Albarca - Pla del Grau - Roca Corbatera - Pas del Gat - Cova del Serret - Cova de l'Abelló - Serra Major - Cova del Moloner - Cova Santa - Sant Joan de Codolar - Grau dels Tres Esglaons - Roca Corbatera - Pla del Grau - Mare de Déu de Montsant - Pla del Grau - Albarca
Avui hem vingut a la Serra del Montsant per fer un llarg recorregut per aquestes muntanyes. Ara a la tardor, quan als Pirineus comença a nevar i fa mal temps, és el moment de visitar aquestes serres que a l'estiu son, potser, massa caloroses. Hem arribat al matí al poble d'Albarca i hem deixat el cotxe al davant mateix del refugi on tornarem després per dormir. Hem iniciat la caminada per una pista que ens ha portat fins al Pla del Grau, des d'on comença un camí més petit que porta al cim de la Roca Corbatera (1.169 m), el punt més al del Montsant. Feia un vent molt fort, de manera que no ens hem entretingut gaire i hem iniciat el descens per l'altra banda de la muntanya. Hem arribat al Pas del Gat, un pas equipat amb un cable d'acer que ens ajuda a fer un petit flanquejament en roca. També hem desgrimpat una petita xemeneia abans de seguir, ja més fàcilment, fins a la Font del Manyano. Hem seguit per una petita pista i després per un caminet fins a la Cova del Serret, en realitat una bauma i no pas una cova. Més endavant ens hem separat una mica del camí fer acostar-nos a la Cova de l'Abelló, també una bauma sota un gran sostre de roca. Hem pujat, passant pel petit caos de roques del Cap de Gos, fins a la carena de la Serra Major, on hi ha una creu i un gran panorama. A sota mateix, desviant-nos una mica del camí directe, hem arribat a una altra cova-bauma, la del Moloner. La fita següent ha estat la Cova Santa, per fi una veritable cova, amb galeries i concrecions. Hem fet una petita exploració per les primeres sales i ens hem aturat a menjar una mica a la porta de la cova. Seguint un GR hem arribat al santuari de Sant Joan del Codolar, un indret singular amb una petita ermita i uns xiprers monumentals. La Montserrat, l'ermitana que viu allà i té cura de la instal·lació, ens ha convidat a prendre una infusió d'herbes del Montsant i ens ha explicat algunes coses de la muntanya que ella tan bé coneix després de gairebé 40 anys de viure-hi. Des de Sant Joan hem agafat el camí del Grau dels Tres Esglaons, un camí equipat que puja pel dret en direcció a la Roca Corbatera superant, amb tres trams equipats, sengles ressalts de roca. A dalt de tot hem enllaçat amb el camí per on havíem vingut al matí però encara hem volgut allargar aquest intens dia de muntanya pujant novament fins al cim de la Roca Corbatera (1.169 m) per contemplar l'inici de la posta de sol des d'aquest magnífic mirador. No hem esperat al final perquè es feia tard i hem iniciat el retorn desfent el camí que havíem fet al matí. Hem arribat al Pla del Grau; estava començant a fosquejar però encara hem volgut arrodonir la jornada visitant l'ermita de la Mare de Déu del Montsant, bastant propera. Hi hem anat i hem desfet el camí, retornant novament al Pla del Grau i ja de retorn a l'Albarca mentre a poc a poc anava caient la nit. Hem arribat ja fosc al refugi d'Albarca on el guarda ens esperava per fer-nos el sopar. És un magnífic refugi, situat al mateix poble d'Albarca però on es respira ambient excursionista. El guarda ens ha preparat un bon sopar i hem anat a dormir aviat, per recuperar forces pensant en l'excursió de demà.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
 Vinyes de la Mare de Déu, 2014 |  Grau del Carrasclet, 2014 |  VF de la Morera, 2003 |
DESNIVELL: +1.116 m
RECORREGUT: 17,02 km.
HORARI TOTAL: 9 h 10 min. (aturats 3h 05 min)
HORARI TOTAL: 9 h 10 min. (aturats 3h 05 min)
4 comentaris:
Se echa de menos al pájaro loco.
Ya verás alguna toma en la película. Está en fase de edición ...
Se te acumula el trabajo. Además mañana tenéis GR, ¿no?
Pues sí. Espero poder publicar esta tarde la entrada de la segunda etapa del Montsant. Después tengo que repostar queroseno en el dron para mañana que, efectivamente, tenemos GR. La vida de los blogueros es estresante...
Publica un comentari a l'entrada