Avui hem recorregut els canals que, des del Riu de Núria i des del Freser, alimenten la central hidroelèctrica de Daió. Els canals passen per les Roques de Tot lo Món, una zona feréstega i solitària, amb grans vistes de la part baixa de les valls de Núria i el Freser. És un camí singular, que no apareix a les guies de muntanya perquè el recorregut de les canals està formalment prohibit per l'empresa propietària de les instal·lacions. Com passa sovint en aquests casos, creiem que la prohibició és més per evitar responsabilitats si algú pren mal en aquest recorregut que perquè el pas dels excursionistes pugui causar cap perjudici a les instal·lacions.
Hem arribat de bon matí a la central inferior de Daió, situada ben a prop de Queralbs. Des d'allà hem agafat el camí de Núria, que puja amb fort pendent per anar a buscar l'històric Camí dels Pelegrins enllaçant-lo al costat del Pont del Cremal després d'una travessia per sota de les Roques de Tot lo Món.
Hem seguit el Camí dels Pelegrins de Núria durant una estona fins arribar al nivell del canal. El camí segueix cap a Núria però nosaltres hem iniciat la caminada pel canal, que en aquesta primera part és una plàcida passejada sobre els taulons de fusta perfectament ajustats que cobreixen el canal. Aquesta part no té cap dificultat i fins i tot trobem un cable d'acer que serveix de passamans per donar-nos seguretat quan el canal passa per sobre d'algun espadat.
Al cap d'una estona hem tingut una petita sorpresa quan hem vist que hi havia uns operaris fent treballs de manteniment en el canal. Un d'ells estava entrant al canal, equipat amb casc i frontal, per revisar des de dintre l'estat del canal.
Poc després hem arribat al primer obstacle: el canal desapareix dintre d'un túnel i no és possible seguir-lo, de manera que cal prendre un corriol desdibuixat que baixa a la dreta. Una marca de pintura vermella marca l'inici d'aquest camí poc abans del túnel. El corriol baixa i puja diverses vegades per un terreny complicat però sempre marcat amb taques vermelles i alguna fita. En algun punt també hi ha cable de seguretat, que ens ajuda a passar sense perill els trams més pendents.
Després de superar aquest sector hem arribat novament al canal, en el punt en què surt del llarg túnel que havíem evitat. Després d'un petit tram recorrent el canal hem arribat a un altre punt singular: el tub. Un pont metàl·lic aguanta un tub d'acer que porta l'aigua del canal travessant un barranc. A l'altra banda del pont, el canal torna a entrar en un túnel i nosaltres prenem un corriol a l'esquerra per evitar el tram subterrani. Novament pugem i baixem per terreny complicat amb trams equipats i fins i tot una escala metàl·lica que ens ajuda a baixar un pendent ben dret.
Hem retrobat el canal just al costat d'uns petits edificis. Aquí conflueixen els dos canals, el que ve del riu de Núria i el del Freser, i comença el tub que porta l'aigua a pressió cap a les turbines de central de Daió molts metres més avall. També hi ha un petit refugi lliure que no sembla gaire confortable però té una magnífica llar de foc.
Hem esmorzat al costat del refugi en una petita terrassa amb grans vistes. Teníem a sobre el Torreneules i al fons ja vèiem el final del nostre recorregut pel canal, el punt on comença en el riu Freser. Hem iniciat la segona part del recorregut deixant novament el canal, que entra en un túnel, per agafar un caminet de baixada que voreja un esperó rocós i després puja per l'altra banda per acabar baixant al canal. Encara hem fet dues variants més fora del canal però en aquest sector hem fet llargs trams de canal, amb alguns trams realment espectaculars amb grans vistes i espadats sota els nostres peus però sempre amb la seguretat que donen els passamans en els punts crítics.
Finalment hem arribat al final del canal, la captació d'aigües del Freser. Abans hem passat per un segon refugi lliure, una mica atrotinat però apte per passar la nit del lloro al costat de la llar de foc. Des de la captació d'aigües hem agafat un corriol poc visible, marcat amb una fita, que travessa el Freser i va a buscar el camí de Coma de Vaca que ens porta directament fins al punt de partida al costat de la central de Daió.
Abans d'arribar al final ens hem desviat uns minuts del camí principal per acostar-nos al peu del Salt del Grill, una petita cascada amb un gorg a la seva base. Hem dinat en aquest indret singular abans de completar la jornada baixat el darrer tram de camí fins a la central de Daió.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida al blog de muntanya per a tots els seus seguidors.
Hem arribat de bon matí a la central inferior de Daió, situada ben a prop de Queralbs. Des d'allà hem agafat el camí de Núria, que puja amb fort pendent per anar a buscar l'històric Camí dels Pelegrins enllaçant-lo al costat del Pont del Cremal després d'una travessia per sota de les Roques de Tot lo Món.
Hem seguit el Camí dels Pelegrins de Núria durant una estona fins arribar al nivell del canal. El camí segueix cap a Núria però nosaltres hem iniciat la caminada pel canal, que en aquesta primera part és una plàcida passejada sobre els taulons de fusta perfectament ajustats que cobreixen el canal. Aquesta part no té cap dificultat i fins i tot trobem un cable d'acer que serveix de passamans per donar-nos seguretat quan el canal passa per sobre d'algun espadat.
Al cap d'una estona hem tingut una petita sorpresa quan hem vist que hi havia uns operaris fent treballs de manteniment en el canal. Un d'ells estava entrant al canal, equipat amb casc i frontal, per revisar des de dintre l'estat del canal.
Poc després hem arribat al primer obstacle: el canal desapareix dintre d'un túnel i no és possible seguir-lo, de manera que cal prendre un corriol desdibuixat que baixa a la dreta. Una marca de pintura vermella marca l'inici d'aquest camí poc abans del túnel. El corriol baixa i puja diverses vegades per un terreny complicat però sempre marcat amb taques vermelles i alguna fita. En algun punt també hi ha cable de seguretat, que ens ajuda a passar sense perill els trams més pendents.
Després de superar aquest sector hem arribat novament al canal, en el punt en què surt del llarg túnel que havíem evitat. Després d'un petit tram recorrent el canal hem arribat a un altre punt singular: el tub. Un pont metàl·lic aguanta un tub d'acer que porta l'aigua del canal travessant un barranc. A l'altra banda del pont, el canal torna a entrar en un túnel i nosaltres prenem un corriol a l'esquerra per evitar el tram subterrani. Novament pugem i baixem per terreny complicat amb trams equipats i fins i tot una escala metàl·lica que ens ajuda a baixar un pendent ben dret.
Hem retrobat el canal just al costat d'uns petits edificis. Aquí conflueixen els dos canals, el que ve del riu de Núria i el del Freser, i comença el tub que porta l'aigua a pressió cap a les turbines de central de Daió molts metres més avall. També hi ha un petit refugi lliure que no sembla gaire confortable però té una magnífica llar de foc.
Hem esmorzat al costat del refugi en una petita terrassa amb grans vistes. Teníem a sobre el Torreneules i al fons ja vèiem el final del nostre recorregut pel canal, el punt on comença en el riu Freser. Hem iniciat la segona part del recorregut deixant novament el canal, que entra en un túnel, per agafar un caminet de baixada que voreja un esperó rocós i després puja per l'altra banda per acabar baixant al canal. Encara hem fet dues variants més fora del canal però en aquest sector hem fet llargs trams de canal, amb alguns trams realment espectaculars amb grans vistes i espadats sota els nostres peus però sempre amb la seguretat que donen els passamans en els punts crítics.
Finalment hem arribat al final del canal, la captació d'aigües del Freser. Abans hem passat per un segon refugi lliure, una mica atrotinat però apte per passar la nit del lloro al costat de la llar de foc. Des de la captació d'aigües hem agafat un corriol poc visible, marcat amb una fita, que travessa el Freser i va a buscar el camí de Coma de Vaca que ens porta directament fins al punt de partida al costat de la central de Daió.
Abans d'arribar al final ens hem desviat uns minuts del camí principal per acostar-nos al peu del Salt del Grill, una petita cascada amb un gorg a la seva base. Hem dinat en aquest indret singular abans de completar la jornada baixat el darrer tram de camí fins a la central de Daió.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida al blog de muntanya per a tots els seus seguidors.
ENTRADES RELACIONADES:
 Gorges de Núria, 2012 |  Salt del Grill, 2005 |  Agulla del Gendarme, 1974 |
PARTICIPANTS:
Joan G. - J. Rafel
DESNIVELL: +850 m, -850 m
Joan G. - J. Rafel
RECORREGUT: 13 km
HORARI: 7 h (comptant aturades)
MAPA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada