Una gran jornada d'esquí de muntanya amb un itinerari circular que recorre tres valls: les andorranes de Sorteny i Rialb, i una petita part de la Vall de Solanet, a l'Ariège. És un itinerari poc habitual i molt interessant. El Pic de la Sal està a la frontera entre Andorra i el departament francès de l'Ariège. El fet de ser compartit entre dos països fa que el nom i l'altitud d'aquest cim siguin diferents segons el mapa que consultem. Els mapes francesos l'anomenen Pic du Sal i li donen una altitud de 2.743 metres mentre que els andorrans el deixen en 2.739 i l'anomenen Pic del Salt. Nosaltres teníem aquesta ascensió en cartera perquè està ressenyada en el llibre de les clàssiques dels Pirineus però per la vessant francesa i dormint a la cabana de Quioulès. Finalment hem fet l'ascensió per Andorra, complementant-la amb una breu però magnífica incursió a la vall de Soulanet que ha arrodonit aquesta activitat. Hem arribat de bon matí a l'aparcament de la Vall de Rialb, on comença la pista de Sorteny que en aquestes dates està normalment tancada. Hem sortit ja amb els esquís als peus per la pista, que estava ben nevada. Hem tallat alguna llaçada seguint un camí entre el bosc i hem passat al costat del refugi de la Borda de Sorteny. Hem seguit per la vall de Sorteny i més endavant hem deixat la ruta clàssica del Pic de la Serrera per tirar amunt per la Vall de Sorteny. Hem superat un estretament del torrent i hem arribat a un punt on la vall s'eixampla considerablement. Des d'aquí ja vèiem el petit coll per on s'arriba a la carena. Hem pujat per l'àmplia vall i amb unes llaçades hem superat el pendent final per arribar al collet. Aquí començaven les principals dificultats de la jornada. Teníem el cim a poca distància però encara calia superar un petit tram de cresta amb roca i neu. Amb els esquís a l'esquena hem iniciat la grimpada. Amb certes dificultats hem superat l'aresta i hem arribat al cim del Pic de Sal (2.743 m). El dia era radiant i el panorama era extraordinari en totes direccions. Cap a ponent destacava el Pic de Font Blanca, que per aquesta cara té un aspecte molt alpí. També es veia la Pica d'Estats, el Thoumasset, el Comapedrosa... Cap a l'altra banda destacava molt proper el Pic de la Serrera, voltat d'altres pics andorrans com la Coma de Seignac, l'Estanyó i el Cassamanya. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:
Abans d'iniciar l'esquiada per la vall de Solanet, hem resseguit uns metres per la carena en direcció contrària a la pujada, per tal de superar un estrep rocós que cau cap a la vessant de l'Ariège. Hem hagut de superar una curta aresta nevada i força dreta però finalment hem arribat a la zona esquiable i ens hem calçat els esquís per iniciar el descens. El nostre pla era baixar fins a l'estany de Solanet per enllaçar amb el camí que puja al Port de Banyell però hem vist que no cal baixar tant sinó que a mitja alçada ja es pot flanquejar per anar a buscar el Port amb una petita remuntada. Hem posat novament les pells i en pocs minuts hem arribat al Port. Només ens quedava una plàcida baixada fins al fons de la Vall de Rialb i després per aquesta vall fins al punt de partida. La neu no era massa bona però es baixava força bé i ben aviat hem arribat a l'aparcament.
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta ascensió. Ha estat realitzada per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 La Serrera amb esquís, 2015 |  Thoumasset amb esquís, 2013 |  Font Blanca amb esquís, 2011 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada