Ahir al vespre nevaba intensament al refugi del Pla de la Font. La boira ho tapava tot quan vam anar a dormir. Tota la nit ha estat igual, amb neu i boira, però amb les primeres llums hem vist que, tot i que encara hi havia boira, ja no nevava. El dia no era gaire bo; més aviat era un dia de mal temps però hem decidit intentar l'ascensió al Pinetó. Es tracta d'una activitat no gaire difícil i sempre estaríem a temps de tornar enrere si el dia s'embolicava. L'emorzar al refugi ha estat força bé. Acostumats als micro-esmorzars de la majoria de refugis, l'esmorzar del Pla de la Font ens ha semblat perfecte, amb suc, embotits, torrades, magdalenes... Hem sortit entre la boira en direcció al cim. La primera part del camí va pel bosc fins trobar la carena que separa la nostra vall de la d'Espot. Des d'allà, en un moment en què s'ha obert una mica la boira, hem pogut veure les estribacions del Pui de Linya, ben nevades. Gairebé sense veure res, hem seguit l'ascensió per la carena, amb trams de pujada forta i altres més planers. Hem arribat als Mil Potros, on hi ha un vértex geodèsic de primer ordre. La boira no ens deixava veure res i no hem sabut quina de les moltes grans fites que hi havia escampades pel llom de la muntanya assenyalava el cim. Ens hem aturat uns minuts per esmorzar abans de completar els darrers metres de l'ascensió. Entre la boira hem superat una petita pala i hem arribat a una gran fita. En un primer moment hem pensat que estàvem al cim i fins i tot hem fet la foto de cim però el GPS ens ha tret ben aviat del nostre error; estàvem a la cota 2.632, marcada en el mapa de l'Alpina. Faltava molt poc però encara havíem de fer un petit sifó per arribar a l'autèntic cim. Finalment hem baixat a un collet, hem superat una petita cresta i hem arribat al cim del Pic del Pinetó (2.648 m). No hem pogut fer la panoràmica circular perquè no es veia res, però tenint en compte com havia començat el dia no ens podíem queixar. Hem fet quatre fotos i hem iniciat el retorn. Els raquetistes han retornat pel mateix camí però l'esquiador, seguint les indicacions que ens va donar ahir el guarda del refugi, s'ha tirat per la Pala Palomera, molt més esquiable que l'estret camí del refugi. Hem arribat a les Planes de Son, on hem pogut gaudir del menú de l'alberg, força bo.
I aquí podeu veure la pel·lícula de la jornada, que ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
I aquí podeu veure la pel·lícula de la jornada, que ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Montsaliente amb esquís, 2013 |  Subenuix amb esquís, 2010 |  Pic del Portarró amb esquís, 1985 |
3 comentaris:
Clicando en la foto del post no es posible ver el álbum de fotos. He utilizado el Chrome como navegador.
Debería verse. He hecho varias pruebas y de todas las maneras lo veo
Curiosamente hoy puedo verlas. Los enanos de la informática que deben de estar juguetones...
Publica un comentari a l'entrada