Can Xel - Olot - Coll de Passaserres - Hostal de la Vall del Bac Setena etapa del GR83, el camí del Nord. Avui érem 36 caminadors i hem arribat de bon matí en dos microbusos a Can Xel on ja ens esperaven els croissants i el cafè amb llet. Després d'esmorzar hem començat la caminada per un fàcil camí en suau baixada que ens ha portat travessant la Fageda d'en Jordà fins a Olot. Ens hem reagrupat en un parc a l'entrada d'Olot i ens hem endinsat pels carrers de la ciutat en direcció al Montsacopa, un dels volcans que dominen la ciutat. Hem vorejat el volcà i hem seguit per una pista asfaltada fins a la carretera de la Vall de Bianya. Abans de travessar la carretera ens hem aturat a esmorzar asseguts en un prat. El camí seguia planer entre camps i masies; semblava que no arribaria mai l'anunciada pujada al Coll de Passaserres, principal obstacle de la jornada, però de sobte el camí planer s'ha transformat en una pista costeruda. Després de tot el dia planejant i recorrent sense gaire esforç els quilòmetres no ens esperàvem aquesta pujada tan forta, que ens ha fet suar de valent. En poc més d'una hora, però, hem superat els 400 metres de desnivell del coll i, després de reagrupar-nos novament a dalt, hem completat l'etapa amb una suau baixada que ens ha portat a l'Hostal de la Vall del Bac on ja ens esperaven els dos microbusos. Com que l'Hostal és tancat des de fa ja uns quants anys, hem baixat en els autobusos fins a Sant Pau de Segúries on hem tancat la jornada amb un bon dinar al restaurant Pinòs.
1 comentari:
Recuperem l’esperit “Salon del Te”, ja que sortim a les set i iniciem la jornada amb un cafè amb llet i croissant. Malgrat haver tancat les inscripcions, dues noves incorporacions. Ens trobem en el cor del Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa gaudint de la Vall de Bianya i del Bac. Etapa predominantment planera i per pistes cimentades. L’única pujada fa patir a alguns.
A la tornada ens repartim en dos autocars, i l’Elisabet i jo, triem l’ambient musical. Per resumir dir que va ser un espectacle i una explosió d’alegria, somriures i entusiasmes. Destacaria Sole Mio que ens regala l’amic Paco Granés i el Chipiron com a fi i cloenda musical. Quanta energia!!!
I un consell, haurem de fer fotos a la Magda a la vuitena etapa.
Jaume
Publica un comentari a l'entrada