt ventada però encara hem trobat prou neu per pujar gairebé fins al cim amb els esquís als peus. Quan faltaven uns 50 metres per al final hem deixat els esquís i hem completat a peu aquests darrers metres per un pedregar.
L'ascensió no ha estat la millor del nostre historial esquiador però el panorama justificava plenament la pujada al Corronco. Hem menjat una mica i hem fet una panoràmica circular:
Quan hi ha bona neu, la baixada esquiant del Corronco admet moltes variants perquè és un terreny franc i obert però avui el més sensat era tornar pel mateix itinerari de pujada i així ho hem fet. La neu era dura en general però hem baixat en poc temps sense cap complicació
Hem arribat al cotxe i hem baixat a Barruera on ens hem allotjat a l'Alberg Vall de Boí. Després de descansar una mica hem baixat a sopar al Pont de Suert i finalment hem anat a dormir deixant el despertador programat a les 6'15.
Aquí podeu veure un curt vídeo amb un resum de l'ascensió:
ENTRADES RELACIONADES:
 Castell de Rus esquís, 2017 |  Intent al Corronco, 1986 |  Intent al Corronco, 1982 |
ASSISTENTS:
Luis, J. Rafel
DESNIVELL: 1.084 mLuis, J. Rafel
RECORREGUT: 10'7 km
BIBLIOGRAFÍA:
- Fitxa d'esquí Corronco de Durro
- El Corrunco de Durro - article al núm. 666 de la revista Muntanya. Abril 1973
3 comentaris:
Lástima que el viento se hubiese llevado la mayor parte de la nieve.
Pero... ¿alguna vez hubo nieve en el Corronco?
Una setmana després de la nostra ascensió hi han anat els companys. Molta neu !
https://vimeo.com/258670931
Publica un comentari a l'entrada