Ja fa molts anys de la meva primera ascensió al Cavall Bernat, la roca més emblemàtica de Montserrat. Va ser al setembre de 1977, fent cordada amb en Toni. Els seguidors del blog saben que tinc l'absurda teoria que les activitats de muntanta caduquen als 30 anys, de manera que és com si mai hagués pujat al Cavall. Ja fa temps que en Toni em proposa rememorar aquella jornada històrica amb una nova ascensió al Cavall. La via no és fàcil; el pas més compromès és el flanquejament d'entrada a la canal de la berruga, un flanquejament relativament curt però catalogat, segons les ressenyes, entre el cinquè grau i el cinquè superior. A més, amb el pas dels anys i els escaladors la roca està cada vegada més polida, de manera que és gairebé com el famós paso del jaboncillo de la Sur del Pájaro, a la Pedriza del Manzanares, una escalada ja caducada que vaig fer l'any 1978 quan feia el servei militar a Madrid. Vam proposar a altres companys fer aquesta escalada però ningú volia sentir parlar d'aquest flanquejament ni de completar la via. Finalment avui en Toni i jo hem vingut a Montserrat amb la idea de fer una prospecció i comprovar sobre el terreny si són certes les llegendes urbanes que aseguren que el flanquejament està tan polit que la graduació ha augmentat un parell de graus. Com que en Toni fa molt temps que no escala m'ha fet signar un contracte, abans de sortir de casa, en el qual quedava clar que l'objectiu era únicament fer una prospecció i no fer la via. De totes maneres hem portat material suficient per a qualsevol eventualitat.
Hem sortit de Santa Cecília i hem pujat per la Canal del Cavall, una canal equpada amb cordes fixes que porta directament al peu de la roca. Després de veure com una cordada davant nostre superava el flanquejament, ens hem posat en moviment. Hi ha un parabolt situat estratègicament, que dóna una mica de seguretat al pas. He iniciat la travessia i, a poc a poc, he anat superant els metres que em separaven de la reunió. Amb un parell de passos de tango i aprofitant uns providencials forats a la roca que en els punts més delicats ens donen presa de mà, he arribat a la reunió. Des d'aquí la continuació no es veia tan difícil i, a més, unes escàrpies històriques permeten assegurar la tirada, però en Toni m'ha recordat la clàusula primera del contracte i hem decidit donar per acabada la prospecció amb la constatació que el flanquejament no és més difícil que quan el vam fer l'any 1977.
De tornada, per no haver de tornar a baixar per la Canal del Cavall hem anat a buscar el camí de Sant Jeroni i l'hem seguit fins enllaçar amb el GR, que ens ha portat al Pla de la Trinitat i, de baixada fins a Santa cecília passant per l'inici de la Canal del Cavall.
Tot i que es tractava únicament d'un tempteig, hem fet una petita pel·licula, en la que es poden apreciar clarament els passos del flanquejament.
Hem sortit de Santa Cecília i hem pujat per la Canal del Cavall, una canal equpada amb cordes fixes que porta directament al peu de la roca. Després de veure com una cordada davant nostre superava el flanquejament, ens hem posat en moviment. Hi ha un parabolt situat estratègicament, que dóna una mica de seguretat al pas. He iniciat la travessia i, a poc a poc, he anat superant els metres que em separaven de la reunió. Amb un parell de passos de tango i aprofitant uns providencials forats a la roca que en els punts més delicats ens donen presa de mà, he arribat a la reunió. Des d'aquí la continuació no es veia tan difícil i, a més, unes escàrpies històriques permeten assegurar la tirada, però en Toni m'ha recordat la clàusula primera del contracte i hem decidit donar per acabada la prospecció amb la constatació que el flanquejament no és més difícil que quan el vam fer l'any 1977.
De tornada, per no haver de tornar a baixar per la Canal del Cavall hem anat a buscar el camí de Sant Jeroni i l'hem seguit fins enllaçar amb el GR, que ens ha portat al Pla de la Trinitat i, de baixada fins a Santa cecília passant per l'inici de la Canal del Cavall.
Tot i que es tractava únicament d'un tempteig, hem fet una petita pel·licula, en la que es poden apreciar clarament els passos del flanquejament.
ENTRADES RELACIONADES:
 Canal del Cavall, 2013 |  La Sur del Pájaro, 1978 |  El Cavall Bernat 1977 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada