Avui hem fet una excursió per la zona dels Cingles de Bertí amb sortida i arribada al poblet de Montmany, al costat del Figaró. Una excursió sense complicacions que hem fet respectant estrictament l'horari autoritzat per a l'esport, de 6 a 10 del matí. Tot i ser un itinerari curt i sense complicacions, té un punt d'interès singular, la Trona, un esperó avançat dels cingles i voltat d'espadats per on s'han traçat diverses vies d'escalada.
Hem arribat a les 6 del matí a Montmany. Nosaltres pensàvem que era un poblet de muntanya amb un cert encant; fins i tot pensàvem aprofitar que ara ja estan oberts els bars amb terrassa per prendre un refresc a la baixada en el bar del poble... pero quan hem arribat a Montmany la decepció ha estat total. Són només dues cases atrotinades; no hi ha carrers, ni plaça, ni bar, ni res. El pitjor és que tots els racons del poble estan plens de ferralla; una infinita col·lecció de vehicles de tota mena, en procés de desballestament, escampats per tots els racons. Hi ha cotxes, motos, furgonetes, rulottes, tractors, excavadores... és com el saló de l'automòbil de Txernòbil després del desastre. Un autèntic cementiri de cotxes que dóna a tot plegat un aspecte sinistre.
Hem deixat enrere el poble fantasma, iniciant el recorregut per una pista que puja en direcció als cingles. Només sortir del poble ens ha sorprès veure un porc senglar amb set porcells; han sortit corrent muntanya amunt quan ens han sentit. La pista, després convertida en camí, fa un llarg revolt abans d'orientar-se cap al cingle. És un camí amb trams empedrats que puja pel Grau de Montmany, el punt feble dels espadats, arribant a l'altiplà superior, sobre els cingles.
El camí recorre l'altiplà resseguint el cingle a certa distància, amb un extens panorama en direcció al Montseny. El nostre camí enllaça amb un tram del GR5 que segueix en la mateixa direcció, planejant per l'altiplà entre boscos i alguns conreus. Hem passat per un punt singular anomenat la taula de pedra, un nom que descriu perfectament l'indret. Hi ha una taula i uns bancs en un punt obert amb gran panorama.
Hem seguit recorrent la part superior del cingle fins que, al costat de la masia de Rajadell, hem agafat un corriol que baixa del cingle pel Grau de la Trona. És un camí empedrat que amb un parell de revolts ens ha situat en un petit collet entre la Trona i el cingle. Després hem pujat pel mateix camí fins al cim de la Trona. És un cim singular perquè té molt poca prominència però per la part que dóna a la vall està defensat per unes parets verticals per on hi ha diverses vies d'escalada clàssica.
Hem fet la foto de cim i un vol de dron abans de seguir el nostre camí. Hem retornat al collet i hem seguit pel camí del Grau de la Trona que baixa cap a la vall. Hem arribat a una clariana del bosc amb una cruïlla de pistes; és el Coll de la Pedra Dreta, que s'anomena així perquè hi ha una pedra clavada a terra amb aspecte de menhir.
Hem agafat una pista que continua baixant en direcció al Castell dels Moros, que es veia al lluny. Hem arribat a un collet al peu del castell on comença una pista més ampla en direcció a Montmany. Aquí hem tingut una nova sorpresa que ens ha fet veure que realment aquest és un lloc sinistre. Hem començat a veure uns papers enganxats per tot arreu amb frases inconnexes relatives a tràfic d'armes, presoners de guerra, assasinats.... De sobte ens ha vingut a la memòria la Muntanya de Tor, la Pobla de Ferran i Puerto Hurraco, i hem pensat que aquest lloc no és gaire acollidor.
Finalment hem arribat a Montmany; eren ja les 10, hora límit de l'activitat física, pero el poble estava tan desert com a les 6 del matí i la llum del sol no aconseguia millorar el quadre sinistre d'aquest poble fantasma inundat de deixales d'automoció.
Hem arribat a les 6 del matí a Montmany. Nosaltres pensàvem que era un poblet de muntanya amb un cert encant; fins i tot pensàvem aprofitar que ara ja estan oberts els bars amb terrassa per prendre un refresc a la baixada en el bar del poble... pero quan hem arribat a Montmany la decepció ha estat total. Són només dues cases atrotinades; no hi ha carrers, ni plaça, ni bar, ni res. El pitjor és que tots els racons del poble estan plens de ferralla; una infinita col·lecció de vehicles de tota mena, en procés de desballestament, escampats per tots els racons. Hi ha cotxes, motos, furgonetes, rulottes, tractors, excavadores... és com el saló de l'automòbil de Txernòbil després del desastre. Un autèntic cementiri de cotxes que dóna a tot plegat un aspecte sinistre.
Hem deixat enrere el poble fantasma, iniciant el recorregut per una pista que puja en direcció als cingles. Només sortir del poble ens ha sorprès veure un porc senglar amb set porcells; han sortit corrent muntanya amunt quan ens han sentit. La pista, després convertida en camí, fa un llarg revolt abans d'orientar-se cap al cingle. És un camí amb trams empedrats que puja pel Grau de Montmany, el punt feble dels espadats, arribant a l'altiplà superior, sobre els cingles.
El camí recorre l'altiplà resseguint el cingle a certa distància, amb un extens panorama en direcció al Montseny. El nostre camí enllaça amb un tram del GR5 que segueix en la mateixa direcció, planejant per l'altiplà entre boscos i alguns conreus. Hem passat per un punt singular anomenat la taula de pedra, un nom que descriu perfectament l'indret. Hi ha una taula i uns bancs en un punt obert amb gran panorama.
Hem seguit recorrent la part superior del cingle fins que, al costat de la masia de Rajadell, hem agafat un corriol que baixa del cingle pel Grau de la Trona. És un camí empedrat que amb un parell de revolts ens ha situat en un petit collet entre la Trona i el cingle. Després hem pujat pel mateix camí fins al cim de la Trona. És un cim singular perquè té molt poca prominència però per la part que dóna a la vall està defensat per unes parets verticals per on hi ha diverses vies d'escalada clàssica.
Hem fet la foto de cim i un vol de dron abans de seguir el nostre camí. Hem retornat al collet i hem seguit pel camí del Grau de la Trona que baixa cap a la vall. Hem arribat a una clariana del bosc amb una cruïlla de pistes; és el Coll de la Pedra Dreta, que s'anomena així perquè hi ha una pedra clavada a terra amb aspecte de menhir.
Hem agafat una pista que continua baixant en direcció al Castell dels Moros, que es veia al lluny. Hem arribat a un collet al peu del castell on comença una pista més ampla en direcció a Montmany. Aquí hem tingut una nova sorpresa que ens ha fet veure que realment aquest és un lloc sinistre. Hem començat a veure uns papers enganxats per tot arreu amb frases inconnexes relatives a tràfic d'armes, presoners de guerra, assasinats.... De sobte ens ha vingut a la memòria la Muntanya de Tor, la Pobla de Ferran i Puerto Hurraco, i hem pensat que aquest lloc no és gaire acollidor.
Finalment hem arribat a Montmany; eren ja les 10, hora límit de l'activitat física, pero el poble estava tan desert com a les 6 del matí i la llum del sol no aconseguia millorar el quadre sinistre d'aquest poble fantasma inundat de deixales d'automoció.
ENTRADES RELACIONADES:
 Agulla del Salt, 1978 |  Escalada al Figaró, 1978 |  El Tap de Xampany, 1975 |
PARTICIPANTS:
Luis - J. Rafel
MAPA:
VOL CIRCULAR A LA TRONA:
Luis - J. Rafel
MAPA:
VOL CIRCULAR A LA TRONA:
L'ANÈCDOTA: a més de l'aspecte deplorable del poble, ple de deixalles, ens ha sobtar trobar, al voltant del castell, unes enganxines amb unes curioses denúncies de tràfic d'armes, crims de guerra i assassinats. Tot i que sembla obra d'algú que no hi toca, ens ha causat una desagradable sensació, con una càrrega d'energia negativa. Aquí en teniu una mostra (hem esborrat els cognoms dels personatges citats, per protecció de dades):
6 comentaris:
Mucha información del ramo de los desguaces, pero ninguna acerca de la jabalina y sus 7 jabatos.
Los jabalís son tan corrientes como los mosquitos trompeteros; no son noticia. Ya sabes: la noticia es: hombre muerde perro.
De todas maneras lo añadiré.
Bones!! Puc agafar la foto de la Trona per ficar-le al meu blog. Es que es expectacular!! Moltes gracies.
Bona tarda.
M'alegro que t'agradin les fotos. Les més espectaculars les vaig fer amb dron.
Tot el material del meu blog és "creative commons" Això vol dir que pots fer ús de les imatges i publicar-les en el teu blog, citant la procedència.
Si em dius quin és el teu blog, et faré una visita.
Ara he vist el teu blog. Veig que vau escalar la Trona fa dos dies. Magnífic !
Bones de nou i molt agraït, ja veig que ho has trobat ràpid. Ens va agradar molt La Trona i així servirà també per futures escalades.
Moltes gracies , una forta abracada!!
Publica un comentari a l'entrada