Quarta etapa del camí a Fisterra. En realitat es tracta de mitja etapa, una etapa curta que es pot combinar amb la posterior fent una etapa llarga. Nosaltres hem programat aquesta travessia entre Santiago i Fisterra en cinc etapes quan les guies normalment la planifiquen en quatre etapes.
Avui, tot i que era una etapa curta i fàcil, ha estat la més complicada de tot el camí, ja que l'hem fet sota una pluja forta i persistent. En les etapes anteriors ja havíem tingut algus moments de pluja feble però avui la pluja ha estat constant i forta. A més feia vent, de manera que els paraigües eren insuficients per protegir-nos de la mullena. Malgrat tot, hem fet l'etapa sense més problemes que la humitat que ens ha acabat impregnant. El camí està perfectament senyalitzat i preparat amb terra sobreposada, una mena de sauló que té un bon drenatge i fa que no s'enfangui en absolut.
Hem sortit de l'alberg situat a la sortida de la població d'Hospital, just on vam acabar ahir. Ens hem refugiat uns minuts a l'interior del bar per posar-nos tot l'equip de pluja i hem sortit disposats a arribar a Corcubión sota l'aiguat. Al davant del bar surt una pista en suau pujada; en pocs minuts ens ha portat fins a una rotonda on hi ha la bifurcació de les dues branques del Camino de Fisterra: la que passa per Muxía i la directa. Nosaltres hem seguit el camí directe, el que porta a Fisterra per Corcubión.
Seguint un tram de carretera hem passat al costat d'una fàbrica força gran; després hem agafat una bona pista a la dreta que ens ha portat a Marco do Couto i a la Capela das Neves on hi ha un berenador. Per una bona pista amb pocs desnivells hem seguit fins a l'ermita de San Pedro Mártir. Més endavant hem arribat al Cruceiro de Armada, des d'on hem vist per primera vegada l'oceà. Des d'aquí, segons les guies, ja es veu el far de Finisterre però avui no es veia res, a causa de la pluja i els núvols.
Aquí comença la baixada cap a la població de Cee, situada al costat del mar. Sota la pluja hem arribat a aquesta població i hem començat a caminar pels seus carrers. Cee està pràcticament enganxat a Corcubión, de manera que a partir d'aquest punt és un circuit urbà pels carrers d'aquestes poblacions. El camí està senyalitzat per l'interior de Cee però també es pot fer el recorregut pel passeig marítim. Finalment hem entrat a Corcubión i hem anat directament a la Casa da Balea, un establiment de turisme rural on ens hem allotjat. A la tarda, després de canviar-nos la roba molla, descansar una estona i fer turisme a Muxia, hem anat a recuperar forces amb un arròs de llamàntol al restaurant Depuradora Mercamaris.
Avui l'àlbum de fotos és molt petit, ja que la pluja intensa no convidava a entretenir-se fent fotos. Només hi ha un petit testimoni gràfic d'aquesta etapa.
ENTRADES RELACIONADES:
 Camí de S. Jaume: Fuentes de Ebro |  Camí de S. Jaume: Zaragoza |  Camí de S. Jaume: Alagón |
ASSISTENTS:
Ana G., Emilio, Elisabet, Jaume, Magda, J. Rafel
DESNIVELL: +110 m, - 440 m
Ana G., Emilio, Elisabet, Jaume, Magda, J. Rafel
RECORREGUT: 15'2 km
HORARI: 3 h 15
DOCUMENTACIÓ:
- El camí a la fi de la terra: de Santiago a Fisterra. Revista Muntanya, núm 852
4 comentaris:
Pero no llovía cuando le disteis lo suyo al bogavante y no hay ni una foto, aunque fuese desenfocada.
El comité de redacción del Blog de Muntanya comunica a sus seguidores que, debido al clamor popular desatado entre los trolls del blog , ha añadido al álbum de la salida la foto del bogavante. Pedimos disculpas a los veganos que nos siguen pero es lo que hay.
Y de propina hemos añadido también la foto del bocadillo de calamares que tomamos para merendar en Corcubión.
Eso ya es más coherente con la actividad desarrollada: G.R. (=Grandes Restaurantes)
Es que esta tropa no es como la aguerrida tropa de esquiadores de montaña. Son un poco triperos. Ya verás cómo acabamos en Santiago...
Publica un comentari a l'entrada