Avui hem fet l'etapa reina de la nostra travessia per Sierra Nevada. Una llarga etapa entre en refugi guardat de Poqueira i el refugi-bivac de La Carihuela. A més, pel camí hem fet quatre ascensions a cims de més de tres mil metres i entre ells els dos cims principals del massís: el Mulhacén i el Veleta.
Al refugi de Poqueira donen l'esmorzar a partir de dos quarts de set del matí. Tot un luxe comparat amb els refugis de guardes mandrosos que hem trobat de vegades als Pirineus, on no donen ni aigua abans de les vuit del matí. L'esmorzar era abundant i variat i hem sortit del refugi ben alimentats, preparats per a la dura jornada de muntanya que teníem al davant.
Hem iniciat el nostre recorregut per la via normal del Mulhacén, un camí molt transitat que puja amb facilitat al cim més alt de Sierra Nevada. Hi ha força desnivell però el camí és facil i en tres hores hem arribat al cim del Mulhacén (3.479 m), des d'on hem gaudit d'un gran panorama. Hem observat el recorregut que ens quedava per fer avui i fins i tot part del recorregut de demà fins al Cerro del Caballo que es veia ben lluny. Hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat pel mateix camí peró ben aviat ens hem desviat en direcció a Laguna de la Caldera i el refugi del mateix nom que ja es veia ben a prop. Des del refugi-bivac de La Caldera es pot seguir per la pista en direcció a la zona del Veleta però nosaltres hem agafat un camí alternatiu que talla la pista superant un petit coll. Des d'aquest coll sense nom teníem a tocar un cim secundari, la Punta de Loma Pelada (3.185 m). Tot i que és un cim secundari sense gaire prominència, ens hi hem acostat i en pocs minuts hem arribat al cim. Hem fet una nova panoràmica circular:
Per l'altra banda del petit coll hem baixat a la pista i l'hem seguit una estona. Hem passat al costat del Cerro de los Machos, que aquí ens mostra la seva cara més escarpada, però poc després hem arribat a la cara amable d'aquesta muntanya, per on puja un bon camí fins al cim. Hem deixat la pista i hem pujat pel camí, arribant al cim del Cerro de los Machos (3.327 m).
Aquest cim, per la seva situació central, ens ofereix una gran vista sobre els principals cims de la zona, especialment sobre el Veleta, ben proper. Hem fet la panoràmica circular:
Hem retornat a la pista, que porta directament al refugi de La Carihuela però nosaltres hem deixat ben aviat la pista per agafar la variant del Paso de los Guías, una drecera que puja directament al refugi tallant la pista i superant pel camí un pas equipat amb una cadena. Hem superat el pas, fàcil però impressionant i hem arribat al refugi-bivac de la Carihuela.
Aquí teníem el final de l'etapa però com que encara era aviat no hem donat per acabada la jornada sinó que després de dinar i ocupar les places del refugi hem fet la quarta i darrera ascensió del dia: el Veleta. Des del refugi l'ascensió és molt fàcil, per un camí ben marcat que travesa algunes zones de l'estació d'esquí. En ben poca estona hem arribat al cim del Veleta (3.396 m), un cim molt humanitzat, amb un petit edifici i una carretera d'accés per les pistes d'esquí.
Com que ja teníem tota la feina feta i feia un bon sol, ens hem estat una bona estona al cim contemplant el panorama i descansant de la llarga jornada de muntanya. Hem fet una panoràmica circular:
Al cap d'una estona hem baixat al refugi de La Caruhuela, un refugi lliure però molt ben condicionat i a gran altitud (3.200 m) on hem passat la nit.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog. Aquest vídeo és només de la primera etapa de la nostra travessia. A l'entrada corresponent del blog trobareu la segona pel·lícula, amb l'ascensió al Cerro del Caballo i el final de la travessia.
Al refugi de Poqueira donen l'esmorzar a partir de dos quarts de set del matí. Tot un luxe comparat amb els refugis de guardes mandrosos que hem trobat de vegades als Pirineus, on no donen ni aigua abans de les vuit del matí. L'esmorzar era abundant i variat i hem sortit del refugi ben alimentats, preparats per a la dura jornada de muntanya que teníem al davant.
Hem iniciat el nostre recorregut per la via normal del Mulhacén, un camí molt transitat que puja amb facilitat al cim més alt de Sierra Nevada. Hi ha força desnivell però el camí és facil i en tres hores hem arribat al cim del Mulhacén (3.479 m), des d'on hem gaudit d'un gran panorama. Hem observat el recorregut que ens quedava per fer avui i fins i tot part del recorregut de demà fins al Cerro del Caballo que es veia ben lluny. Hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat pel mateix camí peró ben aviat ens hem desviat en direcció a Laguna de la Caldera i el refugi del mateix nom que ja es veia ben a prop. Des del refugi-bivac de La Caldera es pot seguir per la pista en direcció a la zona del Veleta però nosaltres hem agafat un camí alternatiu que talla la pista superant un petit coll. Des d'aquest coll sense nom teníem a tocar un cim secundari, la Punta de Loma Pelada (3.185 m). Tot i que és un cim secundari sense gaire prominència, ens hi hem acostat i en pocs minuts hem arribat al cim. Hem fet una nova panoràmica circular:
Per l'altra banda del petit coll hem baixat a la pista i l'hem seguit una estona. Hem passat al costat del Cerro de los Machos, que aquí ens mostra la seva cara més escarpada, però poc després hem arribat a la cara amable d'aquesta muntanya, per on puja un bon camí fins al cim. Hem deixat la pista i hem pujat pel camí, arribant al cim del Cerro de los Machos (3.327 m).
Aquest cim, per la seva situació central, ens ofereix una gran vista sobre els principals cims de la zona, especialment sobre el Veleta, ben proper. Hem fet la panoràmica circular:
Hem retornat a la pista, que porta directament al refugi de La Carihuela però nosaltres hem deixat ben aviat la pista per agafar la variant del Paso de los Guías, una drecera que puja directament al refugi tallant la pista i superant pel camí un pas equipat amb una cadena. Hem superat el pas, fàcil però impressionant i hem arribat al refugi-bivac de la Carihuela.
Aquí teníem el final de l'etapa però com que encara era aviat no hem donat per acabada la jornada sinó que després de dinar i ocupar les places del refugi hem fet la quarta i darrera ascensió del dia: el Veleta. Des del refugi l'ascensió és molt fàcil, per un camí ben marcat que travesa algunes zones de l'estació d'esquí. En ben poca estona hem arribat al cim del Veleta (3.396 m), un cim molt humanitzat, amb un petit edifici i una carretera d'accés per les pistes d'esquí.
Com que ja teníem tota la feina feta i feia un bon sol, ens hem estat una bona estona al cim contemplant el panorama i descansant de la llarga jornada de muntanya. Hem fet una panoràmica circular:
Al cap d'una estona hem baixat al refugi de La Caruhuela, un refugi lliure però molt ben condicionat i a gran altitud (3.200 m) on hem passat la nit.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog. Aquest vídeo és només de la primera etapa de la nostra travessia. A l'entrada corresponent del blog trobareu la segona pel·lícula, amb l'ascensió al Cerro del Caballo i el final de la travessia.
ENTRADES RELACIONADES:
 Travessia del Moncayo, 2019 |  El Torcal de Antequera, 2017 |  Ascensió al Mulhacén, 2007 |
PARTICIPANTS:
Joan G., Joan Y., Lidia, Merche, Rosa, J. Rafel
Joan G., Joan Y., Lidia, Merche, Rosa, J. Rafel
DESNIVELL: 1.600 m
RECORREGUT: 15 kmHORARI: 7 hores + aturades
PANORÀMIQUES:
VOLS CIRCULARS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada