Per aquesta semana havíem projectat una sortida als Alps però les males previsions meteorològiques ens han fet desistir del pla inicial i hem decidit aprofitar els dos únics dies de bon temps que s'anunciaven per fer una sortida a la zona de Piau-Engaly, en el Pirineu central, tocant al massís del Néouvielle. Avui hem sortit de casa de matinada però el viatge és llarg, de manera que hem projectat una activitat més aviat curta, tenint en compte que abans de les 10 no podríem iniciar l'ascensió. La idea inicial era pujar el Pic de Bateillance, que es fa des de la mateixa boca nord del túnel de Bielsa però, segons havíem vist a internet, aquesta ascensió estava prohibida per ordre de l'alcalde, de manera que ja havíem preparat el pla B. De totes maneres, a la sortida del túnel hem fet una prospecció, comprovant que efectivament hi havia un cartell amb l'ordre de l'alcalde. Un cop descartat el pla inicial hem posat en marxa el pla B, pujant fins a l'estació d'esquí de Piau-Engaly, ja tancada per final de temporada. El nostre objectiu era el Pic de Piau, un cim relativament fàcil, ideal per a una matinal d'esquí quan l'estació està tancada, ja que bona part de l'itinerari va per les diverses pistes d'esquí de l'estació. Hi havia força neu i hem pogut sortir del pàrquing amb els esquís als peus. L'itinerari no està gaire definit, ja que podem pujar per diferents variants, seguint les diverses pistes. A poc a poc hem anat guanyant desnivell per les instal·lacions de l'estació, avui sense la multitud dels esquiadors de pista, fins arribar al final del telecadira Pic de Piau, el punt més alt de l'estació. Al davant teníem la impressionant cara sudest del Campbieil que s'aixeca sobre l'estació de Piau-Engaly. Hem deixat enrere les pistes i hem completat l'ascensió per una cresta fàcil, primer amb els esquís i al final a peu, ja que la part final tenia més roques que neu. Finalment hem arribat al cim del Pic de Piau (2.696 m). Malgrat ser un cim no gaire alt, el panorama des d'aquí era extraordinari en totes direccions. Cap al sud teníem la carena fronterera més propera, amb els cims de la Vall d'Ordesa dominats pel Monte Perdido. Cap a l'est vèiem els cims de l'entorn de Viadós i el Posets. Més avall la vista arribava fins al Cotiella, i al davant mateix teníem els grans espadats del Cambieil, caient sobre l'estació d'esquí. Hem fet una panoràmica circular:
Hem menjat una mica contemplant el panorama i hem iniciat el descens, primer per la petita cresta final i després per les pistes de l'estació, amb bona neu fins al final, a l'aparcament de Piau-Engaly. Hem anat a dormir al refugi de Pineta, situat a peu de carretera a la vall del mateix nom; el guarda ens ha dit que no podia donar-nos sopar però ens ha fet un favor perquè hem baixat a sopar a Bielsa al restaurant Los Valles, on ens han servit un bon menú, arrodonit amb unes postres a base de les típiques torrijas.
I aquí teniu la pel·licula de la jornada; ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
Hem menjat una mica contemplant el panorama i hem iniciat el descens, primer per la petita cresta final i després per les pistes de l'estació, amb bona neu fins al final, a l'aparcament de Piau-Engaly. Hem anat a dormir al refugi de Pineta, situat a peu de carretera a la vall del mateix nom; el guarda ens ha dit que no podia donar-nos sopar però ens ha fet un favor perquè hem baixat a sopar a Bielsa al restaurant Los Valles, on ens han servit un bon menú, arrodonit amb unes postres a base de les típiques torrijas.
I aquí teniu la pel·licula de la jornada; ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió Punta Suelza, 2016 |  Aguilletes i Marioules, 2008 |  Pico de Puerto Viejo, 2007 |
ASSISTENTS: Joan C. - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: 863 mRECORREGUT: 9'14 km.
HORARI: 4 h
HORARI: 4 h
EL DESCENS: tot i que a la part principal d'aquesta entrada del blog hi trobareu el vídeo oficial de la sortida, també hem fet un vídeo complementari, de la sèrie making off, amb la gravació extensa de la baixada amb esquís. S'ha de dir que és només un seguit de seqüències de la baixada, potser molt monòtona, però que hem volgut conservar per a qui es vulgui distreure veient aquesta larga esquiada per les pistes de l'estació d'esquí de Piau-Engaly:
6 comentaris:
Entonces ¿confirmado que era el Pic d'Ardiden?
Confirmado. Después de un estudio topográfico utilizando la cartografía del IGN francés he llegado a la conclusión de que el pico misterioso que se veía desde el Pico de Piau, exactamente enfilado con el Col de Campbieil, era el Ardiden. Simplemente hacía falta trazar una línea recta sobre el mapa desde el Piau hasta el Ardiden y comprobar que esa línea pasa exactamente por el Col de Campbieil.
Como ves, estimado troll, las matemáticas sirven para algo más que para atormentar las mentes infantiles.
Queda anotado el Pico de Ardiden en la lista de objetivos para la próxima temporada, con nivel de prioridad 3
Pues habrá que planificar una gira con Ardiden, Arbizon, Ar.....
A la Argentina no quiero ir, que está muy lejos.
Aquí está la prueba del 9:
https://goo.gl/OLTFJd
Publica un comentari a l'entrada