Avui, dintre del cicle de sortides en època de confinament, hem fet un recorregut pels turons que dominen el barri barceloní de Les Roquetes formant una carena que separa el barri de Roquetes del de Torre Baró. Com a les sortides anteriors, els objectius eren ben modestos però és el màxim que podem fer amb les limitacions actuals.
Poc abans de les 6 del matí hem sortit caminant en direcció a la llera del Besòs. Hem pujat per aquest passeig fluvial fins al Pont de Can Peixauet. Hem travessat el pont i hem agafat el carrer del Potosí en direcció a Sant Andreu. Hem anat resseguint els carrers de Barcelona fins arribar al barri de Les Roquetes. Hem agafat un camí que puja, ja fora de la trama urbana, fins enllaçar amb la carretera Alta de Roquetes, que hem seguit uns metres fins a la Font de Canyelles.
Just al costat de la font surt un caminet que puja amb pendent suau fins a un llom que baixa del Turó d'en Segarra. Per aquest llom puja un corriol que en pocs minuts ens ha portat fins al cim del turó (326 m). És un dels cims més lletjos que hem pujat, ja que allà dalt hi ha una antena, un edifici i una línia d'alta tensió. Ni tan sols hem pogut fer una foto panoràmica ni tampoc hem pogut fer volar el dron perquè l'antena i els fils elèctrics ho farien un exercici perillós.
Del mateix cim d'aquest primer turó surt una pista que va carenant fins al segon cim, el Turó Blau (311 m), un cim de prominència mínima i ple de vegetació on ni tan sols hem fet foto de cim. Una mica més enllà hem arribat al Turó de les Roquetes (304 m), un cim de característiques similars als anteriors. Aquí sí que hem pogut fer una panoràmica circular:
Des del Turó de les Roquetes es veia, entre moltes altres coses, el Turó de Montcada on vam pujar fa un parell de dies. Des del turó hem baixat seguint la carena fins a la Torre del Baró, una antiga edificació on, segons sembla, hi vivia el baró que dóna nom a tot un barri de Barcelona. Més endavant hem arribat al Mirador de Les Roquetes, des d'on ens hem perdut novament pels carrers de Barcelona per retornar a casa seguint un itinerari similar al de la pujada. Avui no hem hagut de forçar el ritme i pocs minuts després de les 9 hem arribat a casa. Ens ha sobrat gairebé una hora.
Poc abans de les 6 del matí hem sortit caminant en direcció a la llera del Besòs. Hem pujat per aquest passeig fluvial fins al Pont de Can Peixauet. Hem travessat el pont i hem agafat el carrer del Potosí en direcció a Sant Andreu. Hem anat resseguint els carrers de Barcelona fins arribar al barri de Les Roquetes. Hem agafat un camí que puja, ja fora de la trama urbana, fins enllaçar amb la carretera Alta de Roquetes, que hem seguit uns metres fins a la Font de Canyelles.
Just al costat de la font surt un caminet que puja amb pendent suau fins a un llom que baixa del Turó d'en Segarra. Per aquest llom puja un corriol que en pocs minuts ens ha portat fins al cim del turó (326 m). És un dels cims més lletjos que hem pujat, ja que allà dalt hi ha una antena, un edifici i una línia d'alta tensió. Ni tan sols hem pogut fer una foto panoràmica ni tampoc hem pogut fer volar el dron perquè l'antena i els fils elèctrics ho farien un exercici perillós.
Del mateix cim d'aquest primer turó surt una pista que va carenant fins al segon cim, el Turó Blau (311 m), un cim de prominència mínima i ple de vegetació on ni tan sols hem fet foto de cim. Una mica més enllà hem arribat al Turó de les Roquetes (304 m), un cim de característiques similars als anteriors. Aquí sí que hem pogut fer una panoràmica circular:
Des del Turó de les Roquetes es veia, entre moltes altres coses, el Turó de Montcada on vam pujar fa un parell de dies. Des del turó hem baixat seguint la carena fins a la Torre del Baró, una antiga edificació on, segons sembla, hi vivia el baró que dóna nom a tot un barri de Barcelona. Més endavant hem arribat al Mirador de Les Roquetes, des d'on ens hem perdut novament pels carrers de Barcelona per retornar a casa seguint un itinerari similar al de la pujada. Avui no hem hagut de forçar el ritme i pocs minuts després de les 9 hem arribat a casa. Ens ha sobrat gairebé una hora.
ENTRADES RELACIONADES:
 GR92: F. de Cera Montcada, 2020 |  GR92: C. Bordoi F. de Cera, 2009 |  GR92: Serra de Collserola, 2003 |
MAPA:
2 comentaris:
Gràcies per aquestes sortides. Van bé per a fer matinals els dies laborables! Encara que jo vagi sense dron! Una abraçada
Moltes gràcies pel comentari. Aquestes sortides ens ajuden a conèixer llocs que si no fos pel confinament mai haguéssim conegut. Segurament, mai hauria pujat al Turó de Montcada si no fos per les circumstàncies actuals. Fins i tots de les desgràcies es poden trobar coses positives.
Bones caminades.
Publica un comentari a l'entrada