dissabte, 5 de setembre del 2020

El Forat de Bóixols i la ferrada Naireda

Forat de Bóixols
Aquesta vegada hem reprès la nostra antiga afició pels barrancs amb el descens del Forat de Bóixols, un barranc curt però intens, que ja vam recórrer l'any 2008 i és força aquàtic, amb salts i tobogans que el fan molt divertit. L'activitat és curta: el barranc es baixa en un parell d'hores. Per això, i amb la intenció d'amortitzar una mica més el llarg desplaçament fins a l'Alt Urgell, hem fet una prèvia pujant la via ferrada de la Roca Naireda, una nova via que s'ha obert aquest estiu i que té dues parts diferenciades. Nosaltres hem fet la primera part perquè havíem d'anar al barranc però aviat hi tornarem per completar la segona part, més llarga i difícil.
VIA FERRADA DE LA ROCA NAIREDA:
Aquesta via ferrada s'ha obert aquest estiu però segur que ben aviat serà de les més populars ja que supera un gran pany de paret, la Roca Naireda, i està perfectament equipada amb tota mena de recursos tècnics configurant un recorregut molt atractiu. Nosaltres avui, tot i que l'objectiu era el barranc, ens hi hem acostat per fer una activitat prèvia recorrent el primer sector d'aquesta via, que té dos trams ben diferenciats.
L'activitat, tot i ser curta, ens ha deixat ben satisfets perquè el traçat de la ferrada és força intens, especialment un flanquejament en extraplom on cal tenir tècnica i una mica de força de braços. Hem superat sense problemes el flanquejament, els dos ponts i la resta de la via fins arribar al final de la primera part, on ens hem donat per satisfets i hem baixat per un caminet retornant en pocs minuts al punt de partida.
I aquí teniu un petit vídeo amb algunes escenes del recorregut d'aquesta via ferrada:


FORAT DE BÓIXOLS:
Hem arribat al poble de Bóixols, situat a la carretera de Coll de Nargó a Tremp, punt d'inici de l'aproximació al barranc. Aviat hem vist que hi hauria gent al barranc: el poble només té quatre cases i hi havia un bon grapat de cotxes. L'aproximació és curta i en pocs minuts hem arribat a la llera del riu de Pujals i a l'inici de la part esportiva del barranc.
En total hi ha set ràpels, el més llarg de 12 metres, però la majoria es poden saltar si anem amb compte. Nosaltres n'hem saltat uns quants, encara que també hem fet alguns ràpels quan la cosa no es veia prou clara per saltar. Només hi ha un ràpel, el de 12 metres, que no es pot saltar però ens ofereix el moment més intens del descens, amb un ràpel sota una cascada que ens ha permés remullar-nos bé. Justament a la capçalera d'aquest pou hem trobat una bona colla de barranquistes, que anaven amb un guia. Per sort, hi ha una doble instal·lació i hem pogut baixar sense esperar que completessin el descens tots els barranquistes del grup.
Després de gaudir del descens per les fredes aigües del riu de Pujals, amb ràpels, salts i tobogans, hem arribat al pont de pedra que travessa el riu. Justament sota el pont hi ha el darrer ressalt, d'uns 6 metres, que es pot saltar encara que també està equipat per fer ràpel. Nosaltres l'hem saltat, gaudint de les darreres emocions del dia. Després hem iniciat el retorn, remuntant un caminet que en poc més de mitja hora ens ha retornat al punt de partida en el poble de Bóixols.
I aquí teniu una petita pel·lícula amb algunes escenes del descens del Forat de Bóixols:



ENTRADES RELACIONADES:
Barranc de
Fontanella, 2011
Forat de
Bóixols, 2008
Via ferrada
Regina, 2008

PARTICIPANTS

Joan C - Toni - J. Rafel