El Soum des Salettes té fama de ser un dels millors miradors dels Pirineus. La seva situació, entre la Vall d'Ordesa i el Massís de Néouvielle, li dóna una perspectiva única. A més, aquest cim és un clàssic de l'esquí de muntanya. Ja feia uns quants anys que teníem aquesta ascensió a la llista d'objectius però, potser perquè ens queda una mica lluny, fins avui no hem trobat el moment de venir a fer-la. Abans de les 8 del matí ja estàvem a l'aparcament de l'estació de Piau-Engaly. Com que l'estació estava tancada per final de temporada, hem pogut seguir una mica per la pista amb el cotxe per evitar els primers metres sense neu. Després d'equipar-nos hem seguit una mica per la pista, ja que l'itinerari normal pel fons de la vall estava sense neu. Més endavant la pista gira totalment. En aquest punt l'hem deixat per baixar suaument fins al fons de la vall, travessant el riu ja invisible sota la neu. Hem superat una pala una mica dreta i hem entrat a la gran coma nevada que porta al Col de Campbieil. La pujada ha estat fàcil i còmoda; després d'una part inicial de poc pendent, quatre llaçades ens han situat al coll. Al darrere del coll, amb un panorama impressionant, una pala de neu puja encara un bon desnivell en direcció al cim. Hem pujat ben amunt però finalment en el tram final, tal com marcava la ressenya que portàvem, hem deixat els esquís i hem pujat amb grampons fins al cim del Soum des Salettes (2.976 m). Aquí hem comprovat que la fama de mirador panoràmic que té aquest cim és ben merescuda. En totes direccions teníem grans vistes dels gegants de la serralada pirinenca. Efectivament, estàvem al cor dels Pirineus. Hem fet diverses fotos panoràmiques:
- El Massís del Vignemale
- Del Vignemale a l'Ardiden
- El Néouvielle
- Del Bachimala a la Punta Fulsia
- El Massís de la Múnia
- El Massís del Monte Perdido
També hem fet una panoràmica circular:
Hem menjat una mica contemplant el panorama i hem iniciat el descens, primer amb els grampons i després ja amb els esquís als peus. Ha estat una magnífica esquiada, amb neu transformada, pels suaus pendents del Soum des Salettes, i hem gaudit força de l'esquí de muntanya en aquest entorn pirinenc. Només ens hem hagut de descalçar uns minuts per travessar una petita zona sense neu però hem arribat finalment fins al cotxe amb els esquís als peus. Avui hem dinat en el lloc habitual, que no és més que el Restaurant La Cuneta, de fama mundial, abans d'iniciar el llarg retorn a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada; ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:Hem menjat una mica contemplant el panorama i hem iniciat el descens, primer amb els grampons i després ja amb els esquís als peus. Ha estat una magnífica esquiada, amb neu transformada, pels suaus pendents del Soum des Salettes, i hem gaudit força de l'esquí de muntanya en aquest entorn pirinenc. Només ens hem hagut de descalçar uns minuts per travessar una petita zona sense neu però hem arribat finalment fins al cotxe amb els esquís als peus. Avui hem dinat en el lloc habitual, que no és més que el Restaurant La Cuneta, de fama mundial, abans d'iniciar el llarg retorn a casa.
ENTRADES RELACIONADES:
 Campbieil amb esquís, 2007 |  Néouvielle amb esquís, 2006 |  Pic Long 1989 |
ASSISTENTS: Joan C. - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: 1.115 mRECORREGUT: 12 km.
HORARI: 4 h 15
HORARI: 4 h 15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada