Avenc Jordi Verdiell

Avui hem visitat l'Avenc Jordi Verdiell, situat al Massís de l'Ordal. És una cavitat relativament petita, que únicament té un pou de 17 metres de profunditat i unes gateres laterals on es poden admirar unes excèntriques molt singulars.

Ja havíem visitat aquesta cavitat fa uns anys però avui l'objectiu era diferent. He vingut acompanyat de dos amics, en Carles i en Jesús, que mai havien baixat al fons d'un avenc i es volien iniciar en les tècniques de l'espeleologia. Ha estat com un petit curset, un bateig subterrani per als amics novells.

Hem fet part de l'aproximació a l'avenc pujant en cotxe per la pista, fins que el mal estat de la via ens ha obligat a seguir a peu. En pocs minuts hem completat el recorregut de la pista i, baixant per un corriol poc marcat, hem arribat a l'entrada de l'avenc.

Com en la nostra anterior visita, hem trobat la cavitat perfectament equipada, amb ancoratges químics a la capçalera. Abans de baixar, hem fet una breu sessió tècnica, revisant els equips de seguretat. 

Hem equipat dues vies, una principal i una auxiliar, i hem iniciat el descens. El pou està ple de formacions, de manera que mentre baixàvem hem pogut admirar la decoració de les parets. 

Un cop al fons, després de gaudir de la visió del pou des de baix, amb la llum entrant per la petita boca, hem iniciat l'exploració de les galeries laterals. Hi ha dues petites galeries a les que s'entra per unes gateres estretes. En una d'elles, la més estreta, hi ha una bona col·lecció de formacions excèntriques, el principal atractiu d'aquesta petita cavitat.

Després d'explorar les gateres i fer algunes fotografies, hem iniciat el retorn. La remuntada del pou és la part més delicada de l'activitat, ja que cal pujar per la corda utilitzant el material específic (shunt i jumar) i la tècnica necessària. 

Igual que al principi de l'activitat, hem fet una breu sessió tutorial sobre la utilització del material i la tècnica de la remuntada. A poc a poc, hem anat pujant i al cap d'una estona ja estàvem els tres a dalt, satisfets per haver completat amb èxit aquesta primera exploració subterrània dels espeleòlegs novells.

Aquesta vegada no hem fet vídeo perquè ja tenim la pel·lícula que vam publicar després de la nostra anterior visita a l'Avenc Jordi Verdiell. La podeu veure més avall en aquesta mateixa entrada del blog.

Avui tampoc hi ha àlbum de fotos, ja que en l'anterior ocasió ja vam publicar un extens àlbum amb un reportatge gràfic de la cavitat. Podeu veure l'enllaç a l'apartat "entrades relacionades" 

📍 TRACK (2019)

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc d'en
Roca, 2023 Avenc Jordi
Verdiell, 2019 Avenc dels
Topògrafs, 2019

---

MÉS FOTOS:

les excèntriques

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA:

• Avencs de Garraf i d'Ordal, de Víctor Ferrer Rico (autoedició)
• Catàleg espeleològic del Massís de l'Ordal, de Francesc Rubinat, Publicat per EspeleoSIE

PARTICIPANTS:

Carles · Jesús · J. Rafel

---

Passejada amb esquís per Coll d'Ares

Aquest hivern ha caigut molta neu als Pirineus, una situació que contrasta amb l’experiència dels darrers anys, en què la innivació ha estat, en general, fluixa. Enguany hi ha tanta neu que fins i tot el risc d’allaus és molt elevat a bona part del Pirineu.

És una bona ocasió per deixar de banda les muntanyes més altes i exposades a les allaus i aprofitar la situació per recórrer paisatges nevats en zones de menor altitud, on no és habitual trobar prou neu per esquiar o caminar amb raquetes.

Avui hem fet un recorregut fàcil però molt panoràmic seguint la carena fronterera a partir del Coll d'Ares. Ha estat una passejada pels suaus lloms que formen en aquesta zona la divisòria pirinenca, que hem plantejat com a activitat mixta, amb raquetes i esquís. Avui érem quatre raquetistes i un esquiador. 

Hem sortit de Coll d'Ares començant a pujar suaument per un llom. En pocs minuts hem arribat al primer cim, un altiplà arrodonit, començant a gaudir d'un extens panorama dominat pel massís del Canigó, molt nevat, i les muntanyes d'Ulldeter.

Hi havia força neu, més de la que esperàvem, de manera que la progressió era ideal amb raquetes o esquís. Pendent suau, gran panorama i bona neu. Tot perfecte.

Després del primer cim, hem anat seguint la carena amb suaus pujades i baixades, passant per dos cims de poca altitud i prominència: el Puig de les Forques (1.618 m) i el Puig dels Miquelets (1.631 m). El dia era magnífic, amb sol i sense vent, i el panorama cada vegada més impressionant. 

A poc a poc hem anat recorrent tota la carena fins arribar a la Collada dels Prats (1.575 m). Aquí hem donat per acabat el nostre recorregut carener i hem iniciat el retorn.

A la mateixa collada hem agafat una petita pista, molt nevada, per on hem iniciat el retorn. Hem seguit la pista, que ressegueix la carena uns metres per sota, per la vessant francesa, fins a l'alçada del primer collet, el Coll de Pixadors. Hem deixat la pista per pujar al coll, on hem agafat un corriol que, en pocs minuts, ens ha retornat al Coll d'Ares. 

Ha estat una activitat curta i fàcil però molt interessant, recorrent paisatges inèdits, amb una capa de neu que poques vegades es veu per aquestes muntanyes.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió de neu. Ha estat produït per  Edicions JGB  i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Muntanyes 
Espinavell, 2025 Baumes d'en
Borrasser, 2024 GR83: Prats de
Molló, 2012

---

PANORÀMICA:

PARTICIPANTS:

Albert - Joan G. - Joan Y. - Toni - J. Rafel

---

GR2: Santa Pau - La Coromina

Avui hem fet la cinquena etapa del GR2, que en aquesta ocasió travessa el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i té el seu punt més destacat a la Fageda d'en Jordà, de la qual recorrem un petit tram.

Fins fa un parell de dies, la previsió del temps era molt dolenta i tots els serveis meteorològics anunciaven pluges intenses durant tot el dia. Però les darreres previsions ja eren una mica més favorables i anunciaven només pluges febles a partir de les 13 h, de manera que finalment hem vingut a la Garrotxa confiant que es complissin els pronòstics. No ens hem equivocat i, encara que el dia ha estat gris i emboirat, la pluja feble ha arribat amb puntualitat helvètica a les 13:00 quan ja ens quedava poc per acabar l'etapa.

Hem esmorzat a Santa Pau, en el bar-restaurant Queda bé, just on vam dinar al final de la darrera etapa. Després de prendre el cafè amb llet amb pa de pessic, hem iniciat la caminada per una petita pista asfaltada que comença a la part alta del poble. Abans de sortir del poble hem passat per un mirador, des d'on teníem una espectacular vista del poble medieval. Hem aprofitat el magnífic rerefons monumental de la vila de Santa Pau per fer la foto de grup abans de seguir el nostre camí. 

En pocs minuts hem arribat al volcà de Roca Negra, que té una gran gredera d'aquest color. Més endavant hem arribat a Sant Miquel Sacot, un petit nucli de població amb una església romànica que va ser modificada posteriorment.

Després de passar al costat de la fàbrica dels iogurts La Fageda, hem arribat a la part més interessant del recorregut: la Fageda d'en Jordà. El camí no entra de ple en aquest bosc monumental però en travessa una part. Avui la fageda presentava un aspecte totalment hivernal i el dia gris i emboirat li donava un aspecte misteriós que el feia molt interessant.

Més endavant hem arribat a l'ermita de Sant Martí del Corb, també romànica, amb una porxada, voltada de bosc i amb una font al costat. Era el lloc ideal per esmorzar, de manera que hem fet una petita aturada per recuperar forces.

Poc més endavant hem passat per una altra ermita, la de Sant Miquel del Corb, també romànica i amb porxada com l'anterior. Després hem iniciat una forta baixada per un corriol que ens ha portat fins a les primeres cases de Les Preses. 

Just quan estàvem arribant a aquesta població ha començat a ploure. Nosaltres veníem preparats per a tot i, després d'equipar-nos amb capelines i paraigües, hem iniciat el darrer tram de l'etapa.

Aquest tram final recorre diverses pistes, algunes asfaltades, per la Plana d'en Bas, una zona absolutament plana amb camps de conreus i masies disperses. Sota una pluja fina hem recorregut aquest tram fins al punt on ens esperava l'autocar, molt a prop de la masia de la Coromina i també molt a prop de la població de Joanetes. 

Després, ja amb l'autocar, ens hem desplaçat fins al restaurant Vertisol de Les Preses, on ens esperaven amb la taula parada i hem pogut gaudir del seu magnífic menú de cap de setmana.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR83: Hostal
Vall del Bac, 2012 GR83
Can Xel, 2012 Via Verda
d'Olot, 2002

---

PARTICIPANTS:

Lluís · Paco M. · Manel · M. José · Casilda · Montse · Miquel B. · J. Antonio · Inma · Maribel · Begonya · Jorge · Luis · Mònica · Àngela · Ramon · Cati · Xesco · Carles · Joan · Montserrat · Núria M. · Trinidad · Teresa · Agnès · Isaac · Jose · Marta · J. Rafel

---

Torrent del Coll de Port

El Torrent del Coll de Port és un barranc montserratí, curt i fàcil, que comença justament en aquest coll i es pot baixar, amb cinc ràpels, fins enllaçar amb el GR172. Com passa sovint amb els barrancs de la categoria per a col·leccionistes, encara que la dificultat tècnica sigui escassa, ens permet conèixer racons amagats de Montserrat.

Per arribar al punt d'inici del barranc, al Coll de Port, es poden seguir diversos itineraris. Nosaltres hem triat el més interessant: la Travessia dels Frares Encantats. És un camí equipat que va del Portell Estret al Coll de Port superant, amb l'ajut de cordes fixes, cadenes i fins i tot una escala de ferro, diversos ressalts de pujada i baixada.

Hem sortit de Can Maçana pel camí del Coll de Guirló i la Cadireta i després hem agafat un corriol, amb fort pendent i trams de fàcil grimpada, fins al Portell Estret.

Baixant per l'altra banda del coll, hem trobat ben aviat el camí de la Travessia dels Frares Encantats. El camí està senyalitzat amb marques de pintura blava i ens ha portat a recórrer la regió dels Frares Encantats amb contínues pujades i baixades superant diversos ressalts equipats amb cordes i cadenes.

El pas clau d'aquesta travessia és l'escala de ferro que equipa un ressalt vertical d'uns 15 metres, ja molt a prop del Coll de Port. Tot i l'espectacularitat del pas, no representa una gran dificultat i l'hem baixat sense problemes.

Des del Coll de Port hem agafat el camí de la vessant nord fins que, poc abans de la font, hem trobat l'arbre característic, una alzina amb una A gravada en el tronc, on comença el descens.

Segons la ressenya que portàvem, en aquesta alzina hi havia una baga i un mallón per muntar el primer ràpel. La realitat ha estat diferent i no hi havia baga ni mallon. La instal·lació està al costat del camí, massa visible, i algú es va emportar el material.

Nosaltres hem deixat una baga nova i un mallón i hem reinstal·lat el ràpel per iniciar el descens. Són cinc ràpels, el més llarg de poc menys de 30 metres, en general de poca verticalitat i sense cap dificultat especial. 

Després de completar el descens, hem arribat al GR172 i l'hem agafat per retornar al punt de partida, a Can Maçana. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

El Bisbe, via
Llebeig, 2023 Sense corda
Frares, 2022 Travessia dels
Frares, 2021

---

BIBLIOGRAFIA:

• Canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del Parc Natural de Montserrat, de Lídia Ill i Ivan Fernández. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

PARTICIPANTS:

Bego · Sonia · J. Rafel

---

Costa Pubilla (2.053 m) amb esquís

El Costa Pubilla és un cim de poca altitud, ja que sobrepassa per molt poc els 2.000 metres. És el punt culminant de la Serra de Montgrony, i un clàssic de l'esquí de muntanya perquè la seva vessant nord està formada per extensos prats de pendent suau, ideals per a una ascensió amb esquís de poca dificultat.

Ja feia temps que volia fer aquesta ascensió, perquè apareix en el llibre Pirineos con esquís, 150 itinerarios, la nostra principal referència en l'esquí de muntanya, però mai havia programat aquesta ruta perquè només és aconsellable després de fortes nevades. 

Avui, les condicions de la muntanya, després de les recents nevades, permetien fer aquesta ascensió i hem volgut aprofitar-ho. Hem organitzat una expedició amb dos esquiadors i dues raquetistes que, en realitat, eren passejadores de raquetes perquè les han passejat i no se les han posat en cap moment.

Hem sortit de Nevà i hem iniciat l'ascensió pujant per un conjunt de pistes que porten als Plans de Nevà, una extensa zona de prats per sobre del poble. Les pistes estaven nevades, de manera que aviat ens hem posat els esquís.

Després d'una bona estona, hem deixat les pistes per seguir pujant pels prats, amb suau pendent i neu molt abundant. Buscant els millors passos, hem anat a parar a la carena, just en el Coll de la Bona, una àmplia collada entre els cims de l'Emperadora i el Roc dels Llamps.

Hem seguit per la carena, amb força pendent, fins arribar al Roc dels Llamps (2.049 m), un cim secundari només 4 metres per sota del cim principal de la Serra de Montgrony, la Costa Pubilla. Per arribar-hi encara quedava un petit obstacle: cal passar un sifó, que resulta més fàcil i curt del que sembla vist des del Roc dels Llamps.

Finalment hem arribat al cim del Costa Pubilla (2.053 m). Estava núvol però hem pogut gaudir d'un gran panorama. Es veia bona part del Pirineu Oriental dominat pel Puigmal i, cap al sud, les serres interiors de Catalunya com Montserrat i el Montseny.

Després de fer les fotos de cim i contemplar el panorama durant uns minuts, hem iniciat el descens. A la primera part la neu estava força bé, permetent una bona esquiada, però cap al final, a la pista, ja no era possible esquiar.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya. Quercus Films.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Taga amb
esquís, 2017 Costa
Pubilla, 2015 Planoles - La
Molina, 1974

---

BIBLIOGRAFIA:

• Pirineos en esquís - 150 itinerarios. Enric Faura i Jordi Longàs. Editorial Desnivel.

PARTICIPANTS:

Bego · Sonia · Toni · J. Rafel

---

Tossal de Rus, 2.116 m, amb esquís

El Tossal de Rus és un cim secundari situat al costat del Puigllançada. Té poca altitud, poc més de 2.100 metres, i la seva ascensió des del Coll de la Creueta és curta i fàcil.

Avui hem fet aquesta ascensió combinant a la mateixa colla esquís i raquetes, concretament un esquiador i dos raquetistes. Aquesta ascensió només es pot fer amb esquís i raquetes quan ha caigut una bona nevada i avui hem tingut l'ocasió de fer-la perquè les grans nevades que van caure al voltant de Nadal van deixar aquestes muntanyes ben blanques.

Avui no hem matinat gaire, perquè l'ascensió era curta, i hem començat a caminar gairebé a les onze del matí. Feia un dia magnífic, fred però asolellat i sense vent. 

La primera part de l'excursió és una pista que planeja suaument fins a la Barraca de Rus, un refugi de pastors situat al peu mateix del Tossal de Rus.

La pista planera és ideal per als raquetistes però no tant per als esquiadors perquè no es pot esquiar ni a la anada ni a la tornada, ja que el pendent és mínim.

Des de la barraca, hem vorejat el Tossal per anar a buscar la cara nord, més suau i amb més neu. Des d'allà hi ha poc desnivell i en pocs minuts hem arribat al cim del Tossal de Rus (2.116 m).

Tot i ser un cim modest, el Tossal és molt panoràmic. Al davant mateix teníem el Puigllançada, totalment blanc. Més lluny es veia el Puigmal, el Carlit, el Pedraforca, Montserrat i moltes muntanyes més. També es veien alguns remuntadors de l'estació d'esquí de la Molina.

Hem estat una bona estona al cim gaudint del panorama i del sol abans d'iniciar el descens. Aquí hem dividit el grup: els raquetistes han baixat per una banda mentre l'esquiador buscava pales esquiables per l'altra. A la barraca ens hem retrobat abans d'iniciar la part final del recorregut, retornant per la pista per on havíem vingut. 

Finalment hem recorregut la pista, planera i sense gaires opcions d'esquiar, fins arribar al coll de la Creueta on havíem deixat el cotxe. Ha estat una activitat curta i fàcil però amb l'atractiu d'aprofitar la neu que, en aquesta zona, normalment és poc abundant.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió de neu. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Planoles - La
Molina, 1974 Puigllançada
1973 Puigllançada
1972

---

PANORÀMICA:

PANORÀMICA CIRCULAR:

PARTICIPANTS:

Joan G. · Pablo · J. Rafel

---