Ahir al vespre feia mal temps però la previsió era que avui faria un bon dia encara que amb vent fort. Quan ha sonat el despertador a les 6'30, tot estava blanc i encara nevava de forma bastant intensa. Durant la nit havia caigut una petita capa de neu que ho cobria tot. Mentres esmorzàvem ha anat afluixant la nevada i finalment ha deixat de nevar. El dia encara estava força tapat però, animats per la previsió favorable i pel fet que havia deixat de nevar, hem sortit muntanya amunt carregats amb els esquís i les raquetes. La neu caiguda durant la nit ho emblanquinava tot però era insuficient per pujar amb els esquís als peus, de manera que hem iniciat la marxa amb els esquís a l'esquena confiant en què més amunt podríem esquiar una mica. Els passejadors de raquetes no tenien cap problema perquè, com tothom sap, només porten les raquetes per fer la foto del cim. A poc a poc hem anat pujant per un caminet ben marcat encara que una mica desdibuixat per la neu, mentre el dia seguia tapat i el vent es feia notar cada vegada més. Gairebé als 2000 metres d'altitud ens hem posat els esquís mentre la intensitat del vent seguia augmentant. Sense visibilitat i batuts per un vent fortíssim, hem arribat a un punt clau de l'itinerari, quan es travessa una tanca de filferro per una porta metàl·lica. Ja a plena carena, hem pujat en direcció al cim guiats pel GPS i per les traces del camí que ressegueix el llom de la muntanya. Aquí, per la carena i sense recer, el vent tenia ja el caràcter de torb, aquell terrible fenòmen meteorològic que pot convertir un cim de vaques en una aventura perillosa. Encara hem seguit pujant, confiant en poder arribar al cim, que ja era proper. Amb un vent tan intens no podíem parlar i en algun moment era difícil mantenir l'equilibri. Finalment hem decidit deixar el Roc de Madres per a una altra ocasió. Una breu conversa en llenguatge de signes entre el director tècnic i el director artístic de l'expedició ha estat suficient per girar cua i començar a baixar. Amb l'ajut del GPS, ja que la visibilitat era nul·la i les traces de la pujada estaven gairebé esborrades per la neu ventada, hem refet el camí per retornar al punt de partida. En el refugi Oller ens hem recuperat amb un te calent abans de completar el retorn baixant a Odelló. El GPS ha enregistrat tots els nostres moviments, de manera que hem pogut comprovar que quan hem abandonat l'ascensió estàvem a 640 metres del cim i ens quedava per superar un desnivell d'uns 40 metres (32 segons el GPS i 59 segons el mapa).Avui no hi ha track, ja que no podem penjar un track inacabat, però sí que tenim l'àlbum de fotos i també una pel·lícula, produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pedró dels 4 Batlles, 2013 |  Intent al Monturull, 2011 |  Intent al Roc de Madres, 2010 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada